MÒDUL 3

Les idees sobre accessibilitat m'han fet prendre consciència de la importància d'identificar i reconèixer les barreres que poden limitar l'aprenentatge dels alumnes. Aquestes barreres no només poden ser físiques, sinó també cognitives, comunicatives i tecnològiques, i es poden manifestar de diferents maneres segons les necessitats de cada estudiant. Aquest reconeixement m'ha portat a reflexionar sobre com la meva tasca com a docent implica entendre i adaptar-se a aquestes barreres, per tal d'oferir una experiència educativa més inclusiva. Això implica estar disposat a modificar els recursos, els mètodes i els materials per respondre a la diversitat de necessitats de cada alumne, pensant en una visió global i no només en l'accessibilitat física, sinó també en la cognitiva i comunicativa. Per tant, aquest concepte m'ha animat a replantejar com puc modificar el meu enfocament pedagògic per garantir que tots els alumnes, independentment de les seves condicions, tinguin les mateixes oportunitats d'aprendre.

La reflexió sobre l'adaptació de textos amb lectura fàcil també ha estat fonamental per a la meva pràctica docent. Tot i que aquest tipus d'adaptació existeix des de fa temps, sovint es deixen de banda per no percebre'n la necessitat, quan en realitat és una eina crucial per garantir l'accessibilitat al coneixement per a tots els alumnes. He après que la lectura fàcil no només facilita la comprensió dels textos per a aquells que tenen dificultats lectores, sinó que representa un compromís amb la justícia educativa, perquè permet que tot l'alumnat pugui accedir als mateixos continguts, independentment de les seves habilitats lectores. Aquesta reflexió em fa adonar de la importància de començar a incorporar de manera més consistent la lectura fàcil en els materials educatius, perquè així tots els alumnes puguin aprendre de manera equitativa i comprensible.

A més, la utilització de les bastides m'ha semblat una eina poderosa per estructurar la informació de manera clara i visual. Gràcies a aquest recurs, he comprès que les bastides poden facilitar la comprensió de la informació, especialment per a aquells alumnes que necessiten suport visual per poder processar els continguts. Aquest tipus de recurs no només ajuda a organitzar els conceptes de manera més clara, sinó que també fa que la informació sigui més accessible per a alumnes amb dificultats en la lectura de textos llargs i densos. Per tant, incorporar bastides en les meves explicacions i tasques serà una manera d'ajudar l'alumnat a captar els punts clau d'una manera més àgil i comprensible, millorant així l'aprenentatge de tots, però especialment el d'aquells amb necessitats específiques.

A partir de les reflexions que he fet en la sessió, he identificat diversos canvis i incorporacions que puc començar a aplicar a la meva aula per millorar-ne l'accessibilitat i inclusivitat. Per començar, puc adaptar les activitats tenint en compte les barreres a l'aprenentatge, com les dificultats de comprensió lectora o les necessitats específiques dels alumnes amb TEA o altres dificultats. A més, puc començar a aplicar la pràctica de la lectura fàcil de manera més sistemàtica, preparant textos amb un llenguatge senzill i clar perquè tots els alumnes puguin comprendre millor els continguts. També veig que les bastides poden ser una gran ajuda per a l'organització visual de la informació i per facilitar la comprensió, així que començarem a incorporar-les en les explicacions i activitats diàries. D'altra banda, afegir recursos visuals com horaris o pictogrames serà molt útil per ajudar els alumnes a organitzar-se millor i anticipar-se a les activitats, la qual cosa és especialment important per a l'alumnat amb TEA. Finalment, tot i que estic començant a explorar la intel·ligència artificial, crec que aquesta podria ser una eina molt útil per adaptar el ritme i els continguts a les necessitats individuals de l'alumnat, per la qual cosa continuaré formant-me per aprendre a integrar-la a l'aula de manera eficaç.

