Comunicat

La música a l'escola postpandèmia: què, qui, quan, on.

A l’entorn de l’Associació d’Ensenyants de Música de Catalunya (AEMCAT), el professorat d’educació musical d’escoles i instituts està debatent aquest últims dies la qüestió de què passarà a partir del setembre amb l’educació musical d’Infantil, Primària i Secundària.

Tothom ha pogut comprovar que durant dos mesos i escaig de confinament la música ha estat a primera línia de les xarxes socials i ha servit d’ajuda i bàlsam per a moltes llars on el sofriment i l’angoixa ha estat considerable, per dir-ho de manera suau. Moltes persones, ja sigui atrevint-se a interpretar o senzillament escoltant, han gaudit del poder de la música i els ha servit per seguir endavant i fer més passables les hores.

Aquest no pretén ser un document justificatiu de la importància de la música en l’educació, ja hi ha prou escrit sobre això, només cal posar al famós cercador d’internet “música i educació” o “música i neurociència”. Aquest pretén ser un document on reflexionem sobre quin serà l’esdevenidor de l’educació musical al règim general d’educació, ja que el present ens ha donat pistes de què es pot aconseguir amb la música i què genera la seva pràctica i audició.

Tot i la incertesa actual, tenim unes quantes pistes del què ens espera al setembre als centres educatius i som conscients que tots els docents haurem de bolcar-nos a la recuperació de la normalitat i que d’entrada haurem de ser el mestre o la mestra abans que el mestre o la mestra de música. Haurem de ser un suport més a l’educació i acompanyament de l’alumnat a la nostra escola i institut, abans que focalitzar la nostra feina únicament i exclusiva en la docència de la música. En som conscients o ho hauríem de ser i ens tocarà, com a tot el personal docent, posar-nos al costat de la societat per ajudar-la a avançar en uns moments que són i seran difícils sense cap mena de dubte.

Però això no treu que, vist el que hem vist des del 13 de març en relació a la música, hàgim de reivindicar més que mai el paper formador de l’educació musical des de la base de l’educació que són les escoles i instituts. Que l’especialista de música hagi de col·laborar en desdoblaments i suports a l’inici del proper curs no ha de comportar que es relegui i minoritzi les ja més que minses hores d’educació musical per a l’alumnat. Alguns centres ja estan fent unes previsions d’horaris on contemplen la música com a un eix vertebrador de l’acollida de l’alumnat a aquesta mal anomenada “nova normalitat”.

Aquest escrit vol senzillament recordar a les autoritats educatives que no es margini més l’educació musical havent pogut constatar-se el poder que ha tingut en aquests moments tan durs que hem hagut de viure.

Sabem que hi ha possibilitats de distribució horària que ho poden permetre. Sabem que tenim personal als centres que faran el que s’hagi de fer en bé de la comunitat educativa tant i més del que s’ha fet fins ara. Per tant només cal pensar-hi i no deixar perdre l’oportunitat que ens ofereix aquest moment en que, sens dubte, toca repensar l’educació.

No volem entrar a plantejar-nos aquí algunes de les coses que s’estan debatent aquests dies en els grups de mestres i professors de música (si es podran fer servir les aules de música o els instruments musicals de manera individual o col·lectiva…). Tampoc volem pensar en si haurem de fer les danses al pati o al gimnàs, ni si el cant coral s’haurà de fer amb mampares separadores… El que volem fer arribar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i a tothom que ho vulgui llegir, és el nostre prec per prendre’s l’educació musical com a una eina més per a la recuperació de la normalitat i que ajudi a superar la que ens diuen serà una crisi educativa. Estem convençuts que si tenim en compte la música, l’educació en general millorarà i podrem superar el que se’ns posi al davant.

Com a Associació que aglutina a més de 600 docents de música d’escoles i instituts de Catalunya, l'AEMCAT ens posem a disposició de l’Administració per col·laborar en què l’educació en general, on s’hi inclou la música, faci un pas endavant i superem entre tots i totes aquesta crisi.


Figueres, 31 de maig de 2020

Junta de l’Associació d’Ensenyants de Música de Catalunya (AEMCAT)