Data de publicació: 22/10/2013 07:16:45
La Margarida Falgàs ens explica:
Cal treure’ns del cap la idea de “ho fem així perquè sempre s’ha fet així”. Actualment, a Alemanya i a Itàlia, per exemple, s’està abandonant la lletra lligada a favor de l’script (Druckschrift). (http://www.thueringer-allgemeine.de/web/zgt/leben/detail/-/specific/Nur-noch-Druckschrift-fuer-Schulanfaenger-646223627)
Teberoski va veure que per als més petits és més fàcil la lletra de pal, però només s’hauria d’utilitzar en els primers anys, a infantil, P3 o P4, ja que, si ens n’adonem, és difícil llegir en lletra de pal, i només la trobaran en rètols. S’han de presentar totes les lletres en cartells.
Caldria passar de seguida a una altra lletra. Però a quina? A la cursiva? A l’script?
Per què lligada? La lletra lligada només es troba en l’entorn escolar, no existeix en el món de la comunicació. La lletra script és a tot arreu, el traç és senzill.
Si a un infant li costa molt fer una lletra, doncs en fa una altra, no hi hauria d’haver cap problema.
Han de fer la lectura del que troben al carrer, a les màquines, als llibres, a l’escola... Pràcticament a tot arreu trobaran la lletra script. La lletra de pal, tan sols als rètols, i encara.