Però, tot i que aquestes estratègies em semblen prometedores, també em trobo amb dificultats a l'hora de posar-les en pràctica. La primera dificultat que se'm presenta és la gestió del temps per adaptar els materials i les activitats de manera efectiva. La preparació de textos en lectura fàcil i la creació de bastides exigeixen una dedicació considerable que, de vegades, no puc aconseguir a causa de les limitacions de temps. Per solucionar-ho, he començat a planificar les adaptacions amb antelació i a dividir aquestes tasques en tasques més petites i manejables. A més, estic buscant recursos ja preparats per estalviar temps, com bancs d'imatges i textos adaptats. Una altra dificultat que he de gestionar és la diversitat de comportaments i necessitats en l'aula, especialment amb alumnes que tenen dificultats per seguir el ritme de la classe. Per abordar això, he implementat un sistema de reforç positiu per afavorir les conductes adequades i crear un ambient més tranquil i cooperatiu. També he introduït pauses reguladores durant la jornada per permetre als alumnes que necessiten més moviment recuperar la concentració. Finalment, la incorporació de recursos visuals com horaris o pictogrames també ha estat un repte, ja que alguns alumnes no estaven acostumats a aquest tipus de suport. Per a això, estic aplicant una introducció gradual, amb petits canvis per evitar la confusió, i espero que, amb el temps, aquests recursos es converteixin en una part natural de les rutines diàries de l'aula.

En conclusió, aquestes reflexions em porten a entendre que el camí cap a una aula més inclusiva no és senzill ni immediat, però és necessari. Tot i les dificultats, estic veient que aquestes estratègies poden ser molt beneficioses per a l'aprenentatge de tots els alumnes, i m'encoratgen a continuar avançant en aquest procés d'adaptació i millora contínua de les meves pràctiques educatives.

Les reflexions sobre l'accessibilitat i les estratègies d'inclusió m'han ajudat a identificar aspectes que puc millorar a la meva pràctica educativa per garantir que tothom, independentment de les seves capacitats o necessitats, tingui les mateixes oportunitats d'aprenentatge. En primer lloc, la noció d’accessibilitat m’ha permès reconèixer les barreres que poden dificultar l’aprenentatge dels alumnes, les quals poden ser físiques, cognitives, comunicatives o tecnològiques. Aquesta presa de consciència és fonamental, ja que com a docent, és important que adapti els recursos, mètodes i materials per garantir que tots els alumnes tinguin l'oportunitat d’aprendre de manera efectiva. Això implica una visió global de l’aula, que tingui en compte no només les barreres físiques, sinó també les que afecten la comprensió dels continguts i la participació activa en les activitats. Per tant, puc començar a revisar i adaptar les activitats i els materials, tenint en compte les diferents necessitats de cada alumne, com els que poden necessitar suport visual, auditivo o de comprensió lectora.

D'altra banda, la lectura fàcil m’ha fet adonar que és una eina molt valuosa, però que sovint no es valora com a part integral del disseny de materials educatius. Els textos en lectura fàcil ofereixen una manera accessible d’entendre els continguts, especialment per als alumnes amb dificultats lectores o de comprensió. Això no només beneficia aquells amb dificultats, sinó que permet garantir una educació inclusiva, on tothom pugui participar de manera equitativa en l’aprenentatge. Per tant, incorporant textos de lectura fàcil en la meva pràctica, asseguro que tots els alumnes, independentment de les seves capacitats, puguin seguir el contingut de manera clara i comprensible. Aquesta estratègia no només és important per als alumnes amb dificultats de lectura, sinó també per a aquells que potser necessiten més temps o un enfocament diferent per comprendre el material.

A més, la utilització bastides m’ha mostrat una manera eficaç de presentar la informació de manera visual, clara i organitzada. Aquest tipus de recursos ajuden els alumnes a captar els conceptes clau de forma ràpida i clara, especialment aquells que poden tenir dificultats amb textos més llargs o densos. Les bastides faciliten l’ensenyament i l’aprenentatge, ja que presenten la informació de manera estructurada i visualment accessible, cosa que pot ser especialment útil per a alumnes amb necessitats especials, com aquells amb dificultats cognitives o de concentració. Integrar bastides en les meves explicacions i activitats pot ajudar a tots els alumnes, independentment de les seves dificultats, a organitzar la informació i millorar la seva comprensió dels continguts.

