Projecte Educatiu del Centre

2022-Present

1. Introducció

L’Institut Tecnològic de Barcelona és un Centre públic d’Ensenyament de la formació professional depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ubicat a la ciutat de Barcelona en el districte de Nou Barris.

El Consorci d’Educació de Barcelona a l’abril de 2018 decideix fer ús formatiu d’un antic edifici que abans era l’escola “Sant Josep Oriol”, situat al barri de la Trinitat Nova de Barcelona.

El centre Sant Josep Oriol va ser inaugurat l'any 1956 com a escola unitària al barri de la Trinitat Nova. Es van aprofitar uns barracons que s' havien aixecat per a la construcció dels pisos del barri. La Parròquia els va reivindicar i els va condicionar; aquests barracons van ésser reformats per les autoritats del Ministeri i de l' Ajuntament i es comença com Escola Unitària amb dos unitats. Aquesta successió de reformes coincideix amb l' ocupació dels habitatges construïts al barri.

Després de més remodelacions, l' any 1.968, es construeix l'edifici actual i comença a funcionar com Centre de Suburbis.

Al curs 1.969-70 es ampliat amb el servei de menjador. En aquesta data es desenvolupa un projecte d'Escola Activa, basat en les tècniques americanes del "team teaching" amb departaments, laboratori d'idiomes i un sistema de treball individualitzat i de gran grup. En aquesta època l' escola es nodreix de nens de tota Barcelona, i es crea el Transport Escolar.

En el curs 1978-79 l'escola ja és de Règim General. A l'any 1.980, per votació del Claustre, es converteix en Escola d' Ensenyament en Català, sent una de les escoles pioneres de tota Catalunya. No s'ha interromput mai aquest ideal. A partir de l'any 1988 deixen de subvencionar el servei de Transport escolar i desapareix, ja que en tots els barris de Barcelona hi han escoles suficients.

Després de 61 anys de vida a la Trinitat Nova, al 2017 el centre tanca. Des de finals del 2017 fins el 2019 l’edifici ha estat cedit a dos organitzacions sense ànim de lucre: Vozes por la Paz i Save de children.

Des de Consorci s’havia avaluat fer una “sucursal” de l’Escola d'Hostaleria de Barcelona; però, finalment es va decidir fer un centre de Formació Professional especialitzat en noves tecnologies.

El Projecte Educatiu de Centre, constitueix d'acord amb la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació, la màxima expressió de l’autonomia del centre. Aquest document recull la seva identitat, explicita els seus objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit, amb la finalitat que els/les estudiants/es assoleix les competències professionals, socials i personals, així, com les capacitats claus. A més a més, el projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre.

Aquest Projecte Educatiu és el document bàsic de gestió on s’estableixen les línies d’actuació per a tots els membres de la comunitat educativa, i és, alhora, el compromís del centre envers la societat i la comunitat educativa. Per això, tots els membres d’aquesta comunitat educativa hauran de conèixer-lo.

La creació del PEC de l’Institut Tecnològic respon al marc normatiu derivat de l'aprovació de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'Educació i a l’actual Projecte de Direcció.

2. Definició institucional

2.1. Característiques del context Escolar

L’Institut està situat en el barri de Trinitat Nova (districte Nou Barris) de la ciutat de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

La Trinitat Nova és un dels barris de Barcelona situats entre la muntanya i la ciutat. Té una superfície de 0,80 km² i una població de 7.259 habitants al 2016.

El barri de la Trinitat Nova ha estat, tradicionalment, una zona dedicada a l'agricultura i l'explotació de petites pedreres. El 1825 s’hi va construir un aqüeducte que va abastar d'aigua Barcelona, a mitjan del segle XIX s'hi van construir les primeres vies fèrries. Al principi del segle XX, s’hi van instal·lar les primeres indústries —Teneria Ibèrica de Sant Andreu de Schmidt i Cia— i s’hi va reforçar la xarxa elèctrica.

Al principi del segle XX i fins a la Guerra Civil, que ho va estroncar tot, hi ha haver projectes importants d’urbanització del barri. Va ser als cinquanta que es va donar un impuls definitiu a la urbanització del barri amb la promoció de 3.000 habitatges nous per obra del Patronat Municipal de l’Habitatge, “el Instituto Nacional de la Vivienda” i “la Obra Sindical del Hogar”.

