Potser no ens agrada pensar-hi, i és ben cert que la nostra societat fa grans esforços per "amagar" la mort, i "estalviar" el dolor, però per benintencionat que pugui ser aquest esforç, estem negant als nostres fills la possibilitat de superar les adversitats en la certesa que poden confiar en aquells que els estimen.
Durant la pandèmia hem patit amb molta cruesa la separació dels nostres avis, i amb molt dolor la impossibilitat de viure el dol quan hi ha hagut una defunció d'algú molt proper. Al mateix temps, ha calgut adaptar-se a la nova situació, sovint plena de dificultats, restriccions i renúncies obligatòries.
Però si s’eduquen des de petits en la vivència positiva de la frustració, els nostres fills creixeran més forts, més autònoms i també més sensibles i amb una millor autoestima..! Així, al dilema "que no pateixi o que no creixi?" podrem respondre... "que visqui!".