«Un prohom d'una ciutat es va trobar amb un vell conegut a qui no veia des de feia molt de temps. El prohom tenia previst celebrar el dia següent un sopar amb un grup d'amics i amigues que també el coneixien i que tampoc sabien res d'ell des de feia molts anys, i el va convidar a sopar.
El prohom era bon cuiner i va preparar un sopar esplèndid: entrants variats, guisats de tota classe i un pastís amb fruites confitades. Tot regat amb bons vins. El mateix dia del sopar, va caure en el compte que el seu vell amic -no recordava massa bé el perquè- havia de tenir molta cura amb el que menjava i que segurament res del que havia preparat amb tanta cura li aniria bé. Li va telefonar de seguida [...] explicant el que passava, i li va dir que ho sentia molt, que més valia que no fos al sopar i que ja li avisaria quan en celebrés un altre.
Un altre prohom de la mateixa ciutat es va trobar en la mateixa situació. També hi havia preparat un sopar esplèndid per als seus amics i havia convidat a un vell conegut de tots amb el qual s'havia trobat un parell de dies abans. La mateixa tarda del sopar, un altre dels convidats el va fer caure en el compte que, per si no es recordava, el vell amic no podia menjar de tot. El prohom, que s'havia oblidat d'això, va córrer a telefonar al seu amic per preguntar-li si encara tenia el mateix problema i per dir-li que no es preocupés, que fos de totes maneres, ja que li prepararia a ell un plat de verdura i peix a la planxa.
Curiosament, un tercer prohom de la mateixa ciutat, també molt respectat, es va trobar amb un cas idèntic. Quan ja ho tenia pràcticament tot a punt, es va recordar que aquell a qui havia convidat a última hora [...] havia de seguir una dieta molt estricta. Llavors va canviar el menú a corre-cuita: va seleccionar alguns entrants que també podia menjar el seu vell amic, va guardar els guisats al congelador per a una altra ocasió i va improvisar un segon plat, també esplèndid, però que tothom podia menjar; també va retocar el pastís, i en comptes de fruita confitada li va posar fruita natural. Arribada l'hora del sopar, tots junts van menjar dels mateixos plats que l'amfitrió els va oferir ».
«Una escuela selectiva sólo quiere a aquellos discípulos que pueden comer el menú que tiene preparado de antemano: un currículum prefijado. Ni siquiera se conforma con preparar un menú especial –un currículum adaptado- para un estudiante que tiene problemas para comer el menú general, es decir, el currículum ordinario, general, como de hecho está ocurriendo en muchos procesos de integración escolar. Una escuela inclusiva es muy diferente. Una escuela inclusiva es aquella que adecua el menú general para que todo el mundo pueda comerlo, para que sea un currículum común, y lo hace compartiendo un espacio y un tiempo escolar, porque detrás de cómo y de qué se enseña hay unos determinados valores que configuran una forma muy determinada de vivir (Pere Pújalas Maset, 2001)
Pere Pujolàs Maset