Projecte de Convivència
Projecte de Convivència
El Projecte de convivència reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per capacitar tot l'alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.
Aquestes accions han d'anar adreçades a la millora de la convivència en diversos àmbits i nivells d'actuació.
El Projecte de Convivència (PdC) es troba enmarcat dins del PEC segons la resolució ENS/585/2017 de 17 de març on s'estableix l'elaboració i la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius. Dins del centre, i sota l'aprovació del Consell Escolar, el marc normatiu que hem de tenir en compte per a la seva elaboració són; el citat PEC, el NOFC i el PAT per la seva gran repercusió en tot el que suposa la convivència.
L'actual Institut neix a l'any 2018 ocupant l'antic edifici de l'Escola Sant Josep Oriol des de 1956 amb diversos objectius, que després de ser tancada a l'any 2016, va ser utilitzat per dues organitzacions sense ànim de lucre com Vozes por la Paz i Save the children.
Districte Nou Barris
Barri de la Trinitat Nova
L’Institut està situat en el barri de Trinitat Nova (Districte Nou Barris amb 179.568 habitants) de la ciutat de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.
La Trinitat Nova és un dels barris de Barcelona situats entre la muntanya i la ciutat. Té una superfície de 0,80 km² i una població de 7.259 habitants al 2016.
Es troba amb una situació que li fa idoni per rebre alumnat de Barcelona i de les poblacions de l'area metropolitana de Barcelona de l'area nord i del vallès Occidental, així com poder abastir a les empreses de les mateixes àrees.
El barri disposa d’accessos al metro molt propers a la serra de Collserola gràcies a l’arribada, encara recent, de les línies 4, 3 i 11, que han facilitat la vida al barri després de llargues lluites veïnals.
La Trinitat va ser edificada sense cobrir les necessitats bàsiques. Els pocs equipaments van anar-se reconvertint o desapareixent, com el camp de futbol, avui impracticable. Durant els darrers anys s’ha dut a terme un projecte de regeneració urbana per garantir uns habitatges més dignes. Però encara queda molt per dignificar perquè, com reivindiquen des de l’associació de veïns i veïnes, hi ha mancances importants d’espai públic. Com que hi havia molt pocs equipaments socials, “l’espai de socialització ha estat tradicionalment el bar”.
Actualment, el casal de barri, de recent construcció, i la Casa de l’Aigua, que l'any 2019 va fer cent anys, són els principals punts de trobada d’entitats diverses i espais per a tallers per a tots els gustos i totes les edats, com els d’alfabetització, manualitats, cuina, dansa, guitarra o robòtica.
I és que la població del barri ha envellit molt. Sempre hem estat un barri lluitador. Si hi ha pisos nous i transports, és gràcies als veïns i veïnes. La Taula Oberta és una associació que té la voluntat de lluitar per la millora del barri agrupant tothom que vulgui participar-hi.
La idea és que els joves no hagin d’anar a altres barris per divertir-se, a més de per estudiar i treballar. El veïnat de la Trinitat Nova també promou iniciatives per combatre la falta d’oportunitats laborals i per cuidar el petit comerç de barri.
A l’Institut Tecnològic s’imparteixen estudis de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior de la família d’Informàtica i comunicacions, Sistemes Microinformàtics i Xarxes, Administració de sistemes informàtics en xarxa perfil ciberseguretat, Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma perfil videojocs i oci digital, Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma perfil robòtica, Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma orientació sistemes intel·ligents, Desenvolupament d’aplicacions web d’orientació en entorns mòbils i Animació 3D perfil realitat virtual i realitat augmentada. També un programa de formació i inserció del currículum perfil professional d'Informàtica i comunicacions (Auxiliar de muntatge i manteniment d’equips informàtics). Des del 2021 el centre també disposa d'un batxillerat digital.
Funció i servei públic. L’ITB és un institució pública al servei de l’usuari i aporta valor a la societat. Els funcionaris trobem la millor solució a l’usuari tenin en compte l'oportunitat que és formar-se i desenvolupar-se com a tecnologicament a la nostra societat, alhora de com a persones. Això implica una orientació i acció tutorial enfocada en detectar les habilitats dels estudiants i fer un correcte assessorament per obtindre un millor profit dels seus propis recursos.
Qualitat, transparència i sostenibilitat. Des d’un inici s’implanta un sistema de gestió eficient que sigui transparent i faci públiques totes les dades d’interès. Un sistema de gestió obsessionat en una millor sostenibilitat.
