MÒDUL 2

La mentalitat de creixement i el valor dels errors en l’aprenentatge ens ensenyen que l’aprenentatge és un procés i que els errors són una oportunitat per créixer. Aquesta idea m’ha fet veure com és important transmetre als infants que equivocar-se no és fracassar, sinó una part natural del procés d’aprenentatge. En el meu dia a dia, he observat que molts infants es frustren fàcilment, especialment aquells amb més dificultats. Això m’ha portat a reflexionar sobre la necessitat d’introduir més estratègies de reforç positiu i donar-los models clars que els ajudin a veure els seus petits avenços com grans assoliments.

Evitar la sobresaturació a l’aula és essencial per evitar la confusió i la dificultat d’aprenentatge, especialment en infants amb TEA o discapacitat intel·lectual. M’he adonat que, en intentar facilitar l’aprenentatge, a vegades puc estar sobrecarregant l’alumnat amb massa estructuració o indicacions. Aquest mòdul m’ha fet pensar que, en molts casos, simplificar pot ser més efectiu. Això implica oferir instruccions clares i seqüenciades, reduir la quantitat d’informació en un sol moment i permetre temps suficient perquè l’alumnat pugui processar el que s’està treballant.

Empoderar l’alumnat i potenciar la seva autonomia és una part essencial de l’aprenentatge. És més important ajudar els infants a desenvolupar la seva autonomia que centrar-se només en el model de l’aprenent expert. Aquesta idea m’ha fet veure que, més enllà d’ensenyar un contingut concret, el meu objectiu ha de ser que cada infant pugui trobar la seva manera d’aprendre. Per exemple, en el cas del meu alumne amb TEA, en lloc de forçar-lo a seguir un mètode tradicional de càlcul, puc oferir-li eines visuals o tàctils que li permetin entendre els conceptes al seu ritme. Això em fa replantejar com estructuro les activitats perquè promoguin l’autonomia de tots els infants.

Utilitzar organitzadors gràfics per detectar barreres d’aprenentatge és fonamental per identificar quins obstacles específics dificulten l’aprenentatge de cada infant. Sovint faig adaptacions per a l’alumnat amb dificultats, però no sempre són efectives perquè no he detectat bé quin és el problema concret. Aquesta reflexió m’ha fet veure la importància de tenir eines precises per analitzar les necessitats de cada infant. Això em porta a voler incorporar més organitzadors gràfics o estratègies de registre per fer un seguiment més acurat i poder ajustar millor les meves intervencions.

Aquest mòdul m’ha fet reflexionar sobre moltes coses que puc començar a canviar i introduir a la meva pràctica. Primer de tot, crec que hauria d’ajustar més la manera en què estructuro les activitats. Com he comentat, el que serveix per a alguns alumnes també pot ser beneficiós per a la resta. Per exemple, puc començar a incorporar més material manipulatiu, no només per aquells alumnes amb dificultats, sinó també per aquells que no tenen dificultats però que poden aprofitar-se d’aquesta metodologia. Això enriquiria la seva comprensió i faria les activitats més motivadores.

Un altre canvi que vull introduir és simplificar més les tasques i donar més espai perquè l’alumnat pugui processar la informació. De vegades, per por que es perdi, estructuro massa les activitats i potser això genera saturació. Ara, veig que hauria de donar més temps de reflexió i un procés més tranquil per que cada infant pugui seguir el seu propi ritme. Això també m’ajudaria a evitar l’estrès per aquells infants que tenen dificultats.

A més, he vist que la motivació és clau, sobretot per als alumnes amb dificultats. M’adono que he de seguir buscant activitats més atractives i personalitzades, que tinguin en compte els seus interessos i necessitats sensorials. Quan aconsegueixo connectar emocionalment amb l’alumnat, la seva implicació millora moltíssim.

Finalment, crec que podria començar a utilitzar més organitzadors gràfics per identificar les barreres que potser no veig tan clarament en el dia a dia. Aquests instruments em poden ajudar a ajustar millor les meves intervencions i a garantir que tots els alumnes puguin accedir al coneixement de manera equitativa. També em permetrien fomentar l’autonomia de cada infant, que és un aspecte que vull potenciar encara més.

Al llarg del recorregut, he anat construint la meva pràctica educativa incorporant els nous coneixements de manera progressiva i reflexiva. He estat aplicant els conceptes del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), adaptant els continguts i metodologies per garantir que tots els alumnes, amb les seves diverses necessitats, puguin accedir al coneixement de manera significativa.

Per començar, he pres consciència de la importància de les tres xarxes cerebrals en l’aprenentatge. Això m’ha portat a incorporar més estratègies per connectar emocionalment amb l’alumnat, especialment amb aquells que tenen més dificultats, com el meu alumne amb TEA greu o el que presenta trastorns de conducta. Estic treballant per fer les activitats més atractives i personalitzades, tenint en compte els seus interessos i necessitats sensorials. Això em permet millorar la motivació de l’alumnat, fet clau per aconseguir una participació activa.

Un altre aspecte important ha estat reflexionar sobre l’accessibilitat de l’aprenentatge. He començat a diversificar més les maneres d’ensenyar i avaluar, oferint diferents recursos i estratègies (com material manipulatiu, suports visuals i activitats orals) per assegurar-me que tots els alumnes, independentment de les seves dificultats, puguin comprendre els continguts. Tot i això, continuo reflexionant sobre si estic deixant algú fora i busco més opcions per adaptar-me millor a cadascú.

A més, he començat a fomentar la mentalitat de creixement entre l’alumnat. Els ajudo a entendre que l’aprenentatge és un procés i que els errors formen part d’aquest camí. Aquesta reflexió m’ha portat a reforçar la confiança dels alumnes en els petits avenços i a transmetre’ls que l’esforç i la perseverança són part fonamental de l’aprenentatge.

També he après a simplificar les activitats i donar més espai perquè els alumnes puguin processar la informació a un ritme més lent, evitant la sobresaturació a l’aula. Això em permet oferir un entorn més tranquil i acollidor per als alumnes amb dificultats, a la vegada que dono temps perquè tots puguin integrar i reflexionar sobre els continguts.