El PLC forma part del Projecte Educatiu i té present tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre i es defineix en aquests grans temes: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques.

El Projecte Lingüístic del Centre fixa els criteris generals per al tractament i l’ús de les llengües en el centre. Per tant, i d’acord amb la llei de Normalització Lingüística, el centre determina que cal aconseguir la normalitat en l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida docent: dins i fora de les aules, a nivell administratiu i en les actuacions de projecció externa.

El PLC té com a funció principal garantir el dret de tots els alumnes del centre a:

- Dominar la llengua catalana i castellana com a vehicle de comunicació oral i escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i per a la cohesió social.

- Conèixer una llengua estrangera, es decideix que sigui l’anglès per la branca professional a que ens dediquem.

El PLC de l’Institut Tecnològic de Barcelona es regirà pels principis bàsics següents:

a) Comprensió i inclusivitat

b) Projectes que permetin augmentar el coneixement de llengües estrangeres, anglès i fomentar el seu aprenentatge a través de la metodologia AICLE (aprenentatge integrat de contingut i llengua) d’aprenentatge de llengües estrangeres a través del currículum

També es tindrà en compte els aspectes socials per tal d’afavorir actituds positives de l’alumnat i les famílies envers les llengües.

Els referents normatius d’aquest document són, necessàriament, les lleis educatives vigents, en particular la Llei 12/2009, de 10 de juliol d’Educació, en concret el Títol II sobre Règim Lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9 a 18).

2.1. Alumnat

La gran part d'estudiants/es del centre tenen la llengua castellana com a llengua familiar, i per això tots els grups del centre mostren un predomini general de l’ús del castellà com a primera llengua tot i tenir un bon coneixement de la llengua catalana, arrel dels estudis realitzats a les etapes d'escolarització obligatòria. La llengua de comunicació usual entre ells/es i també la dels mitjans de comunicació més emprats per ells/es és la llengua castellana. El consum lingüístic en llengua estrangera (anglès) és afavorit per l'ús de les noves tecnologies però és reduït en l'àmbit social i cultural.

Per establir d’una manera més objectiva el context sociolingüístic del nostre institut, presentem els resultats de l’enquesta realitzada a l’alumnat, que ens permet analitzar ben de prop la situació lingüística de l’alumnat, tenint en compte, principalment, la llengua del seu entorn familiar, els usos lingüístics, així com la seva procedència. L’enquesta ha estat tramesa a tot l’alumnat del nostre Institut - Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior d’Informàtica-. Els seus resultats ens han de permetre conèixer de primera mà l’estat real del català i de les altres llengües del centre.

Els següents resultats són els obtinguts en les enquestes complimentades al mes de novembre de 2022:

En la numeració de les següents gràfiques, el valor de 1 es correspon a “poc o gens” i 5 “molt bé”.

Pel fet que l’Institut Tecnològic de Barcelona està ubicat en el districte de Nou Barris i pel fet que la majoria dels/les nostres estudiants/es de grau mitjà procedeixin d’aquest mateix barri o de zones molt properes, i la majoria dels/les estudiants/es de grau superior procedeixen de Barcelona ciutat fa que existeixi un entorn lingüístic eminentment de parla castellana en les relacions interpersonals dels estudiants/es dins del seu nucli familiar o en les activitats de relació amb les institucions del barri i no cal dir dins de la mateixa escola.

A la zona, són pocs els serveis que demanin o facilitin l'ús de llengües estrangeres, i en aquest cas, sí que aquesta queda reduïda en l'àmbit acadèmic.

2.2. Professorat i PAS

A partir de l’enquesta realitzada als formadors i personal PAS del centre durant el mes de novembre de 2022 (enquestes adjuntes als annexos d’aquest document) s’extreu que el professorat utilitza majoritàriament la llengua catalana a les seves classes. Tot i això, també incorpora materials didàctics i/o recursos addicionals en altres llengües com ara el castellà i/o l’anglès. Cal dir però que, majoritàriament, aquestes activitats / materials no estan recollits a les seves programacions didàctiques.

De l’enquesta també es desprèn que el nivell d’anglès majoritari del professorat es d’un B1/B2 i que existeix la voluntat per part d’una gran part del professorat d’adquirir més coneixements/recursos per a introduir la llengua anglesa a les seves classes.

Respecte al PAS, segons l’enquesta realitzada, cal dir que tot i que la meitat del personal utilitza el castellà com a llengua prioritària fora del centre, tots ells fan servir el català en la comunicació amb la comunitat educativa.

