txt-cultura-besalu

La cultura, en paraules del pedagog Xavier Besalú (2002: 25):

«és allò que no és fruit de la naturalesa, és allò que han anat construint els homes i les dones al llarg de la història; és tot el que s’aprèn i es transmet socialment» i, per tant, inclou des de la llengua que parlem fins al que ens agrada o no per menjar i la manera de cuinar els aliments; des de les estructures familiars o els valors morals fins a la manera d’enamorar-nos o d’ignorar-nos; des dels diferents oficis i professions, i les eines que s’hi utilitzen, fins a la manera de repartir els beneficis del nostre treball, d’estalviar o de comprar i vendre.

És clar que si la cultura és, per damunt de tot, un complex mecanisme social d’adaptació al medi, és un error important concebre la cultura com una cosa estàtica, com un patrimoni cristal·litzat que hem de transmetre pur a la nostra descendència. Aquest error està a la base dels essencialismes culturals que temen la pèrdua de la cultura o de la identitat col·lectiva a causa dels moviments migratoris. Totes les cultures estan en continu procés d’adaptació i, alhora, d’intercanvi d’elements de les altres cultures amb què estan en contacte.