MÒDUL 5

En relació amb les idees principals a destacar de cada bloc, la sessió m’ha portat reflexions importants que em permeten aprofundir en la meva pràctica docent. Primerament, el procés de revisió permanent de la tasca docent m’ha fet veure com és essencial implicar tant el docent com l’alumnat en aquest procés. És a dir, treballar de manera simultània, fent que l’alumnat no només percebi el valor de la revisió, sinó que també hi participi activament. Això em porta a reflexionar sobre que valuós és fer veure a l’alumnat que revisar no és corregir, sinó una oportunitat per aprendre i créixer, fomentant així una actitud positiva cap a l’error.

En segon lloc, la idea que la metodologia i els materials no haurien de condicionar l’aprenentatge m’ha fet pensar en la importància de ser flexible i adaptar-me a les necessitats reals de l’alumnat. Això em porta a reflexionar sobre el fet que la prioritat ha de ser sempre l’aprenentatge i no els recursos o eines en si. Així, cal centrar-me en el que realment ajuda l’alumnat a avançar, assegurant que els materials siguin accessibles i inclusius.

Finalment, la proposta de donar moltes possibilitats perquè l’alumnat pugui triar ha estat una de les idees més destacades. Aquesta pràctica fomenta la llibertat i la confiança en els infants, ja que els permet sentir-se responsables del seu propi procés d’aprenentatge. Reflexionant sobre això, crec que oferir opcions diverses no només afavoreix la motivació, sinó que també ajuda a atendre la diversitat, respectant els diferents ritmes i maneres d’aprendre.

Pel que fa als aspectes que m’han sorprès, em sembla molt interessant l’enfocament vinculat a l’aprenentatge expert. Aquesta idea que l’aprenentatge no és només individual, sinó que està mediat i enriquit pel grup, em fa pensar en que poderós és el treball col·laboratiu. És a través de les interaccions amb els altres que es construeix un aprenentatge més profund i significatiu. Aquest aspecte em reafirma la necessitat de fomentar dinàmiques de treball en equip a l’aula.

Tanmateix, aquesta sessió no ha estat tan sorprenent com altres, ja que ha funcionat com un repàs de tot el que hem treballat fins ara. Així i tot, considero que aquesta revisió és útil per consolidar els aprenentatges i reflexionar amb més calma sobre com integrar-los a la pràctica diària.

Finalment, un dels punts en què encara necessito aprofundir és en l’assentament de tots els conceptes treballats fins ara. Aquesta sessió m’ha fet veure que he acumulat moltes idees i eines, però ara cal treballar per organitzar-les i aplicar-les de manera més coherent i efectiva. Aquest serà el meu focus per continuar avançant en la meva tasca docent.

Aquest imatges demostren com a la classe es treballa a través de l'aprenentatge cooperatiu, en parelles i amb activitats lúdiques per tal de captar l'atenció de tot l'alumnat.

A partir de l’última sessió, una de les principals coses que puc començar a canviar o introduir a la meva pràctica és el procés de revisió permanent de les tasques docents i de l’alumnat. Aquesta revisió no només ha de ser individual sinó també compartida, treballant de manera simultània amb l’alumnat. Fer visible aquest procés pot ajudar l’alumnat a entendre que revisar no significa corregir errors de manera estricta, sinó una oportunitat per millorar, reflexionar i créixer en el seu aprenentatge.

També considero essencial desvincular la metodologia i els materials de qualsevol condicionant limitador. Això significa revisar contínuament si les eines que utilitzo permeten una accessibilitat completa per a tot l’alumnat i, si no és així, buscar alternatives. Materials i metodologies flexibles són clau per garantir que l’aprenentatge s’adapti a les necessitats individuals sense imposar barreres.

A més, m’agradaria introduir una proposta d’activitats amb múltiples opcions per dur a terme les tasques. Aquesta diversificació dona llibertat a l’alumnat per triar les opcions que millor s’adaptin a les seves capacitats, interessos i estils d’aprenentatge, fomentant així la seva confiança i autonomia. Això es pot implementar, per exemple, amb activitats en què l’alumnat pugui escollir entre expressar-se mitjançant eines visuals, escrites o manipulatives, oferint un ventall ampli que garanteixi l’èxit de totes i tots.

Entre les aportacions que més m’han interessat, destaca la idea de l’aprenentatge expert com un procés col·lectiu i mediat pel grup. Aquesta perspectiva m’ha portat a reflexionar sobre la importància d’afavorir un entorn col·laboratiu a l’aula, on l’aprenentatge no sigui només individual, sinó que es construeixi entre iguals i amb el suport de la comunitat educativa. Incorporar més espais de treball cooperatiu o grupal pot reforçar aquest aspecte.

Finalment, aquesta sessió també m’ha servit com una oportunitat per revisar tot el que hem treballat fins ara. Em permet prendre consciència de la necessitat d’asseure els aprenentatges treballats, repassant-los i aprofundint-hi per assegurar-ne la aplicació pràctica de manera coherent i significativa. Aquesta revisió constant m’ajudarà a integrar millor els conceptes i a millorar contínuament la meva pràctica docent.

