1. EGIPTE

Al llarg de la història, el pentinat no només representa un ideal estètic, sinó també un símbol de la dignitat i estatus social de l'individu. L'estudi del seu origen i evolució demostra la importància d'aquest en la cultura de cada època. El pentinat és un element diferenciador que posa de manifest aspectes relacionats amb la personalitat de l'individu i amb la societat a què pertany. Per a la formació integral del professional de la Perruqueria és imprescindible el coneixement de la història del pentinat, del desenvolupament de les diferent tècniques, els cosmètics, i de com entorn de la cura i bellesa del cabell s'ha anat creant una professió i una potent indústria que avui té enorme importància tant des del punt de vista social com a econòmic. L'objectiu d'aquest tema no és el desenvolupament pas a pas de cada tècnica del pentinat, qüestió que requereix, sobre tot un desenvolupament pràctic. S'estén més aviat, donar pautes generals per a la realització de pentinats històrics, i sobretot, perquè tingui una perspectiva clara del que significa les tècniques i la moda al servei del pentinat.

La importància del pentinat a través de la història

A través de la història, l'home sempre s'ha servit de diversos artefactes i substàncies per modificar el color o la forma del seu cabell. Els instruments que mostra la imatge són relativament recents, però la gran revolució de la perruqueria en els últims anys els allunyen molt més de la realitat actual.

L'evolució del pentinat a través de la història ha estat una progressió en espiral, és a dir, els pentinats d'una època es basaven anterior introduint nous elements. Però sempre amb un caràcter simbòlic i sobretot jeràrquic; per exemple, a les escultures baix relleus apareixen els nobles guerrers babilonis amb barba i cabellera acuradament arrissada, mentre que el poble pla s'afaitava el cap. Als nois espartans no se'ls permetia portar el cabell llarg, ja que això era un atribut de virilitat destinat únicament al baró adult. Els musulmans es rapaven el cap deixant només un floc per on pogués agafar-los l'àngel per a portar-li al paradís.

Per tot això, el pentinat s'ha d'estudiar no només des del punt d'estètic, ja que en l'actualitat, també té una funció social i diferenciadora. El pentinat marca un estil, ajuda a definir la personal de cada individu i és un element molt important en la imatge general, per això, prenent com a referència les etapes més significatives en la seva història, s'analitzarà el pentinat des de tres punts de vista:

-El valor que la societat de cada època donava al pentinat i la influència de l'entorn.

-Els cosmètics en què es basaven.

-La tècnica que s'utilitzava.

La primera i més característica de les civilitzacions, que marca un estil en el pentinat és Egipte.

EGIPTE

Història

Des de la Prehistòria fins a l'any 30 aC. Es distingeixen tres imperis: l'Antic o menfita (2778-2423); el Mitjà o tebà (2065?-1778); i el Nou (dinasties XVIII a XX, 1580-1090). Després se succeeixen un període de decadència, un renaixement saita, la dominació persa, la macedònica amb Alexandre el Gran i l'Imperi dels Lágides (323-30 aC), l'última representant del qual és Cleopatra, a la seva mort, el país és incorporat a l'Imperi Romà.

Els faraons

El faraó era amo i senyor de tot el regne: la terra i les collites eren de la seva propietat, controlava el comerç, les pedreres i les mines. A més, era considerat un déu, en una societat on la religió impregnava la vida quotidiana.

El faraó havia de mantenir l'ordre, la seguretat i la justícia dins del regne. També havia d'organitzar el funcionament dels canals i dics que regulaven les revingudes del Nil, per assegurar la subsistència del seu poble.

Els sacerdots i els alts funcionaris formaven una classe privilegiada dins la civilització egípcia. Els faraons van tenir molts problemes per controlar el poder dels sacerdots i evitar els abusos que els funcionaris poguessin portar a terme a territoris que estaven sota la seva custòdia ( l'administració egípcia).

Les relacions amb els altres pobles van ser molt escasses; les condiciones geogràfiques, el desert, i una societat tancada en ella mateixa van afavorir aquest aïllament. No va ser fins al segle XVI aC, i sobretot a primers del Regne Nou, que es va iniciar un període d'expansión territorial cap al Pròxim Orient que va culminar durant el regnat de Tuthmosis II.

Societat i moda

Un dels pilars de la societat egípcia és el comerç. Experts comerciants inicien l'exportació de productes, entre ells cosmètics, als països veïns.

Té una estructura social molt jerarquitzada, el màxim representant, equivalent a un déu era el faraó.

Aquestes jerarquies es marcaven molt clarament en el pentinat. Mentre el poble portava afaitat el cap, els sacerdots i membres de castes superiors s'adornaven amb complicats pentinats i profusió de perruques.

Els faraons i dignataris de la noblesa, de les arts i les lletres es protegien del sol amb perruques de bucles en forma de cordons que queien sobre l'esquena. L'ornament que marcava el distintiu de la reialesa era la serp.

Les dones nobles també utilitzaven perruques amb tocats en forma de voltor, que era el símbol femení.

Més tard, els soldats van adoptar també l'ús de perruques, molt curtes i arrissades, que adornaven amb plomes per sota de les orelles.

La moda en aquesta època la marcava fonamentalment els faraons i la cort en general, l'exemple més significatiu és el «estil cleopatra», que encara aquest segle s'ha imitat. La perruca negra, llisa, amb tall recte, estava en concordança amb el maquillatge, la principal característica del qual era perfilar els ulls amb una línia negra que s'estenia per fora de l'angle interior i exterior de l'ull.

