MÒDUL 2
Conceptes clau del DUA i xarxes implicades en l'aprenentatge
Conceptes clau del DUA i xarxes implicades en l'aprenentatge
Objectius de la sessió:
Donar a conèixer els conceptes claus del DUA: context, barreres, variabilitat, procés iteratiu, Aprenentatge expert.
Presentar les xarxes cerebrals implicades en l’aprenentatge.
La importància de la iteració en l'ensenyament i aprenentatge
En primer lloc, una de les idees més destacades d’aquest bloc és la noció d’iteració en el procés educatiu. Aquesta idea subratlla que l’ensenyament i l’aprenentatge no són processos lineals, sinó que són dinàmics i requereixen un ajust constant. Així doncs, la iteració implica una revisió i un ajustament continu de les pràctiques docents, la qual cosa em fa adonar que, com a mestres, hem de ser flexibles i estar oberts a la millora constant. D’aquesta manera, comprenc que el DUA no és només una teoria pedagògica, sinó un marc viu que exigeix una anàlisi constant de les meves estratègies d’ensenyament.
A més, cada activitat, material o estratègia que introduïm a l’aula ha de ser revisada per assegurar que s’ajusti a les necessitats diverses dels alumnes. Per tant, m’adono que el meu propi aprenentatge és igual d’important que el dels alumnes. Cada petit ajustament que faig pot contribuir a crear un ambient d’aprenentatge més inclusiu i efectiu. En conseqüència, la flexibilitat es converteix en una competència clau, i la capacitat d’analitzar, reflexionar i fer canvis s’ha de convertir en una part imprescindible del meu rol docent. Així, entenc que l’iteració no només és un procés de millora, sinó també un camí cap a una educació més rica i diversa.
La connexió entre la gestió emocional i l'aprenentatge
Un altre aspecte fonamental que ha emergit en la meva reflexió és la connexió entre la gestió emocional i el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest sentit, he arribat a la conclusió que sense un ambient emocionalment segur i acollidor, els alumnes poden tenir dificultats per implicar-se activament en el seu aprenentatge. Així doncs, aquesta presa de consciència m'ha portat a repensar el disseny de l’entorn d’aprenentatge que ofereixo a l’aula. Ara sé que no es tracta només de transmetre coneixements, sinó també de fomentar habilitats emocionals i de relació social.
Per tant, el fet d’oferir un espai que prioritzi el respecte, l’empatia i la comprensió mútua és essencial. Això afavoreix una participació activa i fomenta la col·laboració entre iguals. A més, la mateixa estratègia DUA promou que cada alumne trobi el seu lloc com a participant actiu en el seu procés d’aprenentatge, la qual cosa està estretament relacionada amb la seva capacitat per gestionar les seves emocions. D’aquesta manera, l’entorn de suport emocional es converteix en la base per a una educació inclusiva, on tots els alumnes poden avançar segons les seves necessitats i potencialitats.
L'alumne com a agent actiu en el seu aprenentatge
Finalment, la idea de posar l'alumne com a agent actiu en el seu propi aprenentatge ha tingut un impacte significatiu en la meva comprensió de la tasca docent. En conseqüència, el DUA em desafia a replantejar les meves estratègies educatives, ja que em demana un alt grau de flexibilitat i d’adaptació a les necessitats específiques de cada estudiant. Per això, he arribat a la conclusió que, per aplicar correctament el DUA, les activitats han de tenir un enfocament inclusiu des del seu mateix disseny.
Això implica assegurar que les propostes d’aprenentatge siguin accessibles per a tothom. Així, aquesta nova perspectiva transforma la meva pràctica docent, ja que em porta a concebre l'aprenentatge com un procés personalitzat i orientat al desenvolupament integral de cada alumne. Per tant, la meva tasca es converteix en proporcionar materials i propostes que permetin una participació plena i activa de cada alumne, respectant les seves necessitats individuals.
Per acabar, estic treballant per construir una aula inclusiva i compromesa amb la diversitat, on cada alumne se senti valorat i motivat per participar en el seu propi procés d’aprenentatge. Així, aquest enfocament no només millora la meva pràctica educativa, sinó que també enriqueix l’experiència d’aprenentatge dels alumnes, contribuint al seu creixement personal i acadèmic.
Foto semàfor convivència amb pictogrames.
Treball per grups cooperatius.