A partir de les reflexions sobre les estratègies d’inclusió, puc començar a adaptar les activitats a les necessitats de cada alumne. Això inclou revisar els materials per identificar les barreres i adaptar-los adequadament. Per exemple, podria incorporar més materials visuals i recursos auditivos per als alumnes amb dificultats de comprensió o per aquells que necessiten suports especials per accedir als continguts. També puc començar a incorporar bastides de manera regular en les meves explicacions i activitats per ajudar els alumnes a organitzar millor la informació i assegurar que els conceptes clau siguin clars per a tothom. Una altra estratègia serà afegir estructures visuals a les rutines diàries, com horaris visuals o pictogrames, per ajudar els alumnes amb dificultats d’organització o amb TEA a anticipar i entendre millor les activitats. Aquestes eines ajudaran a millorar l'ordre i la previsibilitat de l'aula, afavorint l'autonomia i reduint l'estrès dels alumnes.

Pel que fa a les dificultats que es presenten, una de les principals és la gestió del temps per adaptar els materials i les activitats. A mesura que intento personalitzar més els materials per satisfer les necessitats de cada alumne, em trobo amb la dificultat de dedicar prou temps a aquestes adaptacions dins de la meva jornada escolar. Per abordar-ho, estic començant a planificar millor les meves tasques setmanals i a prioritzar aquells materials que necessiten més adaptacions. A més, busco recursos externs que ja estiguin preparats per ser utilitzats en lectura fàcil o amb suports visuals, estalviant temps i assegurant la qualitat de les adaptacions.

Una altra dificultat és la gestió de la diversitat de comportaments i les necessitats individuals. Alguns alumnes poden tenir dificultats per concentrar-se o per seguir el ritme de la classe, cosa que pot generar desordre. Per gestionar-ho, estic aplicant un sistema de reforç positiu que fomenta les conductes adequades, amb petits objectius assolibles i recompenses per al bon comportament. Aquesta estratègia m’ajuda a mantenir un ambient més positiu a l’aula, on tothom se senti valorat. A més, estic incorporant pauses reguladores per ajudar els alumnes amb més energia a canalitzar-la de manera controlada i millorar la seva concentració quan tornen a les tasques.

Finalment, la intel·ligència artificial (IA), tot i ser una eina molt potent per adaptar l’aprenentatge a les necessitats de cada alumne, em presenta un repte, ja que tot just començo a explorar com integrar-la. Tot i així, estic investigant i formant-me per conèixer millor les eines disponibles i determinar quines poden ser útils en l’aula. La IA pot ser una eina útil per personalitzar l'aprenentatge, adaptant els continguts i el ritme a les necessitats de cada alumne. Amb el temps, espero poder integrar-la per oferir un aprenentatge més individualitzat i accessible per a tothom.

Al llarg d’aquest recorregut, he anat incorporant diversos coneixements que m’han ajudat a reflexionar sobre com fer la meva aula més inclusiva i accessible per a totes les persones alumnes. Un dels primers aspectes que m’ha quedat clar és la importància de l'accessibilitat. Aquesta idea m'ha fet adonar-me de les barreres que poden existir en l'aprenentatge de l’alumnat. Aquestes barreres es poden manifestar de manera diversa, ja sigui en forma de dificultats físiques, cognitives, comunicatives o tecnològiques. Per tant, reconèixer aquestes barreres és fonamental per aconseguir una experiència educativa realment inclusiva, on totes les persones alumnes puguin participar activament. Així doncs, com a docent, he de ser conscient d’aquestes diferències i adaptar els materials, mètodes i recursos per tal de respondre a la diversitat de necessitats de les meves estudiants. Això implica no només l'accessibilitat física, sinó també l'accessibilitat cognitiva, comunicativa i tecnològica.

Un altre aspecte que m’ha fet reflexionar profundament és la lectura fàcil. Tot i que aquesta eina ja existeix des de fa temps, sovint es passa per alt en el disseny dels materials educatius, ja que no sempre es percep la seva utilitat per a la diversitat de l’alumnat. En aquest sentit, he arribat a la conclusió que incorporar textos en lectura fàcil és una pràctica fonamental per garantir que totes les persones alumnes puguin accedir als continguts de manera igualitària i comprensible, independentment de les seves habilitats lectores. Aquesta adaptació no només representa un compromís amb la inclusió, sinó també amb la justícia educativa, ja que ofereix una oportunitat equitativa per a totes les estudiants, fins i tot aquelles amb dificultats de comprensió lectora.

