Projecte Lingüístic
Embedded Files
2020-2022
1. Introducció
1. Introducció
1.1. Presentació del document
1.1. Presentació del document
El PLC forma part del Projecte Educatiu i té present tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre i es defineix en aquests grans temes: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques.
El Projecte Lingüístic del Centre fixa els criteris generals per al tractament i l’ús de les llengües en el centre. Per tant, i d’acord amb la llei de Normalització Lingüística, el centre determina que cal aconseguir la normalitat en l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida docent: dins i fora de les aules, a nivell administratiu i en les actuacions de projecció externa.
El PLC té com a funció principal garantir el dret de tots els alumnes del centre a:
- Dominar la llengua catalana i castellana com a vehicle de comunicació oral i escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i per a la cohesió social.
- Conèixer una llengua estrangera, es decideix que sigui l’anglès per la branca professional a que ens dediquem.
El PLC de l’Institut Tecnològic de Barcelona es regirà pels principis bàsics següents:
a) Comprensió i inclusivitat
b) Projectes que permetin augmentar el coneixement de llengües estrangeres, anglès i fomentar el seu aprenentatge a través de la metodologia AICLE (aprenentatge integrat de contingut i llengua) d’aprenentatge de llengües estrangeres a través del currículum
També es tindrà en compte els aspectes socials per tal d’afavorir actituds positives de l’alumnat i les famílies envers les llengües.
Els referents normatius d’aquest document són, necessàriament, les lleis educatives vigents, en particular la Llei 12/2009, de 10 de juliol d’Educació, en concret el Títol II sobre Règim Lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9 a 18).
2.1. Alumnat
2.1. Alumnat
La gran part d'estudiants/es del centre tenen la llengua castellana com a llengua familiar, i per això tots els grups del centre mostren un predomini general de l’ús del castellà com a primera llengua tot i tenir un bon coneixement de la llengua catalana, arrel dels estudis realitzats a les etapes d'escolarització obligatòria. La llengua de comunicació usual entre ells/es i també la dels mitjans de comunicació més emprats per ells/es és la llengua castellana. El consum lingüístic i cultural en llengua estrangera no és nul però és molt reduït i afavorit per la presència de les noves tecnologies.
Per establir d’una manera més objectiva el context sociolingüístic del nostre institut, presentem els resultats de l’enquesta realitzada a l’alumnat, que ens permet analitzar ben de prop la situació lingüística de l’alumnat, tenint en compte, principalment, la llengua del seu entorn familiar, els usos lingüístics, així com la seva procedència. L’enquesta ha estat tramesa a tot l’alumnat del nostre Institut - Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior d’Informàtica-. Els seus resultats ens han de permetre conèixer de primera mà l’estat real del català i de les altres llengües del centre.
Resultat de les nostres enquestes:
Pel fet que l’Institut Tecnològic de Barcelona està ubicat en el districte de Nou Barris i pel fet que la majoria dels/les nostres estudiants/es de grau mitjà procedeixin d’aquest mateix barri o de zones molt properes, i la majoria dels/les estudiants/es de grau superior procedeixen de Barcelona ciutat fa que existeixi un entorn lingüístic eminentment de parla castellana en les relacions interpersonals dels estudiants/es dins del seu nucli familiar o en les activitats de relació amb les institucions del barri i no cal dir dins de la mateixa escola.
A la zona, són pocs els serveis que demanin o facilitin l'ús de llengües estrangeres, i en aquest cas, sí que aquesta queda reduïda en l'àmbit acadèmic.
3. La llengua catalana
3. La llengua catalana
3.1. El català vehicle de comunicació i de convivència
3.1. El català vehicle de comunicació i de convivència
En la realitat del centre hi ha un ús constant d’ambdues llengües, català i castellà, en cap cas s’empra únicament la llengua catalana o llengua castellana. Això no vol dir, però, que no es una tendència d’ús de la llengua catalana, que el veiem reflectit tant en el material didàctic elaborat pel professorat com en l'idioma amb el qual s’imparteixen les matèries. L’ús del català a la impartició de les classes i la elaboració de material està entre el 80% i el 100%. A les reunions setmanals dels diferents departaments, també hi predomina l'ús de la llengua catalana i en canvi en la documentació de gestió acadèmica aquest ús és total. On apareix que hi ha alternança equitativa entre les dues llengües és a l’hora d’expressar-se i comunicar-se entre professors/es i personal PAS.