A partir de les conclusions extretes de la sessió, veig diverses accions concretes que puc començar a implementar per fomentar una inclusió veritable i efectiva a l’aula. En primer lloc, el procés iteratiu que hem discutit es revela com una eina potent per revisar i ajustar contínuament les activitats d’aprenentatge. Per tal de fer-ho, establirà moments regulars de revisió en què no només jo, com a docent, sinó també els alumnes, puguin aportar les seves opinions sobre les activitats. Aquesta retroalimentació serà fonamental, ja que em permetrà identificar quines parts de les activitats funcionen i quines caldria modificar. Així, podré implementar petites millores en cada iteració, ajustant tant els continguts com les metodologies per adaptar-me millor a les necessitats de tots els alumnes.
Un exemple concret d’això seria incorporar més opcions i camins dins de cada activitat, de manera que es respectin els diferents ritmes i estils d’aprenentatge. A més, em comprometo a crear un espai per a l’expressió de les dificultats, tant emocionals com col·laboratives, dels alumnes. Aquesta iniciativa no només fomentarà una atmosfera de suport i confiança mútua, sinó que també és essencial per al seu creixement personal i acadèmic.
En segon lloc, vull promoure un paper actiu dels alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge. Per aconseguir-ho, integraré metodologies dinàmiques com el joc i el treball en grups cooperatius, assegurant que cada activitat doni un paper essencial a cada participant. D'aquesta manera, dissenyaré tasques en què cada alumne tingui una responsabilitat específica dins del grup, la qual cosa promovrà el reconeixement de la seva importància com a part fonamental de l’aula. A més, inclouré activitats que permetin als alumnes explorar els continguts de manera activa i autònoma, la qual cosa farà que el seu aprenentatge sigui més significatiu i connectat amb les seves pròpies experiències.
D’altra banda, veig la gestió emocional com un element clau que vull millorar per garantir un ambient d'aprenentatge sa i inclusiu. Per tal de fer-ho, m’interessa incorporar tècniques de mindfulness a l’aula per fomentar una major consciència emocional, tant a nivell individual com col·lectiu. Per exemple, podríem començar les sessions amb uns minuts de respiració o visualització, ajudant els alumnes a connectar amb les seves emocions abans d’iniciar qualsevol activitat. A més, vull crear espais dedicats al diàleg i l'expressió emocional, on cada alumne se senti lliure d’expressar els seus sentiments i experiències. Això podria incloure activitats de roda de paraula o reflexions guiades sobre com se senten respecte a les activitats realitzades, el treball en grup o qualsevol situació de l’aula.
Finalment, aquestes pràctiques promouran un ambient de respecte mutu, on la col·laboració i l’empatia esdevinguin valors essencials. En definitiva, crec que aquestes accions em permetran construir una aula inclusiva i centrada en la millora constant, amb un enfocament humà i obert a la diversitat de cada alumne. Així, estic decidit a transformar la meva pràctica educativa per garantir que tots els alumnes se sentin valorats i capacitats per aprendre en un entorn segur i estimulant.
Mesura Universal: He incorporat aquest vídeo després del pati i a l'entrada a la tarda per entrar de manera relaxada a l'aula. També el poso per tancar la sessió.
Mesura Universal: Adaptació del horari de la classe amb pictogrames del web AraSaac per tal de poder fer una anticipació del horari que serveixi per tota la classe.
Mesura Universal: Treball per grups cooperatius.
La meva construcció a través del recorregut d'incorporació de nous coneixements és un procés dinàmic i reflexiu que s'alimenta d'experiències diverses i de l'aprenentatge constant. Cada sessió m'ha aportat elements fonamentals que he anat integrant en la meva pràctica docent, començant per la importància de la iteració en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
A través d'aquest enfocament iteratiu, he comprès que la millora no es produeix de manera lineal, sinó que és un cicle en què la reflexió i l'adaptació són essencials. Això m'ha portat a veure el DUA no com un marc estàtic, sinó com una guia viva que exigeix una revisió contínua de les meves estratègies i materials. Em vaig adonar que cada ajustament que faig, cada activitat que reviso, no només afecta el meu propi aprenentatge, sinó que també enriqueix l'experiència dels meus alumnes, ajudant-me a construir un entorn d'aprenentatge inclusiu.