Al llarg del recorregut formatiu, he anat construint el meu procés d’aprenentatge incorporant els nous coneixements de manera progressiva i reflexiva. Cada sessió ha estat una oportunitat per revisar, adaptar i enriquir la meva pràctica docent amb eines i enfocaments que promouen la inclusió i l’aprenentatge significatiu.

En primer lloc, he après a reconèixer la importància de la revisió contínua, tant de les meves pròpies pràctiques com de les activitats que proposo a l’alumnat. Aquest procés m’ha portat a entendre que la revisió no és només una tasca de millora, sinó també una estratègia per fer visible l’aprenentatge. He incorporat aquesta idea a l’aula, mostrant a l’alumnat com reflexionar sobre les seves tasques i donar-los espais per autoavaluar-se i compartir els seus progressos.

A més, he anat introduint materials i metodologies més flexibles, que ofereixin múltiples opcions d’accés i expressió. A través del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), he començat a treballar amb eines que permeten a l’alumnat triar com volen aprendre i mostrar el que han après. Aquesta llibertat de triar ha millorat l’autonomia i la confiança dels meus estudiants, ja que cadascú pot avançar al seu ritme i segons les seves necessitats.

També he integrat l’enfocament de l’aprenentatge col·laboratiu. Entendre que l’aprenentatge és un procés mediat pel grup m’ha fet donar més espai al treball cooperatiu a l’aula. Ara plantejo activitats en què l’alumnat comparteix idees, resol problemes conjuntament i aprèn dels seus iguals. Això no només enriqueix el procés, sinó que reforça la cohesió i el sentit de comunitat.

Finalment, a mesura que avança el recorregut, m'adono més de la necessitat de consolidar els aprenentatges adquirits. Cada nova sessió m’ha ajudat a repensar les meves pràctiques amb una mirada més crítica, assegurant-me que els nous coneixements no es quedin en el terreny teòric, sinó que es tradueixin en accions concretes a l’aula. Aquest procés continu d’aplicació i reflexió m’ha permès avançar de manera coherent i significativa, sempre amb l’objectiu de millorar les oportunitats d’aprenentatge per a tot l’alumnat.

Aquestes propostes d'activitats de dalt, s'han fet tingut en compte els diferents ritmes del grup. Per aquest motiu n'hi ha en lletra de pal, d'altres en lletra lligada. Altres que són frases curtes i altres que són frases més llargues. També he incorporat en la fase d'avaluació del projecte del primer trimestre de medi, l'avaluació oral per l'alumnat que no té assolida la lectura i l'escriptura, l'avaluació escrita per l'alumnat que sí que la té. Aquesta avaluació també incorpora la versió en lletra de pal i en lletra lligada.

Al llarg d’aquest recorregut formatiu i en la implementació de noves pràctiques a l’aula, m’he trobat amb diverses dificultats que he anat solucionant mitjançant estratègies concretes i reflexió contínua.

Una de les principals dificultats ha estat identificar de manera clara les barreres d’aprenentatge que afecten l’alumnat. Tot i entendre la importància de detectar-les, em va costar concretar quins aspectes específics podien ser obstacles per a cada estudiant. Per solucionar-ho, he utilitzat eines com l’organitzador gràfic per categoritzar i analitzar les possibles barreres, cosa que m’ha ajudat a tenir una visió més detallada i sistemàtica. A més, compartir aquestes observacions amb altres docents m’ha aportat diferents perspectives que han enriquit el procés.

Un altre repte ha estat incorporar de manera efectiva el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) a les meves pràctiques. Oferir opcions d’aprenentatge variades i adaptades a les necessitats de l’alumnat requereix una preparació i organització prèvia que inicialment em resultava desbordant. He començat a superar aquesta dificultat seleccionant un nombre limitat d’estratègies inicials per provar-les i avaluar-ne l’eficàcia abans d’ampliar-les. Això m’ha permès avançar pas a pas i assegurar que les noves metodologies s’integren de manera coherent.

També he trobat dificultats a fer entendre a l’alumnat la importància de la revisió de les tasques. Algunes persones veuen la revisió com una simple correcció d’errors, en lloc d’una oportunitat per millorar i aprofundir en el seu aprenentatge. Per canviar aquesta percepció, he dedicat temps a modelar el procés de revisió, mostrant exemples pràctics i destacant com ajuda a aconseguir millors resultats. Això ha començat a transformar la manera com l’alumnat veu la revisió, convertint-la en un moment clau del procés d’aprenentatge.

Finalment, la gestió del temps a l’aula ha estat un altre gran repte, especialment quan es tracta de treballar simultàniament amb l’alumnat en tasques personalitzades i col·laboratives. Per abordar-ho, he introduït rutines més estructurades i he organitzat espais de treball autònom que permeten a l’alumnat avançar de manera independent mentre ofereixo suport personalitzat a qui ho necessita.

Aquestes dificultats han estat una oportunitat per créixer professionalment. La reflexió contínua i el treball en equip amb altres docents han estat clau per trobar solucions i assegurar que les millores a l’aula tinguin un impacte positiu en l’aprenentatge de l’alumnat.

Romero de la Rosa, J. M. (2023). Quadern reflexiu d’aprenentatge. Programa de Residència Inicial Docent Sensei, p. 26.