Què fer amb un xinès a classe?
Sembla una pregunta de broma, però reproduint la teoria de la gestió de la diversitat cultural, ho podríem fer de cinc maneres:
a) ignorar-lo, és a dir, convèncer-se que no és, no pot ser veritat;
b) marginar-lo, "mira, tu aquí, nosaltres aquí, i sense molestar, eh";
c) assimilar-lo, "no ets xinès, només has d'esforçar una mica i ja veuràs com ni se't nota";
d) multiculturizar-lo, "veuràs a mi em admira de sempre la cultura xinesa, així que el millor és que segueixis parlant i escrivint al teu aire; és una pena que sigui aquí, mira que és bonica la Xina; a aquest pas no hi quedarà ningú";
e) interculturizar-lo, "tenim l'enorme sort de tenir a LI KUN CHANG entre nosaltres; necessitem que tots l'ajudem a comprendre la nostra llengua, i com més aviat millor, i al seu torn ell aviat ens podrà ajudar a comprendre millor com és el lloc d'on ve, com se sent, i sobretot, tenim l'oportunitat d'acollir-lo per q que se senti el millor possible; gràcies Li".