3. La llengua catalana

3.1. El català vehicle de comunicació i de convivència

En la realitat del centre hi ha un ús constant d’ambdues llengües, català i castellà, en cap cas s’empra únicament la llengua catalana o llengua castellana. Això no vol dir, però, que no es una tendència d’ús de la llengua catalana, que el veiem reflectit tant en el material didàctic elaborat pel professorat com en l'idioma amb el qual s’imparteixen les matèries. L'ús del català en un 75% o més en la impartició de classes i elaboració del material, ho fa un 32% dels docents . A les reunions setmanals dels diferents departaments, també hi predomina l'ús de la llengua catalana i en canvi en la documentació de gestió acadèmica aquest ús és total. On apareix que hi ha alternança equitativa entre les dues llengües és a l’hora d’expressar-se i comunicar-se entre professors/es i personal PAS.

El centre intenta vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua exclusivament d’aprenentatge i intenta dinamitzar l’ús del català en els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu. En els diferents actes institucionals i lúdics (carnestoltes, nadal, fi de curs...) que es realitzen, la llengua inicial i vehicular és la llengua catalana.

3.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

3.2.1. Llengua oral i escrita

Pel que que fa a la llengua oral i per la naturalesa dels nostres estudis (Formació Professional), aquests no inclouen mòduls de Comunicació. Per tant, els/les estudiants/es no realitzen l'estudi explícit de la tipologia textual i dels registres lingüístics ni tampoc tots els cursos inclouen activitats orals.

No obstant, sí que hi ha determinats mòduls en els quals es treballen les capacitats comunicatives orals, i en aquests casos, sí que es contempla fer-ho en llengua catalana.

A més a més, amb l'objectiu d'aconseguir l'assoliment de les competències professionals i socials dels estudis que impartim es treballen diverses activitats orals on la importància rau en la comunicació formal.

Pel que fa l'ús escrit de la llengua catalana, se segueix l'enfocament metodològic que dona el currículum: en aquest cas, a Formació Professional, no s'ha de seguir un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura, sinó que ambdues s'utilitzen com a eines i recursos per obtenir la resta de resultats d'aprenentatge dels mòduls.

Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns resultats d'aprenentatge clars que es comparteixen amb els/les estudiants/es i, en el cas que sigui necessari, s'estableixen diferents mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.

En funció de l'activitat d'ensenyament-aprenentatge, apareix una o altra o ambdues.

El professorat té en compte la importància de les dues habilitats durant les diferents activitats que es realitzen.

3.2.2. La llengua en les diverses àrees

A grans trets, és el professorat qui vetlla pel bon ús de la llengua catalana en els seus mòduls però no hi ha uns criteris d'avaluació concrets marcats des del PLC, és a dir, el professorat ho aplica de la manera que es considera oportuna dins de cada mòdul.

3.2.3. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular

El centre no disposa d'aula d'acollida. Quan rebem la incorporació d'un/a estudiant/a nouvingut que no coneix ni el català ni el castellà, és l'equip docent que gestiona com ajudar l'estudiant/a a progressar en aquest àmbit, buscant recursos externs al centre per aquesta finalitat, en cas de cursar GM o GS.

L'alumnat que arriba al centre, generalment, té uns mínims coneixements de llengua catalana i fins al moment no ha estat necessari crear un pla d'acollida lingüístic per a nouvinguts/des.

En els casos particulars que han existit, s'ha fet una valoració i adaptació personalitzada per part del professorat.

3.2.4. Atenció a la diversitat

El centre no recull un funcionament diferents en atenció a la diversitat sinó que en els casos que hi ha unes necessitats especials justificades es fa una adaptació de les diferents activitats, però hi ha una manca de flexibilitat metodològica per a estudiants/es amb necessitats educatives especials no dictaminades.

3.2.5. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

L'equip directiu vetlla perquè la llengua vehicular del centre sigui la llengua catalana però, a nivell docent, no en fa el seguiment exhaustiu. Com s’ha comentat anteriorment, El centre intenta vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua exclusivament d’aprenentatge i intenta dinamitzar l’ús del català en els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu. En els diferents actes institucionals que es realitzen, la llengua inicial i vehicular és la llengua catalana.

