Glossari

Pla de millora

Un Pla de Millora és un projecte d´intervenció educativa de centre (integrat dins el Projecte educatiu) que pretén desenvolupar una competència o una dimensió a través de l´acció coordinada del professorat. Ha d´incloure acords que suposin introduir canvis en les programacions de les àrees així com actuacions globals que impliquin a cicles, etapes o a tot el centre.

Tipus de text per llegir i escriure

Font: Departament Educació Catalunya (2010): Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l'expressió escrita a primària

Amb diàlegs de situacions de intercanvis verbals: es caracteritza per una

alternança de torns. Hi intervenen diferents personatges. És més propi de la situació

de conversació i de l’ús de la llengua oral. Com a exemples es poden citar el teatre o

les entrevistes. Pot contenir característiques d’altres tipologies textuals.

Descriptiu: el seu contingut fa referència a les característiques d’una persona,

paisatge, objecte, etc. Sol utilitzar el verb “ser” i oracions amb adjectius, adverbis de

lloc i comparacions.

Narratiu: es caracteritza per l’explicació de fets reals o de ficció. Predomina un ordre

cronològic. Hi ha abundància de connectors temporals (conjuncions, adverbis...).

Instructiu: el seu objectiu és donar ordres, suggeriments o consells per realitzar una

acció. Dóna informació objectiva i precisa. Utilitza el mode imperatiu o bé verbs que

indiquen obligació.

Predictiu: es caracteritza per fer previsions de futur. Predomina el verb en futur i els

adverbis de temps.

Explicatiu: es caracteritza per l’exposició ordenada d’idees al voltant d’un tema. És un

text molt estructurat en què predomina l’organització lògica i jeràrquica de les idees.

Sovint va acompanyat de gràfics, esquemes i imatges. És freqüent en totes les àrees

de l’àmbit escolar perquè constituieix el típic text d’estudi.

Argumentatiu: el seu contingut gira al voltant de les opinions i la seva defensa o

justificació.

Retòric: es caracteritza per la importància de l’estètica i el joc amb el llenguatge

(metàfores, jocs de paraules...).

Enumeratiu: és un llistat de paraules d’una mateixa categoria que pot ser ordenat o

no.

Segons la forma:

Discontinu: són textos en què la informació no és lineal i està distribuïda en diferents

blocs. Permet llegir cada bloc per separat i per un ordre no establert. Sovint no cal

llegir-los tots per obtenir la informació desitjada (cartells, horaris, murals...).

Segons el suport:

Digital: s’exposa en els suports informàtics i amb diferents tipus de mitjà o programa,

des dels processadors o editors de text fins a les pàgines web estàtiques o interactives

(2.0), en les seves diverses aplicacions (bloc, wiki…), xarxes socials, incorporant la

lectura no lineal (hipertext). Es visualitza en pantalla i intervenen textos escrits en les

diverses tipologies, i es poden incorporar àudios, imatges fixes i en moviment

(multimèdia); sincrònics (conversa, xat..) i anacrònics (correu, fòrum…).

Hipertext: és un sistema d'organització de la informació digital, de lectura no lineal,

basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà

de paraules clau, dins dels textos digitals.

Producte

Els productes són les realitzacions creatives on els alumnes hi recolleixen els resultats d´allò que han investigat i après. Cada tasca finalitza amb l´elaboració d´un o més productes.

Saber

El terme saber és utilitzat com a sinònim de contingut, coneixement. Els sabers constitueixen una de les categories de recursos que l'aprenent mobilitza per resoldre una situació (Roegiers, 2004).

Llum Bosch, CEP Palma

Seqüència didàctica

Són el conjunt d´activitats que es fan per assolir la tasca.

Estructura que permet organitzar el treball a l´aula i que inclou el com (METODOLOGIA) el què (OBJ+CONT+CA+CB) i el quan. Les UD competencials estan vertebrades per una tasca, que s´assoleix a través d´una SD.

Tasca

Una tasca és una situació-problema o una pregunta complexa que no es pot resoldre sense dur a terme un procés compartit de planificació, recerca, tractament i valoració de la informació, i que es comunica a una audiència pública a través d´un producte (conferència, vídeo, dramatització, pósters, ràdio, judici, debat...) que suposa la creació de quelcom nou.

Altres definicions:

· La Conselleria de les Illes Balears (2009) parla de dissenyar situacions d’aprenentatge de tipus complex o integrador (tasques), que tenguin una certa rellevància social per al context per al qual sóndissenyades, i a través de les quals s’organitzen i es transmeten els coneixements, els procediments i les actituds.

· El Departament d´Educació de Catalunya recomana presentar els continguts en forma de problemes relacionats amb la vida real o bé amb els dubtes epistemològics.

· Carles Monereo (Monereo, 2009) afirma: Las tareas deben presentarse como problemas de varias soluciones posibles con cierta complejidad que implican a distintas disciplinas (Gulikers, Bastiaens y Martens, 2005; Àlvarez y Valdivia, 2005). La naturaleza problemática de la tarea obliga al evaluado a tomar decisiones para definir acciones, justificar condiciones, lugar y tiempo necesarios para su realización. Con ella se aumenta la implicación y motivación.

· Les tasques són definides per el Proyecto Atlántida com una situació didàctica que ajuda a l’alumnat a adquirir les competències posant en joc uns continguts previs, uns recursos –tipus de preguntes, textos, mapes, organització aula- i el context o situació real on s’ha d’aplicar, adaptada al nivell de domini de l’alumnat (Moya, 2007).

· Altres autors posen l´accent en la importància de partir de la comunitat per retornar al context social (local o global, real o virtual) el que s´ha rebut i així contribuir a la millora social (Apple i Beane, 2005).