Que la música augmenta la capacitat de memòria, atenció i concentració dels nens i nenes no és res nou. En l'antiga Xina, Confucio, un dels majors pensadors de la història, deia que no concebia l'educació sense la música, a la qual considerava la segona més important de les sis arts essencials en les quals educar als joves.

L'aprenentatge musical dins d'una aula ajuda a la socialització i fomenta la col·laboració, l'esperit crític i el respecte. A través de les lletres de les cançons, es poden aprendre valors, hàbits, a més de potenciar altres habilitats i capacitats humanes. És per aquest motiu que a l'escola té un lloc clau en les nostres sessions. Tot seguit podreu escoltar les cançons treballades durant aquest segon trimestre.

ÉS UN OS

Si vols aprendre també la cançó clica al següent vídeo i te l'aprendràs en un tres i no res.

FORTE I PIANO

En música, la dinàmica es refereix a les gradacions de la intensitat del so musical. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica (gradacions de la intensitat de la música), començant des d'un so molt fluix o intens, fins a un so molt fort.

No obstant això, l'execució dels matisos són totalment subjectius i, per tant, depenen en bona part de la condició emocional del músic i de l'estil o període històric corresponent a l'obra, a més de la forma de consideració personal davant aquesta dinàmica. No hi ha cap forma racional de mesurar la dinàmica del so.

Per diferenciar el grau d'intensitat sonora es fan servir símbols (p, mp, f, etc.), els quals són col·locats sota el pentagrama de forma abreujada (amb lletra cursiva i negreta), i precisament sota la nota on comença aquesta dinàmica.

Hi ha paraules que s'utilitzen per indicar els canvis graduals en el volum. Les dues més comuns són crescendo, de vegades abreujat com cresc, que significa "arribar gradualment a més fort", diminuendo vegades abreujat com a dim i decresc respectivament, que significa "arribar a poc a poc a més suau".  

Si vols aprendre la cançó clica al següent vídeo i te l'aprendràs en un tres i no res.

"VOLDRIA SER COM TU" DE LA PEL·LÍCULA " EL LLIBRE DE LA SELVA"

Els nens i nenes de tercer van dedicar unes sessions de música a crear la lletra del que serà l'himne dels Jocs Olímpics. Es van repartir per grups de tres o quatre i se'ls va assignar una temàtica per fer les diferents estrofes. Els temes a tractar van ser els següents: Els orígens dels jocs, els jocs moderns, la torxa, les anelles, els valors, els esports i les mascotes. 

Un cop acabada li tocarà als infants de quart cercar la melodia. Un cop la tinguem, el dia de l'obertura dels jocs, al mes de maig, l'escola la cantarà acompanyada per la Big Band de quart.

EL QUARTET DE CORDA

Un quartet de corda és un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.

Els i les alumnes de tercer hem escoltat el Minuet de Boccherini i n'hem après la seva forma musical a través del moviment. Tot seguit us deixem els vídeos perquè els gaudiu.

També hem escoltat la Dansa Noruega n. 2 d'Edward Grieg on hem treballat els instruments de corda fregada, però també d'altres de vent, com l'oboè.

Mitjançant aquestes dues obres hem treballat l'estructura de les mateixes diferenciant els temes que hi apareixen.

DANSA NORUEGA D'EDWARD GRIEG

Edward Grieg ( 1843-1907) va ser compoitor i pianista noruec. És conegut principlament per l'obra Peer Gynt. Nosaltres hem treballat la dansa número dos d'un conjunt de quatre danses publicades l'any 1897 i inspirades en melodies populars noruegues. Gràcies a aquesta dansa hem repassat el pizzicato i els instruments de corda fregada treballats durant el primer trimestre i hem conegut de més a prop l'oboè.

El Patatuf és una dansa popular catalana que es ballava a la comarca del Baix Llobregat. Hi ha diferents variants o danses similars en comarques properes, com ara el Penedès i el Camp de Tarragona. Sembla ser que el seu nom deriva dels picaments de mans que es feien a l’inici de la dansa. Per començar a ballar-lo s'han de fer dos cercles concèntrics de parelles encarades: un membre de la parella a l’interior i l’altre a l’exterior. 

