MÒDUL 4

Del mòdul, hi ha diverses idees principals que es poden destacar de cada bloc, i cadascuna em porta a reflexions importants sobre la meva pràctica educativa a 2n de primària.

En primer lloc, el text de Nàsser m’ha fet reflexionar sobre les barreres d’aprenentatge, tant les cognitives com les de creences. La consciència de com les nostres creences com a docents poden condicionar les oportunitats que oferim als infants és essencial. Sovint, sense adonar-nos-en, aquestes creences poden limitar la manera com dissenyem activitats o enfoquem la diversitat. Aquesta reflexió m’ajuda a mantenir una actitud més oberta i flexible, revisant contínuament les expectatives que tinc envers el meu alumnat. Les expectatives realistes i positives són fonamentals per generar un ambient d’aprenentatge motivador i inclusiu, especialment per als infants amb necessitats específiques.

Un altre aspecte destacat és la detecció de les barreres d’aprenentatge com a eina fonamental per a la inclusió. Aquesta idea em porta a reflexionar sobre la necessitat d’observar amb detall els obstacles que es troben els infants a l’aula. Identificar aquestes barreres em permet minimitzar-les i oferir més oportunitats per accedir a l’aprenentatge. Relacionat amb això, el DUA m’ofereix un marc útil, ja que proposa diverses opcions per adaptar els continguts i les activitats a les necessitats de cada infant. Incorporar aquesta perspectiva a l’aula implica dissenyar activitats més flexibles i diversificades que permetin a tothom participar i aprendre d’una manera efectiva.

Pel que fa a l’organitzador gràfic, em va sorprendre la seva complexitat, ja que requereix no només entendre el seu funcionament, sinó també una pràctica constant per aplicar-lo de manera eficaç. Aquesta eina no és una checklist simple, sinó un recurs que ens ajuda a estructurar la informació i guiar l’aprenentatge de manera més clara i organitzada. Reflexiono que aquest recurs pot ser especialment útil en activitats en què es treballin conceptes complexos o projectes interdisciplinaris, ajudant l’alumnat a visualitzar i connectar idees.

Finalment, un punt que encara em genera incertesa és l’ús de la guia de l’organitzador gràfic i la detecció detallada de barreres d’aprenentatge. La idea de comptar amb diferents perspectives, o "ulls", per identificar aquestes barreres em sembla valuosa, ja que m’ajuda a entendre que una visió col·laborativa i diversificada pot enriquir les solucions que oferim. Aquesta reflexió em fa adonar que encara tinc marge per aprofundir en aquestes eines i estratègies, per tal de millorar la meva capacitat d’oferir una educació més inclusiva i adaptada.

A partir del que he treballat en la sessió 4, crec que puc introduir i canviar diversos aspectes a la meva pràctica educativa per fer-la més inclusiva i adaptada a les necessitats de tot l’alumnat de 2n de primària.

En primer lloc, em sembla clau començar per una identificació més acurada de les barreres d’aprenentatge. Aquesta sessió m’ha fet prendre consciència de com, sovint, certes creences limitants poden influir en la manera com plantegem les activitats o en les expectatives que tenim sobre l’alumnat. Vull aprofundir en la reflexió sobre aquestes creences per evitar que condicionin negativament el procés d’aprenentatge. Crec que revisar les meves expectatives i plantejar-les des d’una perspectiva positiva i realista pot ajudar a generar un ambient d’aula més motivador i accessible, especialment per a aquells infants que parteixen amb més dificultats.

A més, m'he adonat que cal incorporar de manera més consistent eines com els organitzadors gràfics. Aquests recursos no només faciliten la comprensió i l’organització de la informació, sinó que també permeten que els alumnes amb diferents perfils cognitius estructurin millor el seu pensament. Puc començar a introduir organitzadors gràfics senzills en activitats d’aprenentatge per ajudar l’alumnat a connectar conceptes, prioritzar idees i planificar respostes. Per exemple, en activitats de comprensió lectora o resolució de problemes matemàtics, els organitzadors gràfics poden oferir una guia clara i visual que faci més accessible el procés.

També és important diversificar les opcions d’aprenentatge que ofereixo. Aquesta sessió m’ha fet veure que el Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) és una eina fonamental per garantir que tothom tingui accés als continguts segons les seves necessitats. Això implica plantejar activitats amb múltiples maneres d’interactuar amb el material i d’expressar els resultats. Per exemple, puc oferir opcions perquè els infants triïn entre fer una presentació oral, crear un dibuix explicatiu o escriure un text, segons quina opció s’adapti millor al seu estil d’aprenentatge. Aquesta flexibilitat, que fins ara potser no havia considerat prou, m’ajudarà a assegurar que ningú quedi enrere.

Pel que fa a les sorpreses, la complexitat dels organitzadors gràfics m’ha impactat. Sempre els havia considerat eines simples, però ara entenc que el seu potencial rau en la manera com es dissenyen i utilitzen. No són només esquemes o mapes conceptuals, sinó eines dinàmiques que requereixen un coneixement profund per poder aplicar-les de manera efectiva. Aquest descobriment m’ha motivat a formar-me més en el seu ús pràctic i a buscar maneres d’integrar-los millor en les activitats que plantejo a classe.

