A finals del segle XIV, s'inicia una nova etapa, és el començament de l'Edat Moderna i del Renaixement, en la qual les dames cristianes tornen a interessar-se pels costums pagans de l'antiga Roma.
En l'Edat Moderna, amb l'arribada del Renaixement, ressorgeix la idea de l'home com centro d'univers, i amb això la importància de tots els seus atributs, la cura del cos i la bellesa.
L'aflorament d'una nova economia i l'interès i preocupació per tornar en un model de societat més civilitzat va fer restablir el valor de la neteja i la cura personal. En la Cort es crea moda i apareixen una altra vegada especialistes del pentinat que evolucionen en formes i idees intentant recuperar els antics tocats de les èpoques gregues i romanes.
Pentinat femení
La línia frontal depilada és una característica d'aquesta època en què també s'utilitzen ornaments i tocats que cobreixen el cap.
El cabell el cobrien amb grans tocats que emmarcaven el rostre.
Amb l'ús dels tocats les tècniques es limitaven a realitzar una trena, pentinada amb ratlla en el centre o dues recollides a la zona frontal.
Altres models de pentinat conviuen en el Renaixement, sempre mantenint l'amplitud del front. Les celles són gairebé inexistents per augmentar l'efecte d'amplitud del rostre i els colors rossos i vermellosos són els més admirats.
Les característiques dels pentinats, si ja al començament de l'època eren molt complicats i elaborats, com més avança més volum i complexitat adoptava arribant a dir-se que el bon gust residia en les següents proporcions: la distància del nas en l'extrem del pentinat havia de ser la mateixa que del nas als peus.
Trenes nuades a sobre del cap o als costats han perdurat des de l'etapa medieval, i tanmateix, a diferència dels anys anteriors, ara són decorades amb tot aquell complement que es pugui imaginar. Malgrat això, el bon gust i la prudència són molt bé considerats en l'època, amb la qual cosa l'elegància preval per sobre del recàrregament que serà propi d'etapes posteriors: el barroc i el rococó.
Tenyits
Itàlia torna a ser el centre de les mirades europees i imposa el seu gust i les seves idees de tendència decorativista i refinada a la major part del món occidental de l'època.
D'aquesta manera s'expandeixen els pentinats de les cases venecianes i la moda de tenyir el cabell en tons vermellosos, per a la qual cosa s'empraven barreges de sulfur negre, mel i alum amb què s'embassaven les cabelleres i posteriorment s'exposaven al sol per potenciar l'acció de la fórmula.
Va néixer en aquests moments la passió per canviar el color natural de la cabellera de les dones, i es van popularitzar també el ros cendrosa, el fil d'or i el color safrà.
Accessoris
Els accessoris proliferen i apareixen els postissos, especialment en forma de trenes i monyos molt elaborats.
A més malles, corones i joies entrellaçades s'estenen no només per la Cort, sinó entre les florents classes urbanes.
Cosmètics
El culte a la bellesa personal va ser un dels valors de l'època clàssica que es van recuperar durant el Renaixement.
Les dones de l'alta societat, a nivell privat, utilitzaven tot tipus de cosmètics de característiques insospitades com a:
-per al maquillatge: excrements d'ocell, serps triturades, etc.
-per perfumar tant la pell com el cabell: mirra, canyella, nard, almesc, clau.
-per tenyir el cabell cendrosa de cep i de freixe cuita en vinagre, amb la que s'empastifaven el cabell que havia de romandre així tota la nit.
Pentinat masculí
Els homes, al principi del segle, portaven el cabell i la barba llarga, però els del segle XV es tallen el cabell i s'arreglen la barba.
Fonts
En gran part ha estat gràcies als grandíssims mecenes de les Arts d'aquells temps que s'ha pogut fer una aproximació als pentinats d'aquella florent etapa de la Història. En pintures fetes pels grans mestres de l'època es poden apreciar amb tot detall els complicats pentinats i recollits que estilaven, plasmats en tela amb tota claredat, com si d'una fotografia es tractés.
Una altra vegada, tanmateix, les millors referències que es disposa són de les classes altes, ja que pocs eren els pintors que es dedicaven a retratar la gent del poble, encara així, gràcies als pocs gravats que han perdurat i a escrits extrets de texts sobre modes i costums s'ha aconseguit una idea bastant clara de com es lluïen les cabelleres en aquells segles.
ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 5. EL RENAIXEMENT: PRESENTACIONS >>>>