Un Pla de Millora és un projecte d´intervenció educativa de centre (integrat dins el Projecte educatiu) que pretén desenvolupar una competència o una dimensió a través de l´acció coordinada del professorat. Ha d´incloure acords que suposin introduir canvis en les programacions de les àrees així com actuacions globals que impliquin a cicles, etapes o a tot el centre.
Font: Departament Educació Catalunya (2010): Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l'expressió escrita a primària
Amb diàlegs de situacions de intercanvis verbals: es caracteritza per una
alternança de torns. Hi intervenen diferents personatges. És més propi de la situació
de conversació i de l’ús de la llengua oral. Com a exemples es poden citar el teatre o
les entrevistes. Pot contenir característiques d’altres tipologies textuals.
Descriptiu: el seu contingut fa referència a les característiques d’una persona,
paisatge, objecte, etc. Sol utilitzar el verb “ser” i oracions amb adjectius, adverbis de
lloc i comparacions.
Narratiu: es caracteritza per l’explicació de fets reals o de ficció. Predomina un ordre
cronològic. Hi ha abundància de connectors temporals (conjuncions, adverbis...).
Instructiu: el seu objectiu és donar ordres, suggeriments o consells per realitzar una
acció. Dóna informació objectiva i precisa. Utilitza el mode imperatiu o bé verbs que
indiquen obligació.
Predictiu: es caracteritza per fer previsions de futur. Predomina el verb en futur i els
adverbis de temps.
Explicatiu: es caracteritza per l’exposició ordenada d’idees al voltant d’un tema. És un
text molt estructurat en què predomina l’organització lògica i jeràrquica de les idees.
Sovint va acompanyat de gràfics, esquemes i imatges. És freqüent en totes les àrees
de l’àmbit escolar perquè constituieix el típic text d’estudi.
Argumentatiu: el seu contingut gira al voltant de les opinions i la seva defensa o
justificació.
Retòric: es caracteritza per la importància de l’estètica i el joc amb el llenguatge
(metàfores, jocs de paraules...).
Enumeratiu: és un llistat de paraules d’una mateixa categoria que pot ser ordenat o
no.
Segons la forma:
Discontinu: són textos en què la informació no és lineal i està distribuïda en diferents
blocs. Permet llegir cada bloc per separat i per un ordre no establert. Sovint no cal
llegir-los tots per obtenir la informació desitjada (cartells, horaris, murals...).
Segons el suport:
Digital: s’exposa en els suports informàtics i amb diferents tipus de mitjà o programa,
des dels processadors o editors de text fins a les pàgines web estàtiques o interactives
(2.0), en les seves diverses aplicacions (bloc, wiki…), xarxes socials, incorporant la
lectura no lineal (hipertext). Es visualitza en pantalla i intervenen textos escrits en les
diverses tipologies, i es poden incorporar àudios, imatges fixes i en moviment
(multimèdia); sincrònics (conversa, xat..) i anacrònics (correu, fòrum…).
Hipertext: és un sistema d'organització de la informació digital, de lectura no lineal,
basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà
de paraules clau, dins dels textos digitals.
Els productes són les realitzacions creatives on els alumnes hi recolleixen els resultats d´allò que han investigat i après. Cada tasca finalitza amb l´elaboració d´un o més productes.
Saber
El terme saber és utilitzat com a sinònim de contingut, coneixement. Els sabers constitueixen una de les categories de recursos que l'aprenent mobilitza per resoldre una situació (Roegiers, 2004).
Llum Bosch, CEP Palma
Són el conjunt d´activitats que es fan per assolir la tasca.
Estructura que permet organitzar el treball a l´aula i que inclou el com (METODOLOGIA) el què (OBJ+CONT+CA+CB) i el quan. Les UD competencials estan vertebrades per una tasca, que s´assoleix a través d´una SD.
Una tasca és una situació-problema o una pregunta complexa que no es pot resoldre sense dur a terme un procés compartit de planificació, recerca, tractament i valoració de la informació, i que es comunica a una audiència pública a través d´un producte (conferència, vídeo, dramatització, pósters, ràdio, judici, debat...) que suposa la creació de quelcom nou.
Altres definicions:
· La Conselleria de les Illes Balears (2009) parla de dissenyar situacions d’aprenentatge de tipus complex o integrador (tasques), que tenguin una certa rellevància social per al context per al qual sóndissenyades, i a través de les quals s’organitzen i es transmeten els coneixements, els procediments i les actituds.
· El Departament d´Educació de Catalunya recomana presentar els continguts en forma de problemes relacionats amb la vida real o bé amb els dubtes epistemològics.
· Carles Monereo (Monereo, 2009) afirma: Las tareas deben presentarse como problemas de varias soluciones posibles con cierta complejidad que implican a distintas disciplinas (Gulikers, Bastiaens y Martens, 2005; Àlvarez y Valdivia, 2005). La naturaleza problemática de la tarea obliga al evaluado a tomar decisiones para definir acciones, justificar condiciones, lugar y tiempo necesarios para su realización. Con ella se aumenta la implicación y motivación.
· Les tasques són definides per el Proyecto Atlántida com una situació didàctica que ajuda a l’alumnat a adquirir les competències posant en joc uns continguts previs, uns recursos –tipus de preguntes, textos, mapes, organització aula- i el context o situació real on s’ha d’aplicar, adaptada al nivell de domini de l’alumnat (Moya, 2007).
· Altres autors posen l´accent en la importància de partir de la comunitat per retornar al context social (local o global, real o virtual) el que s´ha rebut i així contribuir a la millora social (Apple i Beane, 2005).