Quan va llençar una porció de la pòcima, es va convertir tot de color rosa.

La bruixa bona, que es deia Rosa, es va posar molt contenta perquè el color rosa era com el del seu nom. Però va mirar al seu voltant i va veure els animals, les plantes, les flors, els arbres molt tristos. No volien ser de color rosa!!!.

La bruixa va pensar en fer una altra pòcima, però no sabia cóm fer-la. Al final, va decidir demanar ajuda als seus amics del bosc. L’arbre li va donar una fulla, l’eriçó una punxa, el cargol la seva closca, l’abella una mica de mel, l’ocell una ploma i la serp un trosset de la seva pell.

Ho va barrejar tot i, de sobte, va haver una explosió. Va sortir el fum de la pòcima per la xemeneia i tot va tornar al seu color natural.

Al final la bruixa dolenta es va rendir i , amb un cop de vareta màgica, se’n va anar amb la seva escombra a un altre país molt llunyà.

Estàven tots tan contents que ho van celebrar fent una gran festa al bosc.

I van viure molt feliços per sempre.