MÒDUL 2
Les xarxes cerebrals implicades en l'aprenentatge
Les xarxes cerebrals implicades en l'aprenentatge
Objectius de la sessió:
Expressar comprensió vers les xarxes cerebrals implicades en l’aprenentatge.
Identificar barreres que dificulten l’accés i la participació en l'aprenentatge.
La importància de detectar i minimitzar les barreres en l’aprenentatge és fonamental per garantir que tot l’alumnat pugui accedir al coneixement de manera significativa. L’aplicació del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) ens permet adaptar millor els continguts i metodologies. En una aula amb una gran diversitat d’alumnat, és essencial garantir que tothom pugui aprendre sense obstacles. Aquesta idea em reafirma la necessitat de repensar les meves estratègies d’ensenyament, assegurant-me que no hi hagi barreres que dificultin la participació de cap infant. Això implica oferir diferents maneres d’accedir a la informació, expressar el que han après i mantenir la motivació, tot dins d’un marc d’equitat.
Les tres xarxes cerebrals i la seva influència en l’aprenentatge estan estretament relacionades amb la motivació de l’alumnat, especialment en casos d’infants amb TEA o trastorns de conducta. La xarxa afectiva, en particular, és clau per a la motivació. Aquesta idea m’ha portat a analitzar com, en la meva pràctica diària, és fonamental tenir en compte l’aspecte emocional per millorar la implicació dels infants. He comprovat que quan adapto les activitats als seus interessos i necessitats sensorials, la seva participació augmenta considerablement. Això em fa replantejar com estructuro les activitats perquè no només siguin accessibles, sinó també motivadores.
Diversificar les formes d’ensenyar i avaluar per garantir l’accessibilitat és crucial per assegurar que cap alumne quedi fora del procés d’aprenentatge. Aquesta reflexió m’ha fet qüestionar si realment estic proporcionant suficients eines per a tots els infants. Per exemple, en l’ensenyament de la suma, ja faig servir materials manipulatius i activitats visuals, però podria afegir encara més opcions per garantir que cada infant trobi la seva manera d’entendre el concepte. Això em fa pensar en com puc continuar ampliant la meva metodologia per adaptar-me millor a cadascú.
Aprendemos Juntos 2030 (2018). David Bueno: "Cada cerebro es distinto. La educación es la habilidad para moldearlo"
La mentalitat de creixement i el valor dels errors en l’aprenentatge ens ensenyen que l’aprenentatge és un procés i que els errors són una oportunitat per créixer. Aquesta idea m’ha fet veure com és important transmetre als infants que equivocar-se no és fracassar, sinó una part natural del procés d’aprenentatge. En el meu dia a dia, he observat que molts infants es frustren fàcilment, especialment aquells amb més dificultats. Això m’ha portat a reflexionar sobre la necessitat d’introduir més estratègies de reforç positiu i donar-los models clars que els ajudin a veure els seus petits avenços com grans assoliments.
Evitar la sobresaturació a l’aula és essencial per evitar la confusió i la dificultat d’aprenentatge, especialment en infants amb TEA o discapacitat intel·lectual. M’he adonat que, en intentar facilitar l’aprenentatge, a vegades puc estar sobrecarregant l’alumnat amb massa estructuració o indicacions. Aquest mòdul m’ha fet pensar que, en molts casos, simplificar pot ser més efectiu. Això implica oferir instruccions clares i seqüenciades, reduir la quantitat d’informació en un sol moment i permetre temps suficient perquè l’alumnat pugui processar el que s’està treballant.
Empoderar l’alumnat i potenciar la seva autonomia és una part essencial de l’aprenentatge. És més important ajudar els infants a desenvolupar la seva autonomia que centrar-se només en el model de l’aprenent expert. Aquesta idea m’ha fet veure que, més enllà d’ensenyar un contingut concret, el meu objectiu ha de ser que cada infant pugui trobar la seva manera d’aprendre. Per exemple, en el cas del meu alumne amb TEA, en lloc de forçar-lo a seguir un mètode tradicional de càlcul, puc oferir-li eines visuals o tàctils que li permetin entendre els conceptes al seu ritme. Això em fa replantejar com estructuro les activitats perquè promoguin l’autonomia de tots els infants.