3.2.6. Avaluació del coneixement de la llengua

Des dels diferents mòduls, no hi ha criteris d'avaluació consensuats. En aquells mòduls en què s'avalua la llengua pròpiament dita es fa a través d'instruments coavaluatius i autoavaluatius.

3.2.7 Materials didàctics

Per seleccionar els materials oferts a l’alumnat per a les activitats d’aprenentatge, no hi ha criteris d’unificació, ja que els materials són, o bé, creats pels docents o materials disponibles a Internet.

3.3 El català, llengua vertebradora d’un projecte lingüístic

3.3.1 Informació multimèdia

L'equip directiu vetlla perquè el programari emprat tingui la llengua catalana com a llengua vehicular però no hi ha inconvenient en utilitzar qualsevol altre suport digital sigui quina sigui la llengua emprada.

3.3.2 Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

Es té en compte el bagatge lingüístic de l’alumnat, i en certes ocasions, es fa protagonista en una activitat de desenvolupament d’aula que té com a llengua familiar una llengua diferent al català o al castellà. No es tracta, però, d’una activitat consensuada per tot l’equip docent, ja que, en general, la diversitat lingüística en la qual estem immersos no és objecte dels estudis impartits al centre.

4. La llengua castellana

4.1. Introducció de la llengua castellana

Des dels diferents mòduls no s’estudien les llengües, però certament l’alumnat adquireix un nivell similar entre ambdues. El fet que la majoria de l'alumnat tingui com a llengua familiar la llengua castellana anivella la llengua catalana com a llengua vehicular del centre.

4.2. Llengua oral

Es realitzen diferents activitats d'aprenentatge en les quals la llengua oral n'és protagonista però es treballa en sentit de formalitat.

4.3. Llengua escrita

Totes aquelles activitats d'aprenentatge realitzades al centre que demanen l'habilitat de llegir o escriure en llengua castellana estan vinculades a uns objectius clars i compartits. Les activitats a les quals fem referència ens permeten assegurar aquesta competència lingüística i aconsellar accions de millorar i/o donar eines per millorar-la, si s'escau.

4.4. Alumnat nouvingut

L’equip docent posa les eines necessàries per tal de que un/a estudiant/a nouvingut/da que no coneix alguna de les dues llengües oficials, pugui realitzar i superar els estudis impartits amb èxit.

5. Altres Llengües

5.1 Llengües estrangeres

5.1.1 Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

Des del centre, es pretén potenciar l'ensenyament i el coneixement de les llengües que integren la UE, potenciant especialment l'ús de la llengua anglesa com a llengua comuna internacional.

Per això, es difonen les proves oficials d'Anglès de l'EOI dels nivells Intermedi i avançat (que tenen lloc anualment al mes de febrer i juny) com a una oportunitat per al nostre alumnat d’adquirir i acreditar les seves competències en llengua anglesa .

Pel que fa al tractament de la llengua estrangera als Cicles formatius impartits al centre, en tots ells es realitzen activitats en llengua anglesa en mòduls diferents al de llengua estrangera i el centre realitza un registre anual i un seguiment d’aquestes activitats per tal de potenciar- ne la seva implementació, facilitant i promovent la formació del professorat en llengua estrangera i en metodologia AICLE a l'estranger.

5.1.1.1 Desplegament del currículum

Deixant de banda que el cicle de grau mitjà Sistemes Microinformàtics i Xarxes ja inclou un Mòdul de llengua estrangera, d'anglès tècnic, s'està potenciant la inclusió de la llengua estrangera en mòduls professionals diferents al d'anglès tècnic en els altres cicles professionals impartits al centre per tal d'ampliar l'exposició de l'alumnat a la llengua estrangera.

Hi ha més de la meitat del professorat que ja lliuren recursos i documentació en anglès als alumnes.

A banda, no oblidem que estem preparant l'alumnat per introduir-se al món laboral, on el coneixement de la llengua estrangera és de vital importància. Per tant, està prevista la implantació progressiva del sistema AICLE en determinats mòduls.

5.1.1.2 Metodologia

En el cicle Sistemes Microinformàtics i Xarxes, en el mòdul M11 Anglès Tècnic s'inclouen resultats d'aprenentatge específics pel que fa el desenvolupament de mecanismes per a l'expressió oral de l’alumnat.

La llengua vehicular de les classes de llengua estrangera és, evidentment, la llengua anglesa i com també ho és tota la documentació, exercicis, enunciats que l’alumnat necessita.