Tanmateix, encara vull aprofundir en alguns aspectes. Per exemple, la guia dels organitzadors gràfics és un recurs que, tot i entendre la seva utilitat, no acabo de dominar. Crec que si aconsegueixo comprendre millor com aplicar-la en contextos concrets, podré millorar significativament la manera com estructuro les activitats a l’aula. També vull explorar més a fons com detectar les barreres d’aprenentatge des de diferents perspectives. La idea d’utilitzar “diversos ulls” em sembla molt enriquidora, ja que treballar col·laborativament amb altres docents o amb l’equip de suport pot ajudar a identificar millor les necessitats i trobar solucions més adequades.

Finalment, crec que és fonamental aplicar tot això amb una actitud oberta i reflexiva. Aquesta sessió m’ha donat eines i idees que puc anar incorporant progressivament, ajustant-les a les característiques del meu alumnat i del dia a dia de l’aula. Això no només millorarà l’accessibilitat i la inclusió, sinó que també reforçarà el compromís amb una educació més equitativa i adaptada a la diversitat.

Estic construint el meu recorregut incorporant els nous coneixements amb una atenció especial a la reflexió sobre les meves pràctiques com a mestre. Aquesta reflexió m’ha permès identificar barreres d’aprenentatge i comprendre com les meves expectatives, sovint inconscients, poden condicionar el progrés dels infants. Aquest procés no es limita a analitzar les dificultats dels alumnes, sinó que també em fa qüestionar les meves creences i maneres de fer, per garantir que no estiguin limitant les oportunitats de l’alumnat.

Un aspecte clau ha estat la incorporació d’eines i estratègies concretes per a l’accessibilitat i la inclusió. Els organitzadors gràfics, per exemple, han esdevingut una eina essencial a la meva aula per estructurar els continguts i facilitar la comprensió. Tot i que la seva aplicació pot ser complexa, he començat a utilitzar-los progressivament, adaptant-los a les necessitats específiques de l’alumnat. Aquesta aproximació pràctica m’ajuda a oferir recursos visuals que complementen el treball escrit, fent que les activitats siguin més clares i entenedores per a tothom.

També estic aplicant el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) per diversificar les opcions d’ensenyament i aprenentatge a l’aula. Aquesta metodologia em permet presentar els continguts de diferents formes i donar a l’alumnat diverses opcions per expressar el que han après. La diversificació d’estratègies no només facilita l’accés als continguts, sinó que també potencia la confiança i l’autonomia dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

La formació contínua ha esdevingut una part fonamental del meu recorregut. Tot i que ja he introduït diverses eines i recursos, soc conscient que encara necessito aprofundir en el seu ús per treure’n el màxim profit. Això inclou conèixer millor com detectar barreres d’aprenentatge amb precisió i utilitzar eines com els organitzadors gràfics de manera més efectiva. Aquesta recerca constant m’ajuda a mantenir una pràctica educativa dinàmica i adaptada a les necessitats canviants de l’aula.

La col·laboració amb altres professionals i la incorporació de perspectives diverses també ha enriquit la meva pràctica. Compartir experiències amb companys m’ha permès identificar barreres que potser no havia detectat, així com trobar solucions innovadores per superar-les. Aquesta visió col·lectiva ha estat especialment valuosa en el procés de planificació i adaptació de les activitats.

Finalment, estic aplicant una avaluació constant de les pràctiques que introdueixo. Quan incorporo una nova estratègia o recurs, em prenc el temps per observar com funciona a l’aula i per recollir la retroacció dels alumnes. Això m’ajuda a ajustar les meves pràctiques per fer-les més efectives i significatives. Aquest procés d’avaluació i ajust no només garanteix que les meves accions responen a les necessitats reals de l’alumnat, sinó que també contribueix al meu creixement com a mestre.

A l'aula de 2n de primària, una de les dificultats que em trobo és adaptar els materials per a alumnes amb necessitats diverses, especialment aquells amb dificultats de lectura o amb TEA. Aquests alumnes poden tenir dificultats per seguir les instruccions escrites o per comprendre textos llargs. Per solucionar-ho, em proposo utilitzar estratègies com la simplificació de textos, la lectura fàcil i l'ús de materials visuals (com infografies o pictogrames), que ajuden a fer les instruccions més clares i accessibles. També inclouré recursos auditius per a aquells alumnes que ho necessitin, com ara lectures en veu alta o vídeos amb subtítols, per assegurar que tots els alumnes puguin accedir als continguts d'una manera comprensible i atractiva.

Una altra dificultat que m'he trobat és com gestionar la diversitat de ritmes i estils d'aprenentatge dels alumnes. Per això, un dels enfocaments que vull aplicar és el DUA. Aquest enfocament em permet oferir diverses opcions per a l'alumnat per tal que puguin escollir l'estratègia que millor s'adapti a les seves necessitats. Per exemple, puc oferir tasques en format digital per als alumnes que se senten més còmodes amb les tecnologies, mentre que d'altres alumnes poden treballar amb materials impresos.

A més, em trobo amb el repte de gestionar el temps i l'espai per garantir que tots els alumnes tinguin l'oportunitat d'accedir a les mateixes activitats, malgrat les seves necessitats. Per això, he decidit utilitzar organitzadors gràfics per facilitar la comprensió de les activitats i les tasques. Aquests organitzadors ajuden els alumnes a veure visualment quins passos cal seguir, reduint així la confusió i millorant la seva autonomia a l'aula.

Finalment, la manca de temps per preparar materials específics per a cadascun dels alumnes amb necessitats diverses és una altra dificultat. Tot i això, he començat a treballar en la creació de recursos reutilitzables i adaptar-los de manera gradual per no sobrecarregar-me. D'aquesta manera, puc garantir que els alumnes reben l'atenció necessària sense que el procés sigui massa intensiu per a mi.