El centre intenta vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua exclusivament d’aprenentatge i intenta dinamitzar l’ús del català en els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu. En els diferents actes institucionals que es realitzen, la llengua inicial i vehicular és la llengua catalana.
3.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
3.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
3.2.1. Llengua oral i escrita
3.2.1. Llengua oral i escrita
Pel que que fa a la llengua oral i per la naturalesa dels nostres estudis (Formació Professional), aquests no inclouen mòduls de Comunicació. Per tant, els/les estudiants/es no realitzen l'estudi explícit de la tipologia textual i dels registres lingüístics ni tampoc tots els cursos inclouen activitats orals.
No obstant, sí que hi ha determinats mòduls en els quals es treballen les capacitats comunicatives orals, i en aquests casos, sí que es contempla fer-ho en llengua catalana.
A més a més, amb l'objectiu d'aconseguir l'assoliment de les competències professionals i socials dels estudis que impartim es treballen diverses activitats orals on la importància rau en la comunicació formal.
Pel que fa l'ús escrit de la llengua catalana, se segueix l'enfocament metodològic que dona el currículum: en aquest cas, a Formació Professional, no s'ha de seguir un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura, sinó que ambdues s'utilitzen com a eines i recursos per obtenir la resta de resultats d'aprenentatge dels mòduls.
Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns resultats d'aprenentatge clars que es comparteixen amb els/les estudiants/es i, en el cas que sigui necessari, s'estableixen diferents mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.
En funció de l'activitat d'ensenyament-aprenentatge, apareix una o altra o ambdues.
El professorat té en compte la importància de les dues habilitats durant les diferents activitats que es realitzen.
3.2.2. La llengua en les diverses àrees
3.2.2. La llengua en les diverses àrees
A grans trets, és el professorat qui vetlla pel bon ús de la llengua catalana en els seus mòduls però no hi ha uns criteris d'avaluació concrets marcats des del PLC, és a dir, el professorat ho aplica de la manera que es considera oportuna dins de cada mòdul.
3.2.3. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular
3.2.3. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular
El centre no disposa d'aula d'acollida. Quan rebem la incorporació d'un/a estudiant/a nouvingut que no coneix ni el català ni el castellà, és l'equip docent que gestiona com ajudar l'estudiant/a a progressar en aquest àmbit, buscant recursos externs al centre per aquesta finalitat, en cas de cursar GM o GS.
En cas de que l’estudiant/a volgués accedir al curs de PFI Auxiliar de Muntatges d'Instal·lacions Elèctriques d'aigua i gas, degut a l’ús d’eines amb un risc alt, cal que primer tingui accés a estudis bàsics de les dues llengües.
L'alumnat que arriba al centre, generalment, té uns mínims coneixements de llengua catalana i fins al moment no ha estat necessari crear un pla d'acollida lingüístic per a nouvinguts/des.
En els casos particulars que han existit, s'ha fet una valoració i adaptació personalitzada per part del professorat.
3.2.4. Atenció a la diversitat
3.2.4. Atenció a la diversitat
El centre no recull un funcionament diferents en atenció a la diversitat sinó que en els casos que hi ha unes necessitats especials justificades es fa una adaptació de les diferents activitats, però hi ha una manca de flexibilitat metodològica per a estudiants/es amb necessitats educatives especials no dictaminades.
3.2.5. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
3.2.5. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
L'equip directiu vetlla perquè la llengua vehicular del centre sigui la llengua catalana però, a nivell docent, no en fa el seguiment exhaustiu.
3.2.6. Avaluació del coneixement de la llengua
3.2.6. Avaluació del coneixement de la llengua
Des dels diferents mòduls, no hi ha criteris d'avaluació consensuats. En aquells mòduls en què s'avalua la llengua pròpiament dita es fa a través d'instruments coavaluatius i autoavaluatius.
3.2.7 Materials didàctics
3.2.7 Materials didàctics
Per seleccionar els materials oferts a l’alumnat per a les activitats d’aprenentatge, no hi ha criteris d’unificació, ja que els materials són, o bé, creats pels docents o materials disponibles a Internet.
