Extremum hunc, Arethusa, mihi concede laborem:
pauca meo Gallo, sed quae legat ipsa Lycoris,
carmina sunt dicenda. neget quis carmina Gallo?
sic tibi, cum fluctus subterlabere Sicanos,
Doris amara suam non intermisceat undam. 5
incipe; sollicitos Galli dicamus amores,
dum tenera attondent simae virgulta capellae.
non canimus surdis; respondent omnia silvae.
Quae nemora, aut qui vos saltus habuere, puellae
Naides, indigno cum Gallus amore peribat? 10
nam neque Parnasi vobis iuga, nam neque Pindi
ulla moram fecere, neque Aoniae Aganippe.
Illum etiam lauri, etiam flevere myricae.
Arethusa, -ae f hija de Nereo y de Dóride, una de las ninfas de Diana. Perseguida por Alfeo, hasta la isla de Ortigia, cerca de Siracusa, se convirtió en fuente. El propio Alfeo se convirtió en río de la Élide, que mezclaba sus aguas con Aretusa a través de canales subterráneos | fluctus, -us m mar | Sicanus, -a, -um siciliano | sollicitus, -a, -um angustiado, agitado | Doris, -idis f Dóride, madre de Aretusa e hija de Tetis, personifica aquí el mar | indignus, -a, -um desdeñado | Aganippe, -es Aganipe, fuente consagrada a las Musas al pie del Helicón, en Beocia o Aonia | myrica, -ae f tamarindo