1. Acollir-los el màxim de bé, emocionalment. De moment encara no sabem gaire res d'aquests infants, però el seu itinerari migratori o viatge pot haver estat difícil o dramàtic. I com a mínim es troben descol·locats en el nou entorn i escola. ´es molt important acollir-los bé, amb paraules amables i comunicació no verbal.
2. Esbrinar com estan, què saben, què parlen, què en sabem de la família. Fins i tot podem passar alguna prova de nivell. N'hi ha models:
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-estranger/alumnatnou/avaluacio/inicial2/ - Instruments per a l'avaluació inicial
3. Buscar, si és possible, algun alumne de la mateixa procedència o llengua que pugui fer d'acompanyant, de guia, les primeres setmanes. Que l'ajudi a integrar-se i a moure's per l'escola (patis, lavabos,...)
4. Donar temps. Donar temps a situar-se, no tenir pressa a que ens entengui, a que parli. Parlar-li a poc a poc i acompanyar amb el llenguatge corporal. Utilitzar molt la pissarra i recursos visuals.
5. Els alumnes més petits estan en el procés d'adquirir la llengua, com els seus iguals. A part de que les metodologies, i la predomini de la llengua oral, permeten l'adquisició progressiva de la llengua.
6. No només s'incorpora l'infant, és tota la família que entra al nostre sistema educatiu, a través de la vostra escola. Cal "cuidar-los", ensenyar-lis l'escola, presentar-los l'AFA, adreçar-los a recursos, ...
Respecte a materials, n'hi ha un cabàs. Vegeu: Recursos.
1. El respecte cap a la cultura d’origen i la cultura d’acolliment és un element clau en la construcció d’una identitat múltiple.
2. Hi ha factors de risc que dificulten el desenvolupament personal que hem de saber detectar.
3. El sistema de vincles positius al centre educatiu facilita referents que poden ajudar a satisfer les necessitats emocionals de l’alumnat.
4. Cal promoure l’escolta activa en l’acompanyament a l’alumnat que viu un procés de dol migratori.
5. L’educació socioemocional proporciona fonaments per al desenvolupament personal.
6. Aprendre a regular les emocions ha de ser un dels objectius de la tasca escolar.
7. La gestió de les emocions només es pot ensenyar des de la pròpia experiència dels docents.
8. El paper del docent ha d’incloure la funció d’acompanyament personal.
9. La dimensió relacional de l’educació és la base per a que l’alumnat pugui créixer i aprendre.
10. Cal acceptar les diferències personals i els estils emocionals sense judicis.