3.3 El català, llengua vertebradora d’un projecte lingüístic
3.3 El català, llengua vertebradora d’un projecte lingüístic
3.3.1 Informació multimèdia
3.3.1 Informació multimèdia
L'equip directiu vetlla perquè el programari emprat tingui la llengua catalana com a llengua vehicular però no hi ha inconvenient en utilitzar qualsevol altre suport digital sigui quina sigui la llengua emprada.
3.3.2 Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
3.3.2 Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
Es té en compte el bagatge lingüístic de l’alumnat, i en certes ocasions, es fa protagonista en una activitat de desenvolupament d’aula que té com a llengua familiar una llengua diferent al català o al castellà. No es tracta, però, d’una activitat consensuada per tot l’equip docent, ja que, en general, la diversitat lingüística en la qual estem immersos no és objecte dels estudis impartits al centre.
4. La llengua castellana
4. La llengua castellana
4.1. Introducció de la llengua castellana
4.1. Introducció de la llengua castellana
Des dels diferents mòduls no s’estudien les llengües, però certament l’alumnat adquireix un nivell similar entre ambdues. El fet que la majoria de l'alumnat tingui com a llengua familiar la llengua castellana anivella la llengua catalana com a llengua vehicular del centre.
4.2. Llengua oral
4.2. Llengua oral
Es realitzen diferents activitats d'aprenentatge en les quals la llengua oral n'és protagonista però es treballa en sentit de formalitat.
4.3. Llengua escrita
4.3. Llengua escrita
Totes aquelles activitats d'aprenentatge realitzades al centre que demanen l'habilitat de llegir o escriure en llengua castellana estan vinculades a uns objectius clars i compartits. Les activitats a les quals fem referència ens permeten assegurar aquesta competència lingüística i aconsellar accions de millorar i/o donar eines per millorar-la, si s'escau.
4.4. Alumnat nouvingut
4.4. Alumnat nouvingut
L’equip docent posa les eines necessàries per tal de que un/a estudiant/a nouvingut/da que no coneix alguna de les dues llengües oficials, pugui realitzar i superar els estudis impartits amb èxit.
5. Altres Llengües
5. Altres Llengües
5.1 Llengües estrangeres
5.1 Llengües estrangeres
5.1.1 Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
5.1.1 Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
Des del centre, es pretén potenciar l'ensenyament i el coneixement de les llengües que integren la UE, potenciant especialment l'ús de la llengua anglesa com a llengua comuna internacional.
Per això, es difonen les proves oficials d'Anglès de l'EOI dels nivells Intermedi i avançat (que tenen lloc anualment al mes de febrer i juny) com a una oportunitat per al nostre alumnat d’adquirir i acreditar les seves competències en llengua anglesa .
Pel que fa al tractament de la llengua estrangera als Cicles formatius impartits al centre, en tots ells es realitzen activitats en llengua anglesa en mòduls diferents al de llengua estrangera i el centre realitza un registre anual i un seguiment d’aquestes activitats per tal de potenciar- ne la seva implementació, facilitant i promovent la formació del professorat en llengua estrangera i en metodologia AICLE.
5.1.1.1 Desplegament del currículum
5.1.1.1 Desplegament del currículum
Deixant de banda que el cicle de grau mitjà Sistemes Microinformàtics i Xarxes ja inclou un Mòdul de llengua estrangera, d'anglès tècnic, s'està potenciant la inclusió de la llengua estrangera en mòduls professionals diferents al d'anglès tècnic en els altres cicles professionals impartits al centre per tal d'ampliar l'exposició de l'alumnat a la llengua estrangera.
Hi ha més de la meitat del professorat que ja lliuren recursos i documentació en anglès als alumnes.
A banda, no oblidem que estem preparant l'alumnat per introduir-se al món laboral, on el coneixement de la llengua estrangera és de vital importància. Per tant, està prevista la implantació progressiva del sistema AICLE en determinats mòduls.
5.1.1.2 Metodologia
5.1.1.2 Metodologia
En el cicle Sistemes Microinformàtics i Xarxes, en el mòdul M11 Anglès Tècnic s'inclouen resultats d'aprenentatge específics pel que fa el desenvolupament de mecanismes per a l'expressió oral de l’alumnat.
La llengua vehicular de les classes de llengua estrangera és, evidentment, la llengua anglesa i com també ho és tota la documentació, exercicis, enunciats que l’alumnat necessita.
L’expressió oral es treballa a partir d'activitats individuals, en petit grup i gran grup: role-playing, presentacions orals, debats, etc...
