El terme “alumnat de incorporació tardana” es comença a utilitzar a final del SXX i inici del segle XXI fruit de la creixent arribada d’alumnat de fora de l’Estat Espanyol.
Malgrat que surt citat a la introducció del decret d’inclusió, és un terme que actualment ha quedat en desús per la pròpia evolució de l’escenari educatiu i social.
El terme “incorporació tardana” no surt recollit a l’esfera en considerar-se un terme que descriu un moment concret en la vida de l’alumnat i, en conseqüència, una situació temporal i finita.
En aquests moments és el terme que millor descriu el perfil de l’alumnat que s’ha incorporat al sistema educatiu català i que procedeix de sistemes educatius estrangers.
Aquest terme apareix al Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
Concretament al capítol 1, article 3, apartat b es cita:
b) Els alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l'escolaritat prèvia deficitària.
També apareix a l’article 9, apartat 3a quan parla de les mesures i suports addicionals:
3. Les mesures i els suports addicionals es determinen: a) A partir de la detecció de les necessitats dels alumnes per part del tutor, la família i l'equip docent. Si la CAD ho determina, l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) a l'educació infantil i primària, i l'EAP o l'orientador a l'educació secundària obligatòria, han de fer una avaluació psicopedagògica. En el cas dels alumnes d'origen estranger, els equips d'assessorament i suport en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC) poden col·laborar, si escau, en aquesta detecció.
El terme “alumnat d’origen estranger” es pot concretar en dos perfils d’alumnes, els quals fan referència al moment d’arribada al sistema educatiu i al domini i ús de la llengua. En aquest sentit s’utilitzen els termes “alumnat nouvingut” i “alumnat que requereix de suport lingüístic i social”.
Segons el diccionari de l’IEC, el terme nouvingut/a fa referència a la persona que acaba de venir, arribat de poc.
En el marc del sistema educatiu català, s’ha adoptat aquest terme per a definir el perfil de l’alumnat arribat en els darrers 24 mesos o 36 mesos (en cas de referir-se a alumnes la llengua dels quals és molt allunyada a les llengües romàniques).
Aquesta descripció ajuda a determinar la dotació del recurs d’aula d’acollida als centres.
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-estranger/
La diversitat lingüística i cultural present als centres educatius fa que els docents disposin d’estratègies facilitadores.
Alhora, els recursos també esdevenen estratègies d’enriquiment per a tot l’alumnat ja que ajuden a ser conscient de la riquesa que aquesta diversitat representa per a la nostra societat.
En aquesta línia el departament d’Educació ha definit algunes mesures de suport per a l’alumnat següent:
Els alumnes d’origen estranger que poden necessitar suport lingüístic i social són aquells que es troben en alguna de les situacions següents:
En el cas dels alumnes d’educació infantil, es considera que els objectius previstos al currículum per a aquesta etapa, com ara l’estimulació de la llengua oral i la descoberta del codi lectoescriptor, ja donen resposta a les necessitats dels alumnes d’origen estranger. No obstant això, també es proposen estratègies específiques de suport per a aquesta etapa, especialment pensades per a alumnes que provenen de famílies no castellanoparlants.
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-estranger/