El resultat urbanístic al final dels setanta va ser un model d’habitatges format per blocs petits que estaven separats per petites zones enjardinades. Aquests habitatges patien greus patologies estructurals i s’hi van fer rehabilitacions.

Després de dècades de males comunicacions, ara el barri disposa d’accessos al metro molt propers a la serra de Collserola gràcies a l’arribada, encara recent, de les línies 4, 3 i 11, que han facilitat la vida al barri després de llargues lluites veïnals.

La Trinitat va ser edificada sense cobrir les necessitats bàsiques. Els pocs equipaments van anar-se reconvertint o desapareixent, com el camp de futbol, avui impracticable. Durant els darrers anys s’ha dut a terme un projecte de regeneració urbana per garantir uns habitatges més dignes. Però encara queda molt per dignificar perquè, com reivindiquen des de l’associació de veïns i veïnes, hi ha mancances importants d’espai públic. Com que hi havia molt pocs equipaments socials, “l’espai de socialització ha estat tradicionalment el bar”.

Actualment, el casal de barri, de recent construcció, i la Casa de l’Aigua, que aquest 2019 fa cent anys, són els principals punts de trobada d’entitats diverses i espais per a tallers per a tots els gustos i totes les edats, com els d’alfabetització, manualitats, cuina, dansa, guitarra o robòtica.

I és que la població del barri ha envellit molt. Sempre hem estat un barri lluitador. Si hi ha pisos nous i transports, és gràcies als veïns i veïnes. La Taula Oberta és una associació que té la voluntat de lluitar per la millora del barri agrupant tothom que vulgui participar-hi.

La idea és que els joves no hagin d’anar a altres barris per divertir-se, a més de per estudiar i treballar. El veïnat de la Trinitat Nova també promou iniciatives per combatre la falta d’oportunitats laborals i per cuidar el petit comerç de barri.

A l’Institut Tecnològic s’imparteixen exclusivament estudis de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior de les famílies professionals Informàtica i Comunicacions i Imatge i so. També s'imparteix un programa de formació i inserció del currículum perfil professional d'Informàtica i comunicacions (Auxiliar de muntatge i manteniment d’equips informàtics), així com cursos d'especialització i formació ocupacional.

Com a excepció, des del curs 21/22 es crea un grup de batxillerat, un batxillerat tecnològic digital de l’estil de la nova FP; competencial i lligat amb el món actual, fent ús habitual de dispositius digitals, on s'inclou programació en Python.

La majoria dels estudiants/es són majors d’edat, donat el caràcter post-obligatori dels estudis de Formació Professional. La majoria dels estudiants/es de grau mitjà i programes de formació i inserció són de proximitat (barri, districte i districtes propers). Els estudiants/es de grau superior la majoria provenen del Barcelonès i de comarques properes al Barcelonès. Hi ha alumnat de diferents nacionalitats provinent predominantment del continent americà. La presència d’alumnat amb necessitats educatives especials és molt baix als estudis de Formació Professional i, en el seu cas, se’ls hi ofereix les modificacions necessàries per poder continuar amb els seus estudis o bé adaptació curricular.

2.2. Missió, visió i valors de l’Institut Tecnològic

L’Institut Tecnològic fonamenta els seus trets d’identitat en la seva missió, visió i valors, que seguidament es detallen.

2.2.1. Missió de l’Institut

La missió de l’Institut es poder oferir un ensenyament de qualitat per tal de formar, orientar i acreditar a l’alumnat per tal de que pugui adquirir les competències, coneixements, habilitats i actituds que permetin la seva incorporació al món laboral i/o l’accés a estudis superiors i participar de forma activa, amb actitud crítica i responsable, en la societat.

2.2.2. Visió de l’Institut

Ser el centre referent del sector oferint una formació tecnològica de qualitat que doni resposta a les necessitats del teixit productiu i les vocacions, definint i desplegant un model de seguiment i anàlisi de l’entorn per avançar-nos a les necessitats formatives del teixit productiu tecnològic.

Ser un observatori del sector i fomentar vocacions tecnològiques entre els/les alumnes de Primària, d’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat i, en general, entre les dones.