5.1.1.3 Materials didàctics i recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
5.1.1.3 Materials didàctics i recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
El material emprat per al desenvolupament del mòdul de llengua estrangera està elaborat pel professorat i disponible en els cursos Google Classroom, plataforma educativa blend learning. A part d’utilitzar recursos TAC a l’abast de l’alumnat que siguin necessaris.
5.1.2 Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
5.1.2 Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
5.1.2.1 Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera
5.1.2.1 Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera
Pel que fa la metodologies AICLE, el centre disposa ja de professorat preparat per poder realitzar mòduls professionals que no són de llengua estrangera pròpiament dita on aplicar-hi la metodologia AICLE. Aproximadament, un 20% del professorat ja està en possessió del perfil lingüístic. I n’hi ha més professorat preparant-se per aplicar metodologies AICLE.
A més a més, s'ha fet la sol·licitud per formar part del programa Generació Plurilingüe del departament d'Ensenyament per als propers cursos per tal de potenciar aquesta metodologia.
Col·laboracions amb les EOI’s per activitats amb alumnes.
Classes de llengua anglesa a professors i alumnes ofertades al mateix centre.
5.1.3 Projectes i programes plurilingües
5.1.3 Projectes i programes plurilingües
El centre està gestionant la petició de la Carta Eche per poder prendre part en el projecte ERASMUS+ i els alumnes de grau superior poder-se beneficiar de les beques de mobilitat formativa a l’estranger.
La coordinació de mobilitat també està gestionant altres possibles programes i acords per oferir als nostres alumnes i docents la possibilitat de mobilitat formativa a l’estranger.
Més detalls sobre els programes en l’apartat 6.
5.2 Altres llengües oficials
5.2 Altres llengües oficials
Tal i com està organitzat el centre, no s'ofereix cap matèria optativa referent a l'occità (llengua oficial de Catalunya) i/o a altres llengües i cultures de l'Estat.
5.3 Llengües complementàries procedents de la nova immigració
5.3 Llengües complementàries procedents de la nova immigració
L’Institut, pel fet de ser ensenyament postobligatori, no disposa d’aula d’acollida ni té previst la realització de classes de llengua d’origen en horari no escolar.
6. Organització i gestió
6. Organització i gestió
6.1 Organització dels usos lingüístics
6.1 Organització dels usos lingüístics
6.1.1 Llengua del centre
6.1.1 Llengua del centre
La llengua vehicular de l’institut és la llengua catalana i, en conseqüència, els cartells, díptics o informació penjada a les instal·lacions del centre és en llengua catalana, però no té un control sever en tota la decoració o treballs de l’alumnat del centre.
6.1.2 Documents de centre
6.1.2 Documents de centre
Tots els documents de centre: PEC, NOFC, PGA,.. estan en llengua catalana. Seran revisats i actualitzats, i es tenen en compte per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven. Entre els documents, hi ha també el Projecte Lingüístic de Centre (PLC).
6.1.3 Ús no sexista del llenguatge
6.1.3 Ús no sexista del llenguatge
L’institut, l'equip docent i equip PAS té en compte els criteris d'utilització de vocabulari no sexista ni androgènic. Aspecte que cal contemplar en les programacions curriculars dels diferents mòduls dels diferents cicles.
6.1.4 Comunicació externa
6.1.4 Comunicació externa
La documentació del centre està tota en llengua catalana. Quan les famílies o estudiants/es sol·liciten el document en llengua castellana també se li ofereix.
6.1.5 Llengua de relació amb les famílies
6.1.5 Llengua de relació amb les famílies
El personal d'Administració i equip docent s'adreça a l’alumnat en llengua catalana o castellana segons ho demani la situació o amb la llengua familiar, si s’escau. No hi ha cap directriu o acord de centre d'establir una llengua o altra amb la comunicació amb les famílies.
6.1.6 Educació no formal
6.1.6 Educació no formal
L’institut es preocupa de facilitar únicament el seu funcionament, en cas d’oferir les seves instal·lacions a serveis no formals, sense entrar en la coordinació de continguts o ús de la llengua.
En cas de realitzar activitats fora d’horari lectiu, l'equip directiu vetllarà pel seu correcte funcionament, sense endinsar-se en els continguts i formes en què l'equip docent dirigeix les activitats.