Innovació. Es potencia la innovació que apropi la formació als estudiants i empreses i la faci més atractiva alhora que propera a la realitat que l’estudiant/a es trobarà en el món laboral.
Participació. Es fomenta la participació activa i oberta de tots els grups d’interès que formen part de la comunitat educativa i de l'àrea d'abastiment.
Un altre aspecte a tenir en compte a l'hora de marcar objectius com a centre de formació tecnològica, és l'impacte que aquest pot tenir dins del barri. Per saber-ho cal consulta el servei estadístic que posa a disposició l'Ajuntament de Barcelona. De les dades és pot deduir, la població, les principals nacionalitats de la mateixa l'índex de població activa. També disposem de les dades bàsiques del món laboral a Barcelona.
La imatge mostra les dades de la població (16-64 anys) i dades de Gener a Juny del 2022
Les dades de l'atur sitúen el districte de NouBarris el segon amb l'atur més alt de la ciutat de Barcelona i el barri de la Trinitat Nova en segona posició, on l'ITB pot contribuir a dinamitzar la zona.
La majoria dels estudiants/es són majors d’edat, donat el caràcter post-obligatori dels estudis de Formació Professional.
Evolució de matriculació: Tant la matriculació com la diversitat de propostes d'estudis ha crescut amb força des de que l'ITB s'ha posat en marxa al any 2018. L'evolució de la matrícula és la que es pot veure al gràfic adjunt.
Procedències:
La majoria dels estudiants/es de grau mitjà i programes de formació i inserció són de proximitat (barri, districte i districtes propers).
Els estudiants/es de grau superior la majoria provenen del Barcelonès i de comarques properes al Barcelonès.
Hi ha alumnat de diferents nacionalitats provinent predominantment del continent americà.
Alumnat NEE: La presència d’alumnat amb necessitats educatives especials és molt baix als estudis de Formació Professional i, en el seu cas, se’ls hi ofereix les modificacions o accions de suport necessàries per poder continuar amb els seus estudis.
Els tres eixos estan recollits a les orientacions del departament d'Educació com a recursos i són:
Valors i actituds: Contribuir que tot l'alumnat sigui competent en la relació amb si mateix, amb els altres i amb el món per tal d’aconseguir l’èxit acadèmic, personal, social i laboral. Inclouen:
Coeducació
Educació intercultural
Educació per a la pau
Educació socioemocional
Educar en el respecte
Educar en l'esforç i la responsabilitat
Educar en la gestió positiva dels conflictes
Inclusió
Resolució de conflictes: Quan es produeixen situacions que atempten contra la convivència calen mecanismes d'actuació. D’acord amb un model integrat de resolució dels conflictes, per abordar les diferents situacions en què es poden trobar els centres, calen orientacions i protocols per recuperar la relació entre les parts, reparar-ne els danys i aportar resolucions positives a aquestes situacions.
Absentisme
Conflictes greus
Gestió i resolució positiva dels conflictes
Organització del centre per gestionar el PdC: No és possible la convivència si no es té una organització que gestioni, articuli i doni sentit a les actuacions i als processos. L’organització afavoreix o dificulta el clima de convivència.
Acollida
Comunicació
Estructura i gestió de recursos
Norma
Participació
Un plantejament global de la convivència necessita una acció coordinada i coherent entre tots els agents educatius que intervenen en els diferents espais i temps dels nostres alumnes. És per això que entenem que el projecte de convivència ha de plantejar-se des de tres àmbits d’intervenció:
Centre
Aula
Entorn
Cal la continuïtat i coherència educativa en les diferents accions que es desenvolupin en els tres àmbits per donar respostes globals i garantir-ne l’èxit.
El ITB ofereix uns estudis professionalitzadors i la major part l'alumnat del centre és major d'edat. Per aquest motiu, no hi ha una involucració directa de les famílies en el funcionament i activitats del centre, com si pot passar en centres amb altres etapes educatives.
Partint d'aquest escenari, s'aposta la implementació del pla de convivència des d'un punt de vista preventiu i transversal a tots els àmbits i aspectes del centre, tenint molt en compte també la involucració de l'acció tutorial a través del PAT i l'equip d'acció tutorial i per extensió els equips docents de cadascun dels grups.