Els cosmètics

Utilitzaven als cosmètics colorants vegetals com l'henné per aconseguir matisos caobes i vermellosos. El plom blanc l'utilitzaven ambdós sexes, tant per matisar el to de les seves perruques en verd, blau o vermell, com per maquillar el rostre.

Les tècniques

S'utilitzaven tècniques casolanes ja que aquestes tasques les realitzaven els esclaus amb certa habilitat. Per enfosquir el cabell es pentinaven amb una pinta de plom submergida en vinagre que produïa un enfosquiment gradual. Per pentinar-se utilitzaven pintes «batedors» de vori, més amples que els actuals.

El clima és un factor determinant per definir el cànon de bellesa dels antics egipcis.

Egipte té un clima tòrrid, la sequedat de l'ambient provocat per la falta de pluges, i l'aire amb sorra del desert, els obliga a recórrer a tot tipus de productes per defensar el seu organisme de l'agressió ambiental .El mètode utilitzat és dual; d'una banda es té la medicina que preserva a l'organisme de les malalties produïdes pel medi i per un altre les pomades, ungüents, cremes que s'utilitzen en medecina i serveixen al seu torn com a maquillatge, cremes hidratants... ho primera crema de bellesa que es coneix ve donada en el papir d'Ebers, junt amb receptes de medicina.

La dona egípcia observa que els elements que s'empren tant en medicina, com en els embalsamaments,(teixits, perfums, cremes...) poden ser utilitzats en profit propi, donant-los una finalitat diferent: remarcar la sensualitat, seduir i provocar. Així diguem neix la cosmètica i neix com a tal a Egipte.

Per a ells, el concepte de bellesa consistia a mantenir el més perfecte possible el cos coordinant bellesa externa amb la bondat, perfecció, harmonia. A les pintures trobades a les tombes reals, apareixen dones primes, de llargues cames, maluc estret, pits petits i realçats, cutis clar, en contrast amb la pell fosca de l'home, i cap voluminós creat amb el seu propi cabell o per perruques. Com a cànon de bellesa egípcia, tot el món coincideix en la reina Nefertiti. Si s’observa el bust de la reina, mostra una bellesa molt propera al concepte estètic actual.

La cura estètica no és privativa de la dona, també l'home es cuida en tots els aspectes. Amb algunes variants i apropiat per a la seva condició d'home es maquilla, pinta els ulls, es rapa el pelo...utilizant els mateixos productes i les mateixes tècniques.

El cabell. Finalitat i tractaments

El fet de rapar-se el cap i depilar-se tot el cos, tenia una finalitat dual: d'una banda un fonament higiènic, l'abundància de cabell era un focus de polls i llémenes i centre d'infeccions i malalties i d'altra banda la preocupació per l'estètica, sense oblidar l'alt contingut eròtic que comportava. El cabell era substituït per perruques senzilles o molt elaborades, llargues o curtes, la seva forma depenia de la moda, de l'estatus social o del moment que necessitessin fer ús d'elles. Les més sofisticades portaven trenetes o tirabuixons realitzats amb petites tenaces de ferro escalfades al foc, antecessores de les actuals i molt adornades de joieria i corones de nenúfars.

Útils i tractaments capil·lars

És possible que en les albors de la història per tallar-se el cabell utilitzessin resquills extremadament afilats de pedra de sílex, com pentini utilitzaven espines de peix, dents d'animals, branques seques...amb el pas del temps i l'aparició dels metalls se'n van anar substituint aquests instruments d'arranjament del cabell, per altres de metall, es van fabricar miralls, agulles de ganxo, pinces per a tirabuixons, agulles, punxons d'os, pintes d'os i de fusta.... Dóna fe de la seva existència les restes d'aixovars i les pintures murals, trobades a les tombes. Les perruques eren confeccionades a mà i amb cabell natural. Es parlava de perruques realitzades amb llana, però ni als aixovars fúnebres, ni en les mòmies s'han trobat restes de llana. Mantenir un cabell o perruca era de vital importància a Egipte pel sentit religiós i eròtic que tenia. Les perruques eren fixades amb una barreja de cera d'abelles i resina. Mentre la resina endurida feia d'adhesiu i mantindria els flocs al seu lloc. La cera li donava flexibilitat i no es fonia si no arribava la temperatura a més dels 60è, per tant la perruca quedaria al seu lloc fins i tot en els dies de més calor.

Cosmètics per al cabell

El papir d'Ebers és el que més fórmules ha aportat per a la cura del cabell.

Per a la caiguda del cabell: extracte de plantes de melilot (amb gran quantitat de mucilag) barrejat amb oli de ricí.

Com a tònic capil·lar: mirtil (del fulla de la murta), estimulant; tamarinde fruit de l'arbre del mateix nom, refrescant i turpertina (purgant) i o trementina.

Per a la canicie: ungüent a base d'oli, baies de ginebrer i altres plantes de difícil identificació, aplicades a cop calent (Ebers,458, 459 i 460). Per provocar la calvície a qui no li queia bé. Es posaven fulles d'una planta del Nil en oli, aquest oli s'aplicava sobre la persona antipàtica. De la seva efectivitat no es té constància

Tints capil·lars: el més usat la Henna o l'olivereta donant una tonalitat vermellosa, caoba o negre, tints que no penetren a través de la cutícula del cabell, creen una capa que amb l'ús continuat fa el cabell trencadís, es continua usant en l'actualitat. També aplicaven sobre el cabell com a tint, sang de vaca negra bullida o grassa de serp negra.

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 1. EGIPTE: PRESENTACIONS >>>>