És una dansa que afavoreix la cohesió del grup i la relació entre els nens. També potencia la coordinació corporal amb el moviment marcat per la música. 

QUÈ ÉS EL SO?

El so es produeix per la vibració d’un cos que provoca xocs en les partícules del medi que l’envolta. En cada xoc es transmet energia, aquesta es transmet de xoc a xoc, fins que es consumeix a poc a poc, en el procés de transmissió.

Dit d’una altra manera, en tot moviment hi ha so. Quan colpegem les làmines d’un xilòfon, quan plorem, quan obrim l’aixeta, quan plou... en totes aquestes accions i situacions es produeix so. Podem generar sons amb tots els materials que ens envolten, només cal posar-los en moviment, tenir una mica d’imaginació i parar bé l’orella.

• La propagació del so

Pensem en l’aire que ens envolta, aquest està compost de molècules diminutes i individuals de gasos diferents, barrejats amb relativa uniformitat a la part baixa de l’atmosfera. Quan xiulem, per exemple, el que fem és desplaçar les molècules de l’aire que tenim al costat dels llavis, les quals xoquen amb les del seu entorn i tornen al seu lloc. Aquests xocs es transmeten per l’aire de molècula a molècula, fins que arriben a la nostra orella i els detectem. Així es produeix el so.

Així, podem dir que el so es propaga a través d’ones que viatgen en tots els sentits i tots els plans. 

És a dir, les molècules d’un sòlid que es troben a tocar les unes de les altres, quan oscil·len, no tenen gaire espai per moure’s i, per tant, ràpidament xoquen amb les veïnes, i així successivament, la qual cosa dóna lloc a una propagació més veloç de la pertorbació. En canvi, a l’altre extrem, en els gasos, les molècules es troben ben separades i, per tant, han de fer un recorregut més llarg abans no xoquen amb les molècules veïnes, fet que provoca velocitats de propagació més baixes.

Un exemple del que hem dit el trobem en les pel·lícules de l’oest, quan els indis col·loquen l’orella al terra per escoltar el galop dels cavalls, i així sabien si s’hi apropaven. Per què ho feien? Doncs perquè sabien que el so es transmet molt més ràpid pel terra (sòlid) que per l’aire (gas).

Podem veure que el so necessita un cert temps per desplaçar-se per l’aire. Per què en un dia de tempesta es veu el llamp abans que se senti el tro? Per què passa això? Doncs perquè la llum viatja molt més ràpid (uns 300.000 km/s) que el so (aproximadament 340 m/s) i això fa que no coincideixi el que veiem amb el que escoltem. 

Com que l’energia d’una ona sonora es transmet sempre molècula a molècula, és impossible que hi hagi ones sonores al buit. I com que a l’espai no hi ha aire, quan abandonem l’atmosfera terrestre desapareixen els sons. Per tant, totes aquelles pel·lícules que situen la seva acció trepidant a l’espai exterior, com la saga d’Stars Wars, cometen sempre el mateix error: les naus, els canons làser i les explosions fan soroll, quan a l’espai exterior el so no existeix.

Amb el diapasó de forquilla ( instrument utilitzat per fixar l'altura del so ), els nens i nenes de tercer hem realitzat diversos experiments per entendre una miqueta més la propagació del so. Ens vam preguntar què passaria si posàvem el diapasó un cop colpejat dins l'aigua, perquè teníem dubtes si al passar de l'aire a l'aigua les ones es propagarien igual. I ja veieu el resultat...

També vam parlar de la ressonància per simpatia i ens vam posar el repte de fins a quina distància aquesta ressonància tenia efecte. Després d'afegir taules i taules, vam arribar a posar-ne 9!

També vam fer d'altres experiments, com el de la boleta de porexpan i el dels iogurts.