L’expressió oral es treballa a partir d'activitats individuals, en petit grup i gran grup: role-playing, presentacions orals, debats, etc...

5.1.1.3 Materials didàctics i recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

El material emprat per al desenvolupament del mòdul de llengua estrangera està elaborat pel professorat i disponible en els cursos Google Classroom, plataforma educativa blend learning. A part d’utilitzar recursos TAC a l’abast de l’alumnat que siguin necessaris.

5.1.1.4 Projecte ILE

En el curs 22/23 s'inicia la participació en el projecte d'impuls a les llengües estrangeres. S'inicia en un grup del primer curs de ASIX Ciberseguretat i en dos grups de Grau Mig en Sistemes Microinformàtics i Xarxes.

5.1.2 Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

5.1.2.1 Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

Pel que fa la metodologies AICLE, el centre disposa ja de professorat preparat per poder realitzar mòduls professionals que no són de llengua estrangera pròpiament dita on aplicar-hi la metodologia AICLE. Aproximadament, un 20% del professorat ja està en possessió del perfil lingüístic. I n’hi ha més professorat preparant-se per aplicar metodologies AICLE.

També es realitzen col·laboracions amb entitats externes de formació en anglès, així com l'obtenció de títols oficials reconeguts.

També des del centre es promou la realització del curs AICLE en el marc del projecte Erasmus, que permet formar als docents del centre en les metodologies AICLE.

Igualment, en el curs 22/23 es promou la realització de les proves Aptis ESOL al centre, conjuntament amb el British Council, que permet acreditar el nivell d’anglès tant a alumnat com a docents. De la mateixa manera, també s’oferiran cursos d’anglès per a la preparació de la certificació per a docents i alumnat que hi estiguin interessats.

5.2 Altres llengües oficials

Tal i com està organitzat el centre, no s'ofereix cap matèria optativa referent a l'occità (llengua oficial de Catalunya) i/o a altres llengües i cultures de l'Estat.

5.3 Llengües complementàries procedents de la nova immigració

L’Institut, pel fet de ser ensenyament postobligatori, no disposa d’aula d’acollida ni té previst la realització de classes de llengua d’origen en horari no escolar.

6. Organització i gestió

6.1 Organització dels usos lingüístics

6.1.1 Llengua del centre

La llengua vehicular de l’institut és la llengua catalana i, en conseqüència, els cartells, díptics o informació penjada a les instal·lacions del centre és en llengua catalana, però no té un control sever en tota la decoració o treballs de l’alumnat del centre.

6.1.2 Documents de centre

Tots els documents de centre: PEC, NOFC, PGA,.. estan en llengua catalana. Seran revisats i actualitzats, i es tenen en compte per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven. Entre els documents, hi ha també el Projecte Lingüístic de Centre (PLC).

6.1.3 Ús no sexista del llenguatge

L’institut, l'equip docent i equip PAS té en compte els criteris d'utilització de vocabulari no sexista ni androgènic. Aspecte que cal contemplar en les programacions curriculars dels diferents mòduls dels diferents cicles.

6.1.4 Comunicació externa

La documentació del centre està tota en llengua catalana. Quan les famílies o estudiants/es sol·liciten el document en llengua castellana també se li ofereix. També s’utilitza el català a l’hora de fer la difusió de diferents notícies i contingut a través de les xarxes socials.

6.1.5 Llengua de relació amb les famílies

El personal d'Administració i equip docent s'adreça a l’alumnat en llengua catalana o castellana segons ho demani la situació o amb la llengua familiar, si s’escau. No hi ha cap directriu o acord de centre d'establir una llengua o altra amb la comunicació amb les famílies.

6.1.6 Educació no formal

L’institut es preocupa de facilitar únicament el seu funcionament, en cas d’oferir les seves instal·lacions a serveis no formals, sense entrar en la coordinació de continguts o ús de la llengua.

En cas de realitzar activitats fora d’horari lectiu, l'equip directiu vetllarà pel seu correcte funcionament, sense endinsar-se en els continguts i formes en què l'equip docent dirigeix les activitats.

El centre participa en un ampli ventall de xarxes i col·labora i coopera amb un número elevat d'entitat i empreses de les proximitats del centre o vinculades en els àmbits dels ensenyaments impartits pel centre, però establint el punt de mira en competenciar professionalment els/les estudiants/es, sense centrar-se en la llengua de comunicació que s'estableix amb aquestes.

