MÒDUL 4

Aquest mòdul m’ha fet reflexionar profundament sobre la importància d’assegurar la comprensió real de l’alumnat. Sovint donem per fet que tots i totes entenen allò que els presentem, però la realitat és que cadascú percep la informació de manera diferent i arriba a interpretacions diverses. Això em porta a veure clarament la necessitat d’oferir diferents formes de representació i de treballar la xarxa de reconeixement perquè tothom pugui accedir al coneixement des del seu propi punt de partida. No n’hi ha prou amb explicar una vegada o d’una sola manera, cal assegurar-nos que allò que proposem arriba i es comprèn realment. 

D’altra banda, aquest treball m’ha fet adonar de tot el potencial que tenen la tecnologia i la intel·ligència artificial per fer accessibles els continguts i facilitar l’aprenentatge de tot l’alumnat. Fins ara no havia pres consciència de la gran quantitat d’eines digitals i d’intel·ligència artificial que existeixen i que poden ser un recurs molt valuós per trencar barreres i adaptar-nos a les necessitats diverses de cada infant. Em sorprèn la infinitat de possibilitats que hi ha i, alhora, em fa pensar en la responsabilitat que tenim com a mestres per conèixer-les i utilitzar-les de manera pedagògica i conscient. 

Un altre aspecte que m’ha fet pensar molt és la metàfora visual del porc i l’òliba. Aquesta imatge em fa evident que, davant d’un mateix estímul, cada persona pot percebre i entendre coses diferents. Això reforça la meva idea que no puc donar per fet que allò que jo transmeto s’entén tal com ho espero. He de tenir sempre present la diversitat de mirades i d’interpretacions i generar espais per contrastar i assegurar-me què han entès realment els infants, perquè la comprensió és la base de tot aprenentatge. 

Finalment, aquest mòdul em fa veure que encara em queda molt per aprendre sobre la intel·ligència artificial i les seves aplicacions a l’aula. Sento la necessitat d’aprofundir-hi per poder fer-ne un bon ús i integrar-la de manera efectiva i segura en el meu dia a dia a l’escola. Em queda clar que la tecnologia i la IA no són una moda, sinó una oportunitat per avançar cap a una educació més inclusiva, però això només serà possible si ens formem i les utilitzem des d’una mirada pedagògica i amb sentit. 

El que puc començar a canviar o a incorporar després de tot aquest procés de reflexió és, en primer lloc, la manera com dissenyo les activitats i com presento la informació a l’aula. M’he adonat que sovint parteixo d’una única manera d’explicar o mostrar els continguts i que això pot deixar fora una part de l’alumnat. A partir d’ara, vull tenir molt més present la necessitat d’oferir diferents suports i canals perquè la informació arribi a tothom, tenint en compte la diversitat de maneres de percebre i comprendre el món que tenim dins l’aula. Vull començar a treballar amb més materials visuals, vídeos, esquemes, mapes conceptuals o suport auditiu, i a fer servir preguntes de comprovació i moments de conversa per assegurar-me que el missatge que jo vull transmetre és realment el que arriba als infants. No vull donar per fet que tothom ha entès el mateix, sinó parar-me a escoltar i observar què percep cada alumne o alumna per poder adaptar-me millor a les seves necessitats. 

Una altra cosa important que vull començar a incorporar és la tecnologia i, en concret, l’exploració de les eines digitals i d’intel·ligència artificial com a oportunitat per fer més accessibles els continguts i per oferir més opcions a l’alumnat. M’ha sorprès descobrir la gran quantitat d’eines que existeixen i que poden facilitar la personalització de l’aprenentatge i l’accés a la informació. Fins ara potser m’ha fet respecte tot aquest món, però ara prenc consciència que la tecnologia pot ser una aliada si la utilitzo amb sentit i amb l’objectiu d’arribar a més infants. Vull començar a investigar, provar i formar-me en aquest àmbit per tal de poder oferir a l’aula suports reals que ajudin cada alumne o alumna a avançar des del seu punt de partida. Vull anar més enllà de la pissarra digital i descobrir aplicacions, recursos i eines que realment puguin marcar la diferència en la manera d’aprendre de l’alumnat. 

Finalment, també vull fer un canvi important en la meva manera d’entendre el procés de percepció i comprensió dels infants. M’ha fet reflexionar molt la idea que davant d’una mateixa imatge o proposta, cada persona pot arribar a una interpretació diferent en funció de la seva experiència, dels seus coneixements previs o de la seva manera de veure el món. Això em fa pensar que moltes vegades dono per suposat que tothom entén el mateix, quan en realitat no és així. A partir d’ara, vull generar més espais de conversa, d’intercanvi i d’escolta activa per saber què ha entès cada alumne o alumna, com ho ha viscut i quines connexions ha fet. Això m’ha de permetre ajustar molt millor les meves propostes i tenir en compte totes les mirades. En definitiva, vull incorporar una mirada més oberta, més flexible i més respectuosa amb la diversitat de percepcions i de comprensions que 3 conviuen a l’aula, perquè només així podré garantir que tothom trobi el seu lloc i la seva manera d’aprendre. 

