Instrucció

Característiques dels textos instructius

En format PPT. Xavi Medina

MODELS

MODELS DE TEXTOS INSTRUCTIUS PER A ALUMNES DE PRIMÀRIA I 1R CICLE D´ESO. (Departament Ensenyament Catalunya)

PER A ESO I EDUCACIÓ D´ADULTS. Com tuitejar?. Jaume Sans Vellvehí a partir de Felipe Zayas.

ESTRUCTURA

Títol

Ingredients, materials o elements necessaris

Passos a seguir

Sol haver-hi il·lustracions, fotos per acompanyar l’explicació

CONNECTORS D’ORDRE

Bases d´orientació

Primària

Llista d´autocorrecció per escriure receptes. (Teresa Julià)

  • He posat el títol?

  • La llista dels ingredients

  • El temps de preparació i de coure?

  • La manera de fer-la

  • El que s’ha de fer està en l’ordre adequat?

  • Són fàcils de comprendre?

  • He escrit totes les ordres?

  • He escrit amb bona lletra?

  • Està ben presentat?

  • He fet servir verbs diferents segons les accions?

  • He posat tots els signes de puntuació?

  • He aplicat les normes ortogràfiques?

ESO

IES Badia del Vallès, via Neus Sanmartí

  • En primer lloc, primer de tot, per començar, ...

  • En segon lloc, a continuació, després, tot seguit, ...

  • Finalment, per acabar, després de tot, per últim, ...

PERSONA GRAMATICAL

  • 2a singular o plural: posa, posau, col·loca, col·locau.

  • Impersonal: es posa, es col·loquen.

TEMPS VERBAL

  • Imperatiu: posa, mescla, enfornau.

  • Present: es posen, es mesclen, s’enfornen (quan el text instructiu esdevé explicatiu. Font: Jaume Sans).

  • Perífrasi d’obligació: s’han de coure, s’ha de fregir, cal que poseu.

CARACTERÍSTIQUES

El lèxic ha de ser clar i precís; s’han d’evitar les repeticions i emprar sinònims (posar, introduir, col·locar, situar, ...).

La informació ha de ser objectiva, sense donar opinions.

Rúbriques

Primària

Rúbrica de textos instructius (instruccions i receptes)

2n cicle

CEIP Francesc d´Albranca, Es Migjorn, Menorca.

ESO

Què han de tenir per estar ben fets? Mapa mental de Jaume Sans Vellvehí

Exemples i experiències d´aula

Primària

Cicle mitjà

Com es fan les divisions.

CEIP Heura, via Neus Sanmartí.

Són textos instructius:

Experiments

Instruccions de maneig d’un aparell, instruccions d’un joc esportiu, de taula, ordres, obligacions...

Normatives

Prospectes de medicaments

Receptes de cuina

Fitxa per redactar receptes (Tessa Julià, PRIM)

·

Experiència d´una mestra (Aina Martí Àngel).

Com he empat el text instructiu per treballar receptes del món.

ESO

IES Badia del Vallès. Via Neus Sanmartí

Educació d´Adults

Jaume Sans Vellvehí

En aquest bloc l'autor explica pas a pas com treballa els textos instructius. El que segueix és un esquema de la seva proposta combinada amb algunes activitats de Neus Andreu. En cursiva, cites textuals de Jaume Sans.

MOTIVAR. COHESIONAR EL GRUP

CONTEXTUALITZAR. Com donem instruccions?

  • Modelatge del professor i després exercici en parelles donant instruccions una persona a l’altra per a fer un llaç amb una corda al dit de l’altra persona. Utilització verbs: en imperatiu i vocabulari com: corda, a dalt, a baix, dins, dintre llaç, nus , etc.

  • Vídeo

  • Com podem reconèixer un text instructiu?. Entre tots deduïm les característiques dels textos instructius i definim els criteris d´avaluació. Materials: Mapa mental de Jaume Sans Vellvehí o bé Pdf de Neus Andreu.

  • Per equips trien un dels escrits per analitzar-lo i fixar els objectius d’aprenentatge (què hem de saber fer?) .

  • Prohibit prohibir? Els alumnes transformen imatges de prohibicions en textos.

    • Hem repartit un verb a cadascú per repassar l’imperatiu. Hem demanat que escriguessin una ordre. Hem vist que dubtàvem en alguns casos. Després hem vist que en les prohibions utilitzem el present de subjuntiu. Per tant, hem tocat el moll de l’os. Hem explicat quin és el truc per si se’ns presenta el dubte — quin era?–. Finalment, ho hem practicat amb l’ex. 23

DEFINIR LA TASCA

A) Podria ser una mateixa tasca per a tota l´aula o que per equips n´elegeixin una, com aquesta (Jaume Sans)

B) O aquesta:

C) Però també es pot demanar que cada persona o equip triï una tasca diferent. Els alumnes planifiquen un projecte per treballar el text instructiu i l'escriuen individualment. Es suggereixen alguns exemples com: Què faríeu en aquestes situacions? (Neus Andreu)

      • Fa poc temps que surts amb algú i et convida a sopar a casa seva per conèixer la seva família.

      • Un amic o amiga et demana consell perquè no sap com organitzar-se el temps. Va tot el dia estressat/ada, té la sensació que no arriba a tot… Treballa, té dos fills en edat escolar…

      • Com sobreviure als exàmens.

      • Com sobreviure a la pitjor cita de la teva vida.

      • Com sobreviure a la pujada de gener, de febrer…

      • Com sobreviure en un avió amb nens.

      • Com sobreviure a una exposició oral en català

      • Com ser un bon líder

      • Recomanacions per anar a la platja.

PLANIFICAR, CERCAR I COMPRENDRE

On cercaré la informació i com m´organitzaré per saber com es fa un bon text instructiu.

PLANIFICAR

A) COM ES FA UN BON TEXT INSTRUCTIU?

Els alumnes, reunits en equips de 4 elegeixen un dels textos escrits i el revisen. Fem la posada en comú i comparem els nostres textos:

Què tenen en comú?

Què domino?

Què tenen de diferent?

Què he de millorar?

B) PLANIFICAR.

COM ESCRIURÉ EL MEU TEXT INSTRUCTIU?

PRODUIR.

Pràctiques amb receptes de cuina (Neus Andreu)

Exemple producció alumnes Pollastre a la republicana

PRODUIR. Pràctiques. Festa infantil. (Jaume Sans) "Estic preparant una festa d’aniversari infantil i necessito que em feu arribar les instruccions per fer alguna manualitat amb els nens (senzilleta, eh?, que jo sóc una mica desastre…) o les instruccions per jugar a un joc. No cal dir que podeu buscar informació on vulgueu: a la xarxa, llibres, saviesa popular…"

REVISAR I EDITAR.

Aplicar el que han après a la millora del seu text.

CREAR UN PRODUCTE

DIARI D'APRENENTATGE

Veure l'explicació aquí (Jaume Sans)