6.2 Plurilingüisme al centre educatiu

El centre es caracteritza per l'absència de conflictes interculturals o de diversitat lingüística ja que hi ha un clima totalment favorable al plurilingüisme i a la diversitat cultural.

El centre no disposa d'una política de mediació lingüística concreta tot i haver-hi una línia d'actuació lingüística general en llengua catalana, com a llengua vehicular del centre.

6.3 Alumnat nouvingut

Els equips docents i el personal PAS s'adrecen habitualment en llengua castellana als/les nouvinguts/des i no garanteix una atenció individualitzada en llengua catalana.

6.4 Organització dels recursos humans i de la programació curricular

El centre fa autodiagnosi amb les necessitats de formació de l'equip docent relacionada amb el Pla estratègic del centre. Per aquest motiu, l’equip docent té l’opció de formar-se en llengua anglesa oral , a partir de l’activitat English Tools.

L’institut vol participar en el programa del Departament d'Ensenyament "Programa de mobilitat formativa i cooperació europea i internacional en els ensenyaments professionals" que acompanya en la participació del programa Erasmus +. A través d'aquest programa, estudiants/es i docents realitzen estades formatives a l'estranger que repercuteixen

positivament en l'adquisició i desenvolupament de competències lingüístiques en llengua estrangera.

6.6 Projecció del centre

El centre disposa d'una pàgina web que conté tota la informació necessària per a les famílies, estudiants i membres de la comunitat educativa. En aquesta pàgina web es donen a conèixer les activitats que es realitzen en l’institut vinculades amb els diferents ensenyaments que s'imparteixen així com el calendari.

6.7 Xarxes de comunitats virtuals

L’institut forma part, aquest curs, d'un gran ventall de xarxes de comunitats virtuals en les quals participen docent i/o estudiants/es. La principal és la plataforma educativa gratuïta de blended learning Google Classroom, però també participa de diverses xarxes de recursos i ensenyaments del Departament d'Ensenyament: Innovafp, Emprenedoria, FPdual, Mobilitat Internacional, Assessorament a Persones i estudiants/es, Àgora, Odissea,...

6.8 Projecte d'internacionalització del centre

Els objectius del Projecte d’Internacionalització del centre són:

Mantenir l’estructura necessària per a un projecte de mobilitat al centre.
Que professorat, alumnat i PAS realitzi mobilitats internacionals.
Millorar la competència lingüística de la comunitat educativa.
Crear aliances amb institucions europees per promoure la mobilitat d’alumnat, professorat i personal PASS.
Participar en projectes de cooperació internacional.

Les accions que s’han portat a terme per assolir aquests objectius han estat les següents:

Mantenir l’estructura necessària per a un projecte de mobilitat al centre.

S’ha conformat un equip de mobilitat que és l'encarregat de coordinar i gestionar la mobilitat del centre fent partícips els/les estudiants/es i els equips docents involucrats en les mateixes.

Que professorat, alumnat i PAS realitzi mobilitats internacionals.

El centre ha gestionat la sol·licitud d’acreditació VET i la carta ECHE per a poder participar i gestionar estades formatives a l'estranger tant d'estudiants/es com de docents emmarcats en el programa ERASMUS +, tant a través de la seva participació en la Xarxa FP (Fundació BCN FP) com a través de beques de mobilitat gestionades directament pel centre:
Participació en mobilitats internacionals per part de professorat i alumnat:

Estades formatives per a estudiants i recent graduats/des de Grau Mig: estades de dos mesos en empreses del sector professional dels estudis cursats durant els quals l'estudiant/a adquireix i millora les seves competències professionals i comunicatives.
Estades formatives per a estudiants/es i/o recent graduats/des de Grau Superior: estades de dos mesos en empreses del sector professional dels estudis cursats durant els quals l'estudiant/a adquireix i millora les seves competències professionals i comunicatives.
Estades formatives per a docents: estades d'una setmana realitzant docència i/o realitzant observació (job-shadowing) d'aspectes concrets del sistema educatiu del país de destí.

Millorar la competència lingüística de la comunitat educativa.

Oferir examen APTIS a professorat i alumnat.

Crear aliances amb institucions europees per promoure la mobilitat d’alumnat, professorat i personal PAS

Acollida de professorat i alumnat d’altres països al centre.
Acollida de representants d’empreses estrangeres del sector al centre.
Assistència a jornades de networking promogudes per el Departament d’Educació i altres socis europeus.

Participar en projectes de cooperació internacional.