Una altra eina que he après a valorar durant aquest procés són les bastides. Aquest recurs visual m'ha permès veure com la informació pot ser estructurada de manera clara i concisa. M’adono que les bastides ajuden a organitzar els continguts de manera esquemàtica, la qual cosa facilita la comprensió de la informació, especialment per a les persones alumnes que necessiten un suport visual per processar el contingut. Aquest tipus de recurs resulta ser molt efectiu perquè permet que les persones alumnes captin els conceptes clau de manera ràpida i clara, a més de prevenir que es perguin en detalls que podrien dificultar la comprensió. Així doncs, les bastides esdevenen un element valuós en el disseny pedagògic, ja que ajuden a presentar la informació de manera organitzada i accessible.

A partir de tot el que he après en aquesta sessió, he començat a incorporar canvis a la meva aula per fer-la més accessible i inclusiva. En primer lloc, estic revisant les activitats per detectar possibles barreres d’aprenentatge i adaptar-les a les necessitats de cada persona alumna. Per exemple, per a l’alumna amb TEA, estic oferint materials visuals i suports auditius que li ajudin a seguir les activitats. També estic adaptant els textos a un llenguatge més senzill i clar, mitjançant la lectura fàcil, per assegurar-me que totes les persones alumnes, incloent les que tenen dificultats de comprensió lectora, puguin seguir el contingut sense dificultats. A més, estic utilitzant bastides en les explicacions per presentar la informació de manera visual, la qual cosa permet a l’alumnat comprendre millor els conceptes i seguir les tasques amb més claredat.

A més, he incorporat estructures visuals a la rutina diària, com horaris visuals i pictogrames, per ajudar l’alumnat a anticipar les activitats i entendre millor les tasques a realitzar. Aquestes estructures visuals no només ajuden a l’alumna amb TEA, sinó que també afavoreixen l’organització i l'autonomia de totes les persones alumnes de la classe. D’aquesta manera, espero crear un ambient d’aprenentatge més estructurat i clar per a tothom.

Tot i els canvis que he començat a implementar, també m'he trobat amb algunes dificultats. La principal dificultat ha estat la gestió del temps, ja que adaptar els materials, com els textos de lectura fàcil i les bastides, requereix molta dedicació. Aquesta tasca és força laboriosa, i sovint resulta difícil encaixar-la en el meu horari habitual. Per resoldre aquesta dificultat, he començat a organitzar el meu temps de manera més eficient, anticipant quins materials necessiten adaptacions i dividint les tasques en petites accions realitzables. A més, estic buscant recursos externs que ja estiguin adaptats, com textos en lectura fàcil i bancs d’imatges, que em permeten estalviar temps i millorar l’eficiència en la creació de bastides.

Una altra dificultat que m'he trobat és la gestió de la diversitat de comportaments a l’aula. Algunes persones alumnes necessiten més temps o suport per concentrar-se en les tasques, la qual cosa pot generar desordre a l’aula. Per gestionar aquesta situació, estic implementant un sistema de reforç positiu, que posa l’accent en les conductes adequades. Aquesta estratègia consisteix a establir petits objectius assolibles i recompenses que incentiven l’alumnat a seguir les normes. Encara que aquesta estratègia requereix paciència i constància, ja començo a notar els seus beneficis en la creació d’un ambient d’aprenentatge més positiu.

Finalment, la integració de la intel·ligència artificial (IA) em presenta un repte afegit. Tot i que la IA pot ser una eina poderosa per adaptar els continguts als diferents ritmes i capacitats de les persones alumnes, encara estic en una fase inicial d'exploració. La meva dificultat és saber quines eines d'IA són realment adequades per a l’alumnat de primària. Per això, estic buscant formacions i informació que em permetin comprendre millor com integrar la IA de manera efectiva i segura a l’aula. Estic convençuda que, a mesura que adquireixi més coneixement sobre aquesta tecnologia, podré utilitzar-la per oferir un aprenentatge més personalitzat i adaptat a les necessitats de cada persona alumna.

