Conferències 2022

LA DIMENSIÓ DE LA VIDA, UNA REFLEXIÓ SOBRE LA FINITUD

La reflexió sobre la finitud en el transcurs d’una vida, en l’eix existencial de la nostra biografia i per tant en la cura de l’existència. La mort ha estat un del grans temes de la filosofia, també de la literatura i molt particularment de la poesia. «Filosofar és aprendre a morir», diu Sòcrates al Fedó de Plató.

En les nostres societats sense temps, no hi ha lloc per a la reflexió sobre els grans eixos de l'existència, la vida i la mort. Reflexionar sobre la nostra finitud, per tal de contemplar la vida com una oportunitat de dotar de sentit els nostres dies, contemplar tota la bellesa que trobem pel camí i, en definitiva, donar el sí a la vida, més enllà de qualsevol forma de nihilisme. La consciència de la finitud i de la mort es planteja com la possibilitat d’estar presents en la vida de cada dia. Aquesta presència és la que pot fer possible que el temps no se’ns esvaeixi com si res. 

Bitter, sweet, soft .Millet enfoca la seva mirada en la vida quotidiana, en un relat d’allò íntim, on sorgeix una forta sensació d’unió basada en el pilar de la família, que sustenta uns camps els habitants dels quals viuen les seves vides en un compàs d’espera. D’aquesta manera, el poble sahrauí reforça la seva identitat, forjant, dia a dia, a través dels seus valors, un sentiment de pertinença, intentant difuminar les cicatrius que solquen les seves ànimes, deixant pas a una esquerda per on s’obre pas una petita llum. Què passa amb la percepció del temps en un lloc on el futur és incert i l’única cosa que els fa alçar-se i seguir lluitant és l’esperança de l’alliberació? La cultura sahrauí es veu ofegada en un desert sense límits espacials però sí limitat de recursos. En aquest paratge inhòspit, desert real i metafòric, brollen jocs i rialles, en una terra aparentment erma s’amaguen brots que estan esperant per sortir. Els seus habitants s’alcen per a rebel·lar-se contra la condemna de l’oblit, contra els dies no viscuts, contra el temps erm, contra la desolació. Criden, amb veu aspra, que encara queden forces per seguir lluitant.

Un títol què fa referència a la degustació del té.

Amarg,  dolç, suau.

El primer és amarg com la vida.

El segon és dolç com l’amor.

El tercer és suau com la mort.

La conferència sobre SI NO VOLS LA GUERRA, HAS PREPARAT LA PAU?, ha fet reflexionar sobre els aspectes de la guerra d'Ucraïna, les implicacions històriques, la no solució de la guerra freda d'una manera molt més satisfactòria, l'expansió de el OTAN, el perfil del president Putin, ultranacionalista i expansionista, autoritari i agressiu, tirànic, armamentista, militarista i, per tant, bel·licista. Només hi ha una manera de lograr la Pau, entendre que són els conflictes i aprendre a gestionar-los PACÍFICAMENT, acabar amb la propia violencia personal, rebutjar la violencia social i colencia social i col·lectiva i per tant retrobar la Pau personal, fer la col·lectiva i finalment internacionalitzar-la. 

En aquesta conferència, l'autor, que fa més de trenta anys que està estudiant la censura d'estat aplicada a la història catalana, ha explicat les lleis espanyoles de censura i control d'impremta que es van promulgar al llarg del segle XVI. A partir d'aquí veurem com aquestes lleis, portades a la pràctica pels censors d'estat i pels inquisidors, permetien reescriure els llibres, tenint només en compte el punt de vista de l'interès de la monarquia i de la construcció d'un estat nació espanyol, que aprofita fets rellevants de la història de Catalunya per fer-los passar per castellans. El conferenciant ha centrat la seva exposició, molt especialment, en la biografia d'en Cristòfor Colom, i la gènesi dels primers viatges transoceànics. Per il·lustrar-ho, el conferenciant ha presentat tota mena de proves coetànies, com quadres, gravats, llibres, documents o mapes. 