Un altre aspecte clau que he anat incorporant és la connexió entre la gestió emocional i l'aprenentatge. He pres consciència que un ambient emocionalment segur és fonamental per facilitar el compromís i la participació activa dels alumnes. Això m'ha motivat a dissenyar un espai d'aprenentatge que no només prioritzi el coneixement acadèmic, sinó que també fomenti habilitats emocionals i socials. Per exemple, he començat a implementar pràctiques que promouen el respecte i l'empatia entre els alumnes, creant així un clima que afavoreix la col·laboració i la comunicació.
La idea de l'alumne com a agent actiu en el seu aprenentatge també ha estat transformadora. He reconegut que la meva tasca és facilitar aquest procés, dissenyant activitats que siguin accessibles i significatives per a tots. He aprés a donar més autonomia als alumnes, integrant metodologies que els permetin explorar els continguts de manera activa. Això m'ha portat a revisar com estructuro les meves classes, buscant sempre l'equilibri entre guiar i deixar espai perquè els alumnes prenguin les regnes del seu aprenentatge.
A mesura que he incorporat aquestes idees, he descobert la importància de la flexibilitat en la meva pràctica. La capacitat d'ajustar les activitats d'acord amb les necessitats del moment m'ha permès crear un ambient més receptiu i adaptat a la diversitat de l'aula. La retroalimentació que rebo dels meus alumnes és un component vital d'aquest procés. He començat a establir moments de revisió regulars, on no només jo, sinó també els alumnes, poden aportar les seves opinions sobre les activitats. Aquesta col·laboració en la reflexió m'ajuda a identificar què funciona i què necessita ser millorat, alimentant així el cicle d'aprenentatge.
Finalment, el meu compromís amb la formació contínua ha estat una part fonamental del meu recorregut. Participar en formacions i connectar amb altres professionals m'ha permès enriquir la meva perspectiva i descobrir noves estratègies que puc aplicar a l'aula. Així, cada nou coneixement que incorporo no només transforma la meva pràctica, sinó que també m'ajuda a construir una comunitat d'aprenentatge més forta i compromesa amb la inclusió i la diversitat.
Em trobo amb diverses dificultats en la meva pràctica docent, especialment en el context d'aplicació del DUA (Disseny Universal per a l'Aprenentatge). Una de les principals dificultats és la variabilitat de necessitats entre els alumnes. Cada estudiant aporta un perfil diferent, i adaptar les activitats a aquesta diversitat pot ser un repte considerable. Per abordar-ho, he optat per incorporar adaptacions senzilles i versàtils, com ara l'ús de suports visuals i materials manipulatius. Aquestes estratègies permeten que alumnes amb diferents estils d'aprenentatge puguin participar de manera efectiva, sense comprometre la dinàmica del grup.
Un altre repte que he identificat és la limitació de recursos i temps per personalitzar l'aprenentatge. Sovint, disposar de materials adaptats per a cada alumne és poc viable. Per solucionar-ho, busco recursos reutilitzables i adaptables, com plantilles visuals i activitats interactives, que em permeten ajustar fàcilment les meves propostes. Això no només em facilita la tasca, sinó que també em permet mantenir el focus en la qualitat de l’ensenyament.
La formació contínua en DUA representa un altre desafiament. Mantenir-me actualitzat en les millors pràctiques i estratègies inclusives requereix dedicació. Per superar aquesta dificultat, aprofito les formacions en línia que ofereixen recursos específics i participo en xarxes de suport amb altres docents. Aquest intercanvi d'experiències i materials em permet enriquir la meva pràctica, aprendre de les bones pràctiques dels altres i adaptar-les al meu context.
Finalment, la gestió emocional dels alumnes és un aspecte que també pot representar un repte. Crear un ambient emocionalment segur i acollidor no sempre és fàcil, especialment en grups diversos. Per millorar aquesta situació, he començat a incorporar tècniques de mindfulness i espais per a l’expressió emocional. Això ajuda a fomentar la consciència emocional i a establir un clima de respecte i confiança, essencial per a un aprenentatge significatiu.
A través d'aquestes estratègies, vaig afrontant les dificultats que es presenten, amb l'objectiu de crear un entorn d'aprenentatge inclusiu i adaptat a les necessitats de tots els alumnes.
Tood Rose. La variabilitat importa
Departament d'Educació i Formació Professional (2024). Transcripción del vídeo de Todd Rose
Variabilitat i el mite de la mitjana. Fellow Group. (Vídeo en castellà)
Diversidad y variabilidad