El projecte de convivència està liderat per la Coordinació Pedagògica del centre. En aquest context, el centre ha optat per l'estratègia de no definir formalment una comissió de convivència i mediació, sinó apostar pel treball preventiu i de divulgació entre professorat i alumnat.
En cas de produir-se algun incident o acció que deteriori el clima de convivència, a part de ser gestionat segons les NOFC, aquest serà posat en coneixement de Coordinació Pedagògica per a iniciar un treball col·laboratiu amb l'equip docent involucrat, i si s'escau, portar a terme les bones pràctiques de mediació entre les parts afectades, constituint de forma puntual la comissió de convivència.
Les accions que es portaran a terme seran per a evitar reaccions negatives i tractar el conflicte de forma cooperativa, aplicant l'escolta activa i pràctiques restauratives, sempre amb l'objectiu de promoure i encaminar les accions que portin a la recuperació de la convivència deteriorada pel conflicte.
Participació
Punts molt forts
Utilitzem metodologies que fomentin la participació de l'alumnat.
Punts forts
Avaluem el funcionament de la participació i ho recollim en la memòria anual del centre.
Disposem d'estratègies concretes per facilitar la participació de l'alumnat en la gestió i organització de l'aula.
Establim propostes d'actuació específiques per fomentar la participació de l'alumnat en el centre.
Establim propostes d'actuació específiques per fomentar la participació del professorat, PAS i professionals d'atenció educativa en el centre.
Potenciem la corresponsabilitat i la participació de tots els membres de la comunitat escolar.
Preveiem un calendari i espais físics i virtuals per tal de facilitar les reunions de les associacions del centre i els diversos òrgans de participació de la comunitat escolar.
Promovem les xarxes de centre.
Recollim en els documents de centre els canals i les formes de participació de la comunitat escolar.
Recollim i difonem les bones pràctiques en participació realitzades en el centre.
Sensibilitzem el claustre sobre la importància de la participació i implicació de la comunitat escolar en els processos educatius.
Tenim en compte els recursos de l'entorn en la tasca educativa.
Punts febles
Estimulem la participació de l'alumnat en el seu propi procés educatiu com, per exemple, en el seguiment i en l'avaluació de les activitats a l'aula.
Punts molt febles
Ens coordinem amb l'administració local per promoure la participació de tots els membres de la comunitat escolar en projectes comunitaris.
Ens coordinem amb les entitats de l'entorn del centre per promoure la participació de tots els membres de la comunitat escolar.
Formem la comunitat escolar en temes de participació dins del Pla de Formació de centre.
Els objectius del projecte de convivència són els que es descriuen a continuació:
A continuació es descriuen les diferents activitats planificades del projecte de convivència, en el marc del curs escolar. Per cadascuna se n'identifica el/s responsable/s de portar-les a terme així com els recursos necessaris.
La convivència forma part del nostres principis pedagògics, pel què està molt present en l’activitat diària del centre i en tots els àmbits. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta.
Les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC) formalitzen el necessari clima de respecte, seguretat i cordialitat del centre. Es tradueixen en un seguit de drets i deures, compromisos i responsabilitats que regulen i faciliten la vida al centre.
Les normes de convivència es poden consultar en les NOFC del centre.
La incoació d'un expedient es realitza quan es produeix alguna falta a les normes de convivència definides en el centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’estudiant/a implicat/ada, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona.
La gestió de la incoació de l'expedient es pot consultar en les NOFC del centre.
De incoació d'expedient (detallat a les NOFC).
D'actuació per situació de maltractament infantil i adolescent.
De joventut per l'abordatge de la violència masclista entre l'alumnat (PDF).
De prevenció, detecció i intervenció davant de l'assetjament i el ciberassetjament entre iguals.
De suport a l'alumnat transgènere (Gencat amb PDF explicatiu).
De suport a l'alumnat transgènere (Consorci d'Educació de Barcelona).
Guia d'estil departament en l'ús del llenguatge no sexista de la Generalitat. (Cal enregistrar-se)
PAT ( Pla d'Acció Tutorial)
Aquest Projecte de Convivència, ha estat elaborat i revisat per coordinació pedagògica i ha estat aprovat per la comissió de qualitat el dia 17/03/2023 i en el claustre el dia 31/03/2023 i consta en l’acta dels dies esmentats.
Compartit amb tota la comunitat educativa mitjançant el site http://documents.itb.cat.