A través d’aquest recorregut, he anat construint nous coneixements incorporant cada reflexió i aprenentatge a la meva pràctica docent. Aquest mòdul m’ha portat a prendre consciència de la importància d’assegurar la comprensió real de l’alumnat, reconeixent que cada infant percep i interpreta la informació de manera diferent. Això m’ha fet veure la necessitat d’oferir múltiples formes de representació i de treballar activament perquè tothom pugui accedir al coneixement des del seu propi punt de partida.

D’altra banda, m’he adonat del gran potencial que tenen la tecnologia i la intel·ligència artificial per fer més accessibles els continguts i facilitar l’aprenentatge. Ara veig clar que la seva incorporació a l’aula no és només una opció, sinó una oportunitat per fomentar una educació més inclusiva. Així mateix, la metàfora visual del porc i l’òliba m’ha fet reflexionar sobre la diversitat de percepcions, reafirmant la importància de generar espais de contrast i conversa per assegurar-me que l’alumnat realment comprèn allò que treballem.

A partir d’aquesta reflexió, vull començar a modificar la manera com dissenyo les activitats, incorporant més materials visuals, recursos multimodals i espais d’interacció per garantir una millor comprensió. També vull explorar més eines digitals i d’IA que puguin personalitzar l’aprenentatge i adaptar-se a les necessitats de cada infant.

Tot aquest procés d’aprenentatge no està exempt de dificultats, com la manca de temps per planificar activitats més diverses o la inseguretat davant l’ús de la tecnologia a l’aula. No obstant això, estic trobant solucions com l’ús de plantilles, la reutilització de materials i la formació contínua en eines digitals. A més, estic incorporant més espais de conversa i autoavaluació per detectar millor les dificultats de l’alumnat i ajustar la meva pràctica per fer-la més efectiva i inclusiva.

Una de les principals dificultats amb què em trobo a l’hora d’incorporar aquests canvis i d’aplicar el DUA a l’aula és la manca de temps per planificar propostes realment diverses, pensades per arribar a tot l’alumnat. Sovint, el dia a dia, la càrrega de tasques i la necessitat d’avançar en el temari fan que acabi recorrent a models més tradicionals o a activitats que no sempre tenen en compte la gran diversitat de necessitats i maneres d’aprendre que hi ha a l’aula. Em trobo que dissenyar propostes amb diferents suports, preparar materials adaptats o pensar activitats que promoguin l’autonomia de tothom requereix molt més temps i dedicació del que habitualment tenim com a mestres. Per solucionar-ho, estic aprenent a fer servir documents de bastida i plantilles que em permeten tenir una estructura clara per adaptar les activitats, així com a reutilitzar recursos que ja he creat per a altres moments o grups. També trobo molt útil compartir materials i experiències amb altres companys i companyes per enriquir les propostes sense haver de començar sempre de zero. 

Una altra dificultat important és el desconeixement i la inseguretat que em genera l’ús de la tecnologia i, especialment, de la intel·ligència artificial com a recurs a l’aula. No saber per on començar, quines eines són realment útils o com garantir-ne un bon ús a l’aula em frena a l’hora d’incorporar-la amb confiança. Tinc la sensació que la tecnologia avança molt ràpid i que no sempre tenim la formació necessària per treure’n el màxim profit de manera segura i efectiva. Per fer-hi front, he començat a buscar formacions específiques i a seguir persones o projectes que ja estan treballant amb aquestes eines per conèixer experiències reals i veure com ho apliquen. A més, intento posar-me petits objectius assolibles, com provar una aplicació nova o explorar un recurs digital concret, per mica en mica anar-me sentint més còmode i segur en aquest terreny. 

Finalment, una dificultat que sovint em trobo és garantir la comprensió real de l’alumnat. Malgrat els meus esforços per diversificar les propostes i oferir diferents suports, em costa assegurar-me que tothom ha entès allò que es proposa o s’explica. Les diferents percepcions i maneres d’interpretar la informació poden fer que cada infant arribi a conclusions molt diferents, i això no sempre es fa evident fins que no ho poses sobre la taula. Per anar solucionant-ho, estic incorporant més moments d’interacció, preguntes obertes, espais de conversa i autoavaluació perquè l’alumnat pugui expressar què ha entès, com ho ha viscut i 4 què necessita per seguir avançant. Aquesta mirada més reflexiva m’està ajudant a detectar millor les dificultats reals i a ajustar la meva pràctica per fer-la més efectiva i inclusiva.