Utilitzar organitzadors gràfics per detectar barreres d’aprenentatge és fonamental per identificar quins obstacles específics dificulten l’aprenentatge de cada infant. Sovint faig adaptacions per a l’alumnat amb dificultats, però no sempre són efectives perquè no he detectat bé quin és el problema concret. Aquesta reflexió m’ha fet veure la importància de tenir eines precises per analitzar les necessitats de cada infant. Això em porta a voler incorporar més organitzadors gràfics o estratègies de registre per fer un seguiment més acurat i poder ajustar millor les meves intervencions.
Cast (2024). Pautas de diseño universal para el aprendizaje versión 3.0 [Organizador gráfico]
Aquest mòdul m’ha fet reflexionar sobre moltes coses que puc començar a canviar i introduir a la meva pràctica. Primer de tot, crec que hauria d’ajustar més la manera en què estructuro les activitats. Com he comentat, el que serveix per a alguns alumnes també pot ser beneficiós per a la resta. Per exemple, puc començar a incorporar més material manipulatiu, no només per aquells alumnes amb dificultats, sinó també per aquells que no tenen dificultats però que poden aprofitar-se d’aquesta metodologia. Això enriquiria la seva comprensió i faria les activitats més motivadores.
Un altre canvi que vull introduir és simplificar més les tasques i donar més espai perquè l’alumnat pugui processar la informació. De vegades, per por que es perdi, estructuro massa les activitats i potser això genera saturació. Ara, veig que hauria de donar més temps de reflexió i un procés més tranquil per que cada infant pugui seguir el seu propi ritme. Això també m’ajudaria a evitar l’estrès per aquells infants que tenen dificultats.
A més, he vist que la motivació és clau, sobretot per als alumnes amb dificultats. M’adono que he de seguir buscant activitats més atractives i personalitzades, que tinguin en compte els seus interessos i necessitats sensorials. Quan aconsegueixo connectar emocionalment amb l’alumnat, la seva implicació millora moltíssim.
Finalment, crec que podria començar a utilitzar més organitzadors gràfics per identificar les barreres que potser no veig tan clarament en el dia a dia. Aquests instruments em poden ajudar a ajustar millor les meves intervencions i a garantir que tots els alumnes puguin accedir al coneixement de manera equitativa. També em permetrien fomentar l’autonomia de cada infant, que és un aspecte que vull potenciar encara més.
Elaboració pròpia. Proposta d'enunciats matemàtics. Ho he posat en lletra lligada i amb imatges visuals perquè sigui més accessible. També he afegit la pauta Montessori i el mètode per descomposició matemàtic.
Elaboració pròpia. És la mateixa proposta d'activitat però adaptada a l'alumnat que encara no té assolida del tot la lectoescriptura.
Al llarg del recorregut, he anat construint la meva pràctica educativa incorporant els nous coneixements de manera progressiva i reflexiva. He estat aplicant els conceptes del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), adaptant els continguts i metodologies per garantir que tots els alumnes, amb les seves diverses necessitats, puguin accedir al coneixement de manera significativa.
Per començar, he pres consciència de la importància de les tres xarxes cerebrals en l’aprenentatge. Això m’ha portat a incorporar més estratègies per connectar emocionalment amb l’alumnat, especialment amb aquells que tenen més dificultats, com el meu alumne amb TEA greu o el que presenta trastorns de conducta. Estic treballant per fer les activitats més atractives i personalitzades, tenint en compte els seus interessos i necessitats sensorials. Això em permet millorar la motivació de l’alumnat, fet clau per aconseguir una participació activa.
Un altre aspecte important ha estat reflexionar sobre l’accessibilitat de l’aprenentatge. He començat a diversificar més les maneres d’ensenyar i avaluar, oferint diferents recursos i estratègies (com material manipulatiu, suports visuals i activitats orals) per assegurar-me que tots els alumnes, independentment de les seves dificultats, puguin comprendre els continguts. Tot i això, continuo reflexionant sobre si estic deixant algú fora i busco més opcions per adaptar-me millor a cadascú.