2.2.3. Valors de l’Institut

Funció i servei públic. No s’ha de perdre la perspectiva. L’ITB és un institució pública al servei de l’usuari. Els funcionaris hem de intentar sempre trobar la millor solució a l’usuari. Això implica una orientació i acció tutorial enfocada en detectar les habilitats dels estudiants i fer un correcte assessorament per obtindre un millor profit dels seus propis recursos.
Qualitat, transparència i sostenibilitat. Des d’un inici s’implantarà un sistema de gestió eficient que sigui transparent i faci públiques totes les dades d’interès. Un sistema de gestió obsessionat en una millor sostenibilitat.
Innovació. Es potenciarà la innovació que apropi la formació als estudiants i la faci més atractiva i propera a la realitat que l’estudiant/a es trobarà en el món laboral.
Participació. Es fomentarà la participació activa de tots els grups d’interès. S'identifiquen com a grups d'interès o parts interessades:
- Ciutadans amb interès formatiu digital majors de 16 anys.
- Sector productiu tecnològic (empreses).
- Equip docent i personal d'administració i serveis.
- Institucions, entitats socials i cíviques.

2.3 Trets d’identitat i caràcter propi

Els principis que regeixen les actuacions del nostre Institut són els principis rectors del sistema educatiu de Catalunya establerts a la la Llei d'Educació de Catalunya 12/2009 en l’article 2:

Com a centre d’ensenyament públic, l’Institut tecnològic de Barcelona, incorpora al seu caràcter propi els trets definidors de l’escola pública catalana previstos a l’art. 93.2 de la Llei d'Educació de Catalunya 12/2009 i es compromet a aplicar els principis previstos a la Llei d’Educació: qualitat pedagògica, direcció responsable, dedicació i professionalitat dels docents, avaluació, retiment de comptes, implicació de les famílies, preservació de l’equitat, cerca de l’excel·lència i respecte a les idees i les creences dels estudiants i de llurs mares, pares o tutors.

En compliment de l'addenda de la normativa ISO9001:2015, en referència a l'actuació per part del centre en quant a les conseqüències del canvi climàtic, el centre ha iniciat un procés de climatització dels espais.

2.4 Parts interessades

Les parts interessades són el conjunt de factors interns i externs que exerceixen influència sobre la nostra organització.

Més formalment, la norma ISO 9001: 2015 defineix com «parts interessades» a tots els grups d’interès que d’alguna manera es puguin veure afectats per l’activitat de l’empresa o les decisions puguin afectar el Sistema de Gestió de la Qualitat de l’empresa o entitat de caràcter públic.

Els grups d'interés de l'ITB són:

Ciutadans amb interès formatiu digital majors de 16 anys
Sector productiu tecnològic (empreses)
Equip docent i personal d'administració i serveis
Institucions, entitats socials i cíviques

Els requisits, necessitats i expectatives dels grups d'interès són:

3. Objectius del centre

Els objectius del centre es justifiquen en el doble propòsit de crear un centre de Formació Professional de referència a la ciutat de Barcelona i, de formar bones persones i professionals que desenvolupin les seves capacitats en el món laboral.

Els objectius estratègics del centre plantejats per al període dels quatre següents cursos 2022-2026 i que es recullen també al Projecte de Direcció són els següents:

Millora dels resultats formatius. L’objectiu final és l’ocupació i per tant, que els estudiants assoleixin les competències que necessiten com a treballadors de les empreses del sector.
Millora de la cohesió social. Al ser un centre de nova creació, el sentiment de pertinença i de identificació es promouen i potencien de manera natural. Tot i això, el ràpid creixement i el context de la pandèmia, han estat elements negatius, o si més no, distorsionadors.
Consolidació de l'estructura del ITB, ja que degut al ràpid creixement del centre, el fet de rebre l'impacte de la COVID-19 i a l'alt nombre de professorat novell al centre entre d'altres fa que calgui aquesta consolidació.
Impulsar la creació d’una marca pública en el sector formatiu digital, referent en l’àmbit estatal i europeu. El ITB és un centre petit en comparació amb les corporacions privades que estan entrant en la formació professional digital (Planeta, Telefónica, Skill&You (ilerna online), Google, … ).

4. Concreció i desenvolupament del projecte

4.1. Criteris d’organització pedagògica

Els nostre objectiu és formar i qualificar persones, entenent l’educació com un procés integral de la persona, sobrepassant plantejaments exclusivament instructius.

