El tret que singularitza el model ecològic és l'especial consideració de l'aula com un espai social d'intercanvi, interrelació i negociació, dins d'un context institucional que genera condicions i que explica el que passa a les aules i en les classes. El focus de la investigació ecològica més que dirigir-se cap a la determinació, per exemple, de l'eficàcia de certs comportaments i estratègies docent, apunta a il·luminar sobre allò que realment passa a l'aula, sobre el per què els alumnes i els professors es comporten de una determinada manera a l'aula.
El paradigma ecològic posa de manifest dos aspectes que poden resultar sorprenents, i que té el valor de reflectir situacions profundes i encobertes de les complexes trames d'interrelació social que solen donar-se en la vida de l'aula: per part dels alumnes, moltes vegades l'èxit acadèmic no és el resultat d'autèntics processos de aprenentatges ni és conseqüència del compliment dels objectius proposats per la assignatura de manera oficial; i per part dels professors, l'eficàcia de l'acció docent es troba inevitablement mediada per les variables situacionals i per la negociació activitats-qualificacions, mediació que en gran mesura es produeix de manera no conscient i involuntària.