A més, he començat a fomentar la mentalitat de creixement entre l’alumnat. Els ajudo a entendre que l’aprenentatge és un procés i que els errors formen part d’aquest camí. Aquesta reflexió m’ha portat a reforçar la confiança dels alumnes en els petits avenços i a transmetre’ls que l’esforç i la perseverança són part fonamental de l’aprenentatge.
També he après a simplificar les activitats i donar més espai perquè els alumnes puguin processar la informació a un ritme més lent, evitant la sobresaturació a l’aula. Això em permet oferir un entorn més tranquil i acollidor per als alumnes amb dificultats, a la vegada que dono temps perquè tots puguin integrar i reflexionar sobre els continguts.
Elaboració pròpia. He incorporat aquesta mesura per veure la precepció de l'alumnat quan s'enfronta a una activitat matemàtica.
Elaboració pròpia. L'activitat QUELI és una activitat DUA perquè permet adaptar-se als diferents estils d'aprenentatge, fomenta la comprensió conceptual i ofereix suport visual i participatiu per a atendre la diversitat de l'alumnat.
Les dificultats que em vaig trobant en la meva pràctica educativa sovint estan relacionades amb la diversitat de l’alumnat i la necessitat de garantir que tots tinguin un accés equitatiu al coneixement. Treballant amb un grup molt divers, amb alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE), com alumnes amb TEA, trastorns de conducta o dificultats d'aprenentatge, he d’afrontar el repte de personalitzar l’ensenyament per garantir que cada infant pugui seguir el seu propi ritme i estil d’aprenentatge.
Una de les dificultats més grans ha estat trobar maneres d'aconseguir la connexió emocional amb tots els alumnes, especialment amb aquells que presenten dificultats més importants. Al principi, vaig veure que si no establien una connexió emocional amb l’activitat, era gairebé impossible que es comprometeran amb la tasca. Per solucionar-ho, he anat incorporant estratègies que els permeten veure la rellevància de les activitats pel que fa als seus interessos i necessitats. També, he adaptat les tasques per fer-les més atractives i manipulatives, fet que els ajuda a sentir-se més involucrats i motivats.
Un altre dels reptes ha estat garantir que l'ensenyament sigui accessible per a tots. Tot i que intento diversificar les estratègies d'ensenyament i avaluació, com utilitzar materials manipulatius, suports visuals i activitats orals, sovint em qüestiono si estic oferint prou opcions per a cada alumne. Per solucionar-ho, estic treballant per oferir més alternatives d’aprenentatge, com l'ús de recursos digitals o organitzadors gràfics, per tal d’adaptar els continguts a les necessitats individuals de cada alumne, sense oblidar els que no presenten dificultats.
Un altre aspecte que he hagut de millorar és la forma en què gestiono els errors a l’aula. Inicialment, em trobava amb alumnes que es frustraven fàcilment davant les dificultats i evitaven participar en les tasques per por a l'error. Aquesta situació em feia pensar que potser no estava reforçant prou la mentalitat de creixement en els alumnes. Per solucionar-ho, he començat a treballar de manera més explícita en aquesta mentalitat, ajudant-los a entendre que l’aprenentatge implica errors i que aquests són una oportunitat per millorar. Aquesta reflexió ha estat clau per aconseguir que l’alumnat s’atreveixi a intentar i que els petits avenços siguin vistos com un gran èxit.
Finalment, una altra dificultat amb la qual em vaig trobar va ser la sobresaturació d’informació a l’aula. Amb tant d’alumnat amb necessitats diverses, a vegades sentia que havia de donar massa indicacions o estructurar massa les activitats, la qual cosa podia generar un ambient de sobrecàrrega per a alguns infants. A mesura que he anat treballant en simplificar les activitats i donar més temps per al processament de la informació, he observat que els alumnes tenen més temps per reflexionar i integrar els coneixements, millorant així la seva participació i comprensió. Amb aquestes solucions, he aconseguit crear un ambient d'aprenentatge més adequat i inclusiu per a tots.
Elaboració pròpia. Bastida sobre la resta perquè l'alumnat tingui un suport per poder treballar autònomament.
Elaboració pròpia. Sistema de recompenses per millorar la motivació i la conducta a l'aula. Contempla pictogrames i és molt visual.
Departament d'Educació (2021). Introducció a la neurociència. Formació DUA Curs Intermedi.