Conferència: “El clam per a l'educació de la UNESCO: transformem junts l'educació per a uns futurs justos i sostenibles.” a càrrec de Marina Gay, Directora de CATESCO. Enginyera de camins, canals i ports. Activista a Òmnium Cultural i prèviament a l'escoltisme. 

CATESCO té per missió promoure els valors i principis de la UNESCO a la societat catalana. I des de l’adopció de l’Agenda 2030 per part de NU, CATESCO ha fet una incidència especial en la transformació educativa com a via per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La conferència s’ha  centrat en el nou informe sobre educació de la UNESCO “Re imaginem junts els nostres futurs: Un nou contracte social per a l’educació”, una invitació cap a un diàleg social i global sobre l’educació, per a repensar i actuar junts, i re imaginar els nostres futurs plegats.

L’informe “Reimagining Our Futures Together. A New Social Contract For Education” es va fer públic el novembre de 2021, a la 41ena Conferència General de la UNESCO. Es tracta del document més important sobre educació des de l’Informe Delors de 1996 i l’ha elaborat al llarg de dos anys la Comissió Internacional sobre Els Futurs de l’Educació, creada per la UNESCO el 2019 amb l’ambició de reinventar com el coneixement i l’aprenentatge poden transformar el futur de la humanitat i del planeta. “Per construir futurs pacífics, justos i sostenibles, cal transformar l’educació mateixa”, diu l’Informe, i per això reclama a governs, societat civil, professionals i ciutadania col·laborar cap a un nou contracte social per a l’educació per les pròximes tres dècades.

La versió en català de l'Informe ha estat possible gràcies a la col·laboració de CATESCO i l'Editorial Graó amb la UNESCO i es va presentar en un simposi amb experts de l'àmbit educatiu al Parlament el passat mes de juny

CATESCO

CATESCO es va crear l’any 1985 amb l’objectiu de contribuir a promoure la presència de la llengua i cultura catalanes a l’àmbit de la UNESCO i difondre i potenciar els valors, projectes i iniciatives de la UNESCO a Catalunya. D’acord amb els seus Estatuts, CATESCO treballa “per promoure a la societat catalana els principis i valors de la UNESCO en els àmbits que li són propis com l’educació, la ciència, la cultura, el desenvolupament sostenible, la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió i comunicació, la ciutadania global, el diàleg i la pau”. En aquest sentit, ha impulsat iniciatives importants sobre interculturalitat, diàleg intercultural i interreligiós, diversitat lingüística, patrimoni cultural material i immaterial, sostenibilitat, i educació transformadora compromesa amb el desenvolupament sostenible i la ciutadania global.

L’associació va ser fundada amb el nom “Centre UNESCO de Catalunya”, i també va emprar el nom UNESCOCAT; però com a conseqüència del Marc normatiu referent a les associacions i els clubs UNESCO adoptat per la 39a Conferència General de la UNESCO el 2017, en què s’extingeix la figura dels “centres per a la UNESCO”, el 2019 l’associació va decidir deixar de formar part del col·lectiu d’associacions, centres i clubs UNESCO i va adoptar el nom CATESCO (Organització Catalunya per a l’Educació, la Ciència i la Cultura).

Nascut a Olot, l'any 1953. Marcel Coderch és Enginyer de Telecomunicacions (UPC), Màster i Doctor pel Massachusetts Institute of Technology. Després d'una llarga trajectòria professional en l'àmbit de les comunicacions i la informàtica, va ser vicepresident de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (2006-2014) i president de l'Autoritat Catalana de la Competència (2016-2022). En l'actualitat està jubilat. Simultàniament amb la seva activitat professional sempre ha mantingut l'interès per la problemàtica energètica i de sostenibilitat. Ha publicat en diversos mitjans de premsa i ha