Ens plantegem l’educació com una tasca col·lectiva i de treball en equip oferint formació al llarg de la vida: formació professional inicial, ocupacional i continuada, i establint relacions amb el món laboral i les empreses del sectors professionals relacionats amb els nostres ensenyaments, principalment de Barcelona, però també d’arreu de tot Catalunya.

4.2. El context extern

Fins ara coexistien dos subsistemes formatius: la formació professional del sistema educatiu (CCFF de Grau Mitjà i Superior) i la formació professional ocupacional (Certificats de Professionalitat) relacionats amb les corresponents convalidacions entre els dos models. L'aprovació de la Llei de Formació Professional en març del 2022 estableix un únic sistema unificat que permet confeccionar diversos itineraris i acreditar coneixements usant diferents vies.
Aquest únic sistema implica que els centres formatius han de disposar de mecanismes que permeten una qualificació i requalificació permanent de la població i que siguin capaços de respondre amb flexibilitat als interessos, expectatives i aspiracions de qualificacions de les persones al llarg de la seva vida laboral.
Amb la nova llei tota la formació tindrà caràcter dual, amb dues intensitats on la formació a l'empresa significa a partir d'un 20% de les hores curriculars fins al 35% i, segons quins casos, sobrepassar aquests índex.
La llei també inclou mòduls formatius d'impartició obligatòria com els que s'indiquen a continuació: Módulo Profesional de digitalización asociado a los ciclos de grado medio: Economía circular y digitalización i El Módulo Profesional de digitalización asociado a los ciclos de grado superior: Digitalización aplicada a los sectores productivos.
S'inclouran, a banda del professorat, altres perfils col·laboradors com el prospector d'empreses, l'expert sènior d'empresa, personal de recolzament especialitzat,...
La Generalitat de Catalunya està preparant el decret pel qual es regulen els centres de formació professional integrada. Són els centres que impartiran la formació professional inicial i la formació profressional per a l'ocupació i seran els punts d'informació i assessorament.
Els centres de formació professional integrada disposen d’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió econòmica i de personal per desenvolupar acords i convenis amb empreses, institucions i entitats per oferir serveis de formació i per un aprofitament millor de llurs infraestructures i recursos disponibles o d’altres accions que contribueixin a assolir els seus objectius.
A diferència d’un institut d’ESO o batxillerat té la possibilitat de constituir els Consells de Formació i Empresa, que són els òrgans de participació i col·laboració amb els sectors productius del territori per treballar directament amb el teixit productiu.
El creixement dels bootcamps amb programes de formació de 3 a 12 mesos (la majoria inferiors a 6 mesos) sobretot a Madrid i Barcelona, en format presencial o híbrid, amb ofertes de formació en desenvolupador web, data science, machine learning, UX/UI design, ciberseguretat i mobile development, amb competències amb agile, scrum, clean code,... amb un creixement de matriculacions exponencial i una elevadíssima taxa d'inserció laboral.

4.3. El context intern

Creació de Barcelona Xarxa Digital en la que participen els 8 centres que imparteixen formacions digitals de la ciutat de Barcelona amb més de 3000 estudiants matriculats i més de 200 formadors/es.
L'objectiu del Consorci d'Educació de Barcelona de transformar alguns centres educatius actuals en centres de formació professional integrada i, en el nostre cas, amb una fusió amb el CIFO La Violeta.
Estabilització de l'estructura organitzativa del centre.
Nou mandat de l'equip directiu.

4.4. Criteris d’estructura organitzativa i de gestió

Tenint en compte les formacions que imparteix el centre i la incorporació de la formació ocupacional prevista per al proper curs junt amb la transformació en un centre de formació professional integrat, l'estructura organitzativa no funcionarà amb departaments sinó amb coordinacions de cicle i nivell, amb independència del departament, agrupant sota aquesta figura de la coordinació diferents cicles formatius amb objectius, metodologia i estructura curricular semblants.

Aquestes coordinacions permetran establir les relacions entre els diferents nivells per establir les estratègies formatives permanents que exigeix la nova llei de formació professional.

Els criteris d’organització pedagògica estan desenvolupats en els apartats corresponents de les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC).

Aquesta estructura és flexible i pot estar sotmesa a canvis i noves incorporacions a mesura que avanci la transformació del centre.