Les principals dificultats que em trobo a l’hora de fer l’aula de 2n més accessible i inclusiva estan relacionades amb l’atenció a les diverses necessitats individuals de l’alumnat, amb l’organització del temps i els recursos necessaris per adaptar materials i activitats, i amb la implementació d’estratègies noves, com l’ús d’eines tecnològiques emergents. Aquestes dificultats impliquen trobar un equilibri que permeti adaptar-me a cada persona sense que l’impacte sigui massa gran en la dinàmica general de l’aula.

Primerament, una de les barreres més grans és gestionar el temps per adaptar els materials didàctics, com els textos en lectura fàcil o les bastides, perquè siguin accessibles per a tota l’alumnat, independentment de les seves capacitats. A mesura que intento fer més personalitzacions, em trobo que preparar aquests materials requereix una dedicació constant i laboriosa, cosa que em sobrecarrega si intento cobrir-ho tot en el dia a dia. És un procés que demana més temps del disponible en el meu horari habitual. Per solucionar-ho, estic començant a organitzar el meu temps setmanalment per anticipar què puc adaptar i dividir aquestes adaptacions en tasques realitzables. He après a prioritzar els materials que més necessiten adaptació i he començat a buscar recursos externs ja preparats en lectura fàcil, que m’estalvien temps, així com bancs d’imatges i pictogrames que em permeten crear bastides amb més eficiència i que continuen sent atractives i efectives.

Una altra dificultat significativa és trobar la manera adequada de gestionar la diversitat de comportaments i necessitats, especialment l’alumnat que té més dificultats per seguir les activitats amb la resta. Algunes persones de l’aula poden necessitar més temps o suport per concentrar-se i, a vegades, això genera desordre. Per gestionar aquesta situació, he començat a aplicar un sistema de reforç positiu que posa el focus en les conductes adequades en lloc de les problemàtiques. Aquest sistema consisteix a establir objectius senzills que tothom pugui complir i recompenses petites que actuen com a incentiu per al bon comportament. Encara que aquesta estratègia requereix paciència i constància per part meva, he notat que està contribuint a crear un entorn més positiu i menys tens. A més, per evitar que algunes persones es sobrecarreguin, he introduït petites pauses reguladores durant la jornada perquè puguin moure’s i canalitzar l’energia d’una manera més controlada, cosa que sembla ajudar a millorar la concentració quan tornen a les tasques.

Una tercera dificultat és integrar eines visuals, com els horaris o els pictogrames, d'una manera que sigui útil per a tota l’alumnat i que, alhora, no confongui ningú. Els primers intents d’introduir aquests recursos visuals van crear una mica de confusió, ja que algunes persones no hi estaven acostumades. He entès que la clau per solucionar-ho és anar introduint els elements visuals de manera progressiva i ajustant-los perquè encaixin amb les rutines diàries de l’aula. Així, vaig afegint poques visuals cada vegada, començant amb horaris senzills i pictogrames per a tasques bàsiques, perquè tothom tingui temps d’acostumar-s’hi. Amb aquesta estratègia progressiva, espero que aquests suports visuals es converteixin en un recurs natural a la classe i que totes les persones de l’aula, independentment de les seves necessitats, puguin beneficiar-se d’aquesta organització visual sense problemes.

Finalment, la complexitat de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) em planteja un repte addicional, ja que tot just estic començant a explorar les seves possibilitats en l’aula. La IA ofereix un potencial interessant per adaptar els continguts segons el ritme i les capacitats de cada persona, però encara no tinc clar quins recursos o aplicacions són realment adequades per a l’alumnat de primària. Davant aquesta incertesa, he començat a investigar, llegir articles i assistir a formacions que em permetin entendre millor com integrar la IA de manera efectiva i ètica. A mesura que aprengui més sobre les eines disponibles i la seva aplicació pedagògica, espero trobar solucions que siguin pràctiques i segures per a l’aula, ja sigui per adaptar els materials de manera més eficient o per oferir activitats personalitzades en assignatures concretes com matemàtiques o llengua.