Embedded Files
Aquesta època neix quan finalitza la llarga dominació de Roma sobre el món. La invasió dels bàrbars acaba amb aquest imperi que havia dominat durant diversos segles i imposat la seva cultura a gran part del món occidental i, alhora, el Cristianisme comença a imposar-se en els diferents estats, triomfant l'austeritat per sobre els afaitis i la coqueteria per si mateix.
Un període obscur
L'Edat Mitja és un període gris, quant al pentinat, marcat per dos fets fonamentals:
1. La baixa Edat Mitja, fins al segle XII-XIII, és l'època dels feus i els vassalls amb una societat rural amb una economia i intercanvis comercials escassos. El cristianisme s'introdueix a Europa i la idea de la salvació de l'ànima anul·la aspectes més frívols com la moda o la cura del cos.
2. A finals del segle XIV, s'inicia una nova etapa, és el començament de l'Edat Moderna i del Renaixement, en la qual les dames cristianes tornen a interessar-se pels costums pagans de l'antiga Roma.
Cobrir-se el cap
El cabell es cobreix per un tocat, amb això el pentinat manca d'importància. A més, existia el costum d'usar túniques que cobrissin totalment el cap, la qual cosa també va impedir un desenvolupament considerable de la perruqueria en aquella època.
L'única manera de protegir el cabell de la brutícia i els polls era cobrir-lo convenientment, per la qual cosa es va generalitzar l'ús de caputxes, vels, gorres i barrets, a l'hivern i a l'estiu.
Els vels de fines teles substituïen les caputxes i gorres del poble pla i les dames de la cort tenien capacitat per permetre's algunes frivolitats, impensables en altres estrats de la societat de l'època.
Pentinat
Generalment es pentinava cap a enrere recollit en una trena. L'austeritat marca aquesta època en què l'ideal de salvació anul·la altres aspectes més frívols relatius a la moda i el pentinat.
Poc va avançar durant l'Edat Mitja el que seria, després, la poderosa indústria de la bellesa. Com l'actitud era molt pudorosa (és l'època dels cinturons de castedat, de les Croades i els cavallers), les dones es limitaven a usar els seus cabells amb una senzilla ratlla enmig, i amb trenes -moltes vegades postisses- que envoltaven els seus caps. No es buscava massa el canvi en el color del cabell perquè no era gaire bé vist.
Sovint, s'usaven flors com a ornament, ja que era l'únic que tenien al seu abast. La ratlla al mig era el més convencional i no hi solia haver temps ni ganes per fer res que se sortís de l'establert. Per a la gent del poble va resultar una època fosca i massa dura per pensar en la bellesa física.
Tenyir-se el cabell va deixar de ser material i moralment possible. Tanmateix, les dones havien de portar el cabell llarg i ben recollit, tal com marcava l'Església, la qual cosa, en una època en què disposar de sabó es considerava un luxe, va obligar a aguditzar la imaginació per crear tot tipus de monyos i trenes. Les dones intentaven arreglar-se de la manera més presumida possible sense sortir-se dels cànons estrictament indicats. Les més humils teixien als seus cabells trenes de tot tipus que generalment mai no deixaven caure, sinó que s'enroscaven a sobre o al voltant del cap formant originals recollits. Els seus únics recursos per fer-ho eren pintes de fusta i fils de llana.
Només en la Cort i els petits entorns dels senyors feudals es mantenia un nivell de vida que permetia uns mínims retocs estètics, que, això sí, solien limitar-se a recollits a les cabelleres de les dames.
Les classes més afortunades disposaven de joies i fins i tot diademes, encara que la principal diferència, única aportació de l'època al sector de la perruqueria, va ser l'aparició dels tirabuixons, que fins a aquell moment no van adquirir consistència com a pentinat, encara que no va ser fins i tot gaire després, en el Barroc, quan realment es van popularitzar. A palau, també se seguien les normes socials, però els recollits eren molt més sofisticats, incloent sovint comptes i tot tipus de pedres per decorar-los.
La professió
Els mètodes i les eines utilitzades són els heretats dels grecs, tanmateix, es creguin especialitats dins de la professió com: pentinadores, tinturistas, posticeros, etc. Les esclaves arriben a adquirir un alt grau d'especialització en bellesa i perruqueria i les denominaven «ornatrices».
Fonts
Només a través de dibuixos i escrits en llibres i tractats s'ha arribat a conèixer el tractament que rebien els cabells.
De Liebaart és un grup de persones amants de la Història Medieval que ens fa arribar els models de pentinat i robes de l'època, deduït a través dels seus estudis, transmetent-los de la manera més comprensible imaginable: mitjançant recreacions en viu.
ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 4. L' EDAT MITJANA: PRESENTACIONS >>>>
Page updated
Google Sites
Report abuse