4.5. Criteris de desplegament curricular

L’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i el treball en equip dels professors permeten desenvolupar actuacions flexibles i possibiliten concrecions particulars del currículum en cada centre educatiu.

En el nostre cas el centre usa les hores de lliure distribució per crear mòduls professionals nous per donar resposta a les necessitats de l'entorn productiu relacionades amb el perfil professional amb correspondència amb el nivell de qualificació del cicle formatiu. Aquests nous mòduls ens permeten una actualització de continguts obsolets.

El centre planteja una modificació del desplegament curricular actual motivat perquè la nova llei de formació professional transforma "de facto" la formació específica (informàtica en el nostre cas) en només el 50% de les hores actuals junt amb la competència creixent dels bootcamps.

Aquesta modificació tindrà els següents punts:

Redistribució dels mòduls formatius de grau superior entre els cursos:
- Desenvolupadors (DAM i DAW): agrupar en el primer curs els mòduls relacionats amb la programació i bases de dades i deixar per a segon curs els mòduls relacionats amb l'administració, la formació transversal i la formació específica en informàtica establerta en els mòduls de centre amb hores de lliure disposició i en els mòduls de perfil professional.
- Administradors (ASIX): agrupar en el primer curs els mòduls relacionats amb l'administració de sistemes, xarxes, serveis i base de dades i deixar per a segon curs els mòduls relacionats amb programació, la formació transversal i la formació específica en informàtica establerta en els mòduls de centre amb hores de lliure disposició i en els mòduls de perfil professional.
Agrupar mòduls formatius amb continguts seqüencials perquè siguin impartits per un equip de formadors que prenguin decisions sobre com s’assoleixen les competències professionals establertes en els resultats d’aprenentatge, amb un desdoblament real que permeta una acció didàctica en funció de les característiques específiques de l'alumnat, i un acompanyament personal i professional. Aquests equips hauran d'elaborar fer un anàlisi de la seqüència i la temporització de les activitats d’ensenyament/aprenentatge que s'han de fer per a cada cicle/mòdul professional/Unitat formativa.
Incorporar especialistes de l'empresa perquè puguin impartir mòduls de segon curs incorporant les noves tecnologies usades en l'entorn laboral i desenvolupar les capacitats transversals que afecten diferents llocs de treball i que són transferibles a noves situacions de treball. Entre aquestes capacitats destaquen les d’autonomia, d’innovació, d’organització del treball, de responsabilitat, de relació interpersonal, de treball en equip i de resolució de problemes.

La distribució curricular d’un cicle formatiu, es farà tenint en compte el Decret que estableix el currículum del cicle formatiu corresponent, la normativa del Departament d’Ensenyament, el Projecte Educatiu de Centre, el Projecte de Direcció i els següents criteris d’organització:

Els mòduls professionals es distribuiran entre primer i segon curs, al llarg de 33 setmanes.
Els primers cursos tenen un marc horari de matí de 8:00h. a 14:00h que inclou 1h de Tutoria. Es primarà la realització del marc horari el més complet possible per facilitar la Formació Professional Dual de l'estudiant. Els segons cursos tenen un marc horari de tarda de 15:00h. a 21:00h, menys divendres que és de 15:00h a 17:45h que inclou 1h de Tutoria. Els segons cursos completaran les hores restants del cicle formatiu amb el límit de 15h lectives (exceptuant el mòdul de projecte) per complir els requisits legals de la Formació Professional Dual.
Els mòduls formatius es distribuiran de general a específic, de senzill a complex, i seqüenciats en funció dels coneixements previs que cal per assolir els objectius didàctics d’acord amb els criteris d’avaluació identificats en cada Unitat Formativa.
S'incentivarà l'ús de les metodologies Agile en el projecte de segon curs.
En el desdoblament de mòduls es tindrà en compte les orientacions del Departament d’Educació i la disponibilitat de formadors i formadores i el seu perfil professional.
Es vetllarà perquè el màxim nombre possible de perfils de professorat amb competència docent participin en els mòduls de síntesi i projecte.
Els criteris generals per determinar els continguts del mòdul de síntesi i de projecte estaran referits a l’assoliment dels resultats d’aprenentatge previstos, de tal manera que ajudi a actualitzar i aprofundir en els continguts desplegats al llarg del desplegament del cicle formatiu. Els criteris generals per a l’organització d’aquests mòduls seran:
1. El mòdul de síntesi/projectes s'inciarà preferentment a principi de curs i ampliarà les hores en acabar la docència d’una part dels mòduls.
2. La programació l’elabora el Departament d'Educació.
3. La responsabilitat de la concreció dels diferents projectes i treballs recaurà en els equips docents.
En el disseny de cadascun dels cicles formatius, la família professional determinarà les activitats necessàries per tal que l’alumnat del cicle formatiu assoleixi el resultat d’aprenentatge que garanteixi que interpreta la informació professional en llengua anglesa -manuals tècnics, instruccions, catàlegs de productes i/o serveis, articles tècnics, informes, normativa, entre d'altres-, aplicant-ho en les activitats professionals més habituals. Aquestes activitats hauran d’estar convenientment identificades a les programacions.
En allò que no estigui desplegat se seguirà l’establert a la normativa del Departament d’Educació.
La Formació en Centres de Treball i la Formació Professional Dual, en els cicles formatius de dos cursos acadèmics, es farà a segon curs en la majoria de casos.