El centre participa en un ampli ventall de xarxes i col·labora i coopera amb un número elevat d'entitat i empreses de les proximitats del centre o vinculades en els àmbits dels ensenyaments impartits pel centre, però establint el punt de mira en competenciar professionalment els/les estudiants/es, sense centrar-se en la llengua de comunicació que s'estableix amb aquestes.
6.2 Plurilingüisme al centre educatiu
6.2 Plurilingüisme al centre educatiu
El centre es caracteritza per l'absència de conflictes interculturals o de diversitat lingüística ja que hi ha un clima totalment favorable al plurilingüisme i a la diversitat cultural.
El centre no disposa d'una política de mediació lingüística concreta tot i haver-hi una línia d'actuació lingüística general en llengua catalana, com a llengua vehicular del centre.
6.3 Alumnat nouvingut
6.3 Alumnat nouvingut
Els equips docents i el personal PAS s'adrecen habitualment en llengua castellana als/les nouvinguts/des i no garanteix una atenció individualitzada en llengua catalana.
6.4 Organització dels recursos humans i de la programació curricular
6.4 Organització dels recursos humans i de la programació curricular
El centre fa autodiagnosi amb les necessitats de formació de l'equip docent relacionada amb el Pla estratègic del centre. Per aquest motiu, l’equip docent té l’opció de formar-se en llengua anglesa oral , a partir de l’activitat English Tools.
L’institut vol participar en el programa del Departament d'Ensenyament "Programa de mobilitat formativa i cooperació europea i internacional en els ensenyaments professionals" que acompanya en la participació del programa Erasmus +. A través d'aquest programa, estudiants/es i docents realitzen estades formatives a l'estranger que repercuteixen
positivament en l'adquisició i desenvolupament de competències lingüístiques en llengua estrangera.
6.6 Projecció del centre
6.6 Projecció del centre
El centre disposa d'una pàgina web que conté tota la informació necessària per a les famílies, estudiants i membres de la comunitat educativa. En aquesta pàgina web es donen a conèixer les activitats que es realitzen en l’institut vinculades amb els diferents ensenyaments que s'imparteixen així com el calendari.
6.7 Xarxes de comunitats virtuals
6.7 Xarxes de comunitats virtuals
L’institut forma part, aquest curs, d'un gran ventall de xarxes de comunitats virtuals en les quals participen docent i/o estudiants/es. La principal és la plataforma educativa gratuïta de blended learning Google Classroom, però també participa de diverses xarxes de recursos i ensenyaments del Departament d'Ensenyament: Innovafp, Emprenedoria, FPdual, Mobilitat Internacional, Assessorament a Persones i estudiants/es, Àgora, Odissea,...
6.8 Intercanvis i mobilitat
6.8 Intercanvis i mobilitat
Uns dels objectius d’aquest curs és disposar de la carta ECHE i participar i gestionar estades formatives a l'estranger tant d'estudiants/es com de docents emmarcats en el programa ERASMUS +, tant a través de la seva participació en la Xarxa FP (Fundació BCN FP) com a través de beques de mobilitat gestionades directament pel centre:
- Estades formatives per a recent graduats/des de Grau Mig: estades de dos mesos en empreses del sector professional dels estudis cursats durant els quals l'estudiant/a adquireix i millora les seves competències professionals i comunicatives.
- Estades formatives per a estudiants/es i/o recent graduats/des de Grau Superior: estades de dos mesos en empreses del sector professional dels estudis cursats durant els quals l'estudiant/a adquireix i millora les seves competències professionals i comunicatives.,
- Estades formatives per a docents: estades d'una setmana realitzant docència i/o realitzant observació (job-shadowing) d'aspectes concrets del sistema educatiu del país de destí.
6.9 Dimensió internacional del centre educatiu
6.9 Dimensió internacional del centre educatiu
El centre participarà i gestionarà estades formatives tant d'alumnat com de docents dels quals participen les diferents àrees educatives per tal de potenciar la dimensió europea i internacional. La coordinadora de mobilitat serà l'encarregada de coordinar i gestionar la mobilitat del centre fent partícips els/les estudiants/es i els equips docents involucrats en les mateixes.
7. Pla Anual
7. Pla Anual
8. Annex I - Entrevista formadors/es ITB 2020/2021
8. Annex I - Entrevista formadors/es ITB 2020/2021
9. Annex II - Entrevista personal PAS ITB 2020/2021
9. Annex II - Entrevista personal PAS ITB 2020/2021
Page updated
Report abuse