4.6. Concreció del desplegament curricular

La concreció del desplegament curricular es detalla en la Programació General Anual.

4.7. El Projecte Lingüístic.

El Projecte Lingüístic fixa els criteris generals per al tractament i l’ús de les llengües en el centre.

4.8. Projecte de convivència

El Projecte de convivència reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.

5. Avaluació

5.1 Avaluació Interna - Indicadors de progrés

Un indicador és una dada generalment estadística que proporciona informació sobre la condició i l'estat del sistema educatiu i/o dels seus components, descriu els seus trets fonamentals i és útil per a la presa de decisions.

Els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació dels centres públics es concreten en la Programació General Anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció.

S’han de poder revisar periòdicament.

S'identifiquen diferents tipus d'indicadors:

De context: Com per exemple dades de matriculació, procedència de l'alumnat i tipologia, índex d'abandonament, etc.
De resultats: Bàsicament resultats acadèmics i de grau de satisfacció tant de l'alumnat, docents com PAS.
De processos: Fan referència tant als processos d'aula com de tutoria. També els processos implementats en les diferents àrees del centre.
De recursos: Fan referència al recursos educatius, principalment econòmics i recursos humans.

5.2 Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge

L’avaluació regula tot el procés d’ensenyament i aprenentatge. També és una eina de revisió i reflexió de la pràctica docent.

El procés de l’avaluació es comparteix amb l’alumnat per tal de fer-lo partícip i protagonista del propi procés d’aprenentatge.

Serveix per conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors dels alumnes en el procés d’aprenentatge (avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a autoregular-se (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació).

6. Aprovació i difusió del PEC

Aquest Projecte Educatiu, ha estat aprovat en el claustre el dia 31/03/2023 i consta en l’acta del dia esmentat.

Compartit amb tota la comunitat educativa mitjançant el site http://documents.itb.cat.

7. Sistema de Gestió de la Qualitat

L’Institut Tecnològic de Barcelona té la qualitat en la seva filosofia i estratègia per a:

Satisfer les expectatives de l’alumnat, el sector productiu, la comunitat formativa i l’entorn social que l’envolta.
Contribuir a l’assoliment del objectius que la societat li assigna.
La millora contínua dels serveis que desenvolupa i presta.

Aquest compromís amb la qualitat, amb l’acompliment dels requisits, tant legals com reglamentaris, i amb la millora contínua de l’eficàcia del Sistema de Gestió de Qualitat, pretén afectar a tots els nivells organitzatius del centre, i és una responsabilitat de tots els treballadors/es del Centre. L’Equip Directiu estableix accions perquè la qualitat i la millora contínua siguin enteses, assumides i mantingudes per tots els membres del Centre.

L'abast d'implementació del sistema de gestió de la qualitat és pels cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, quedant exclosos en una primera implementació la resta d'àmbits formatius i actuacions del centre.

L’Institut Tecnològic de Barcelona implementa el sistema de gestió de qualitat el qual té la seva base en la política de qualitat. Es pot consultar tota la documentació (política, processos i procediments) a qualitat.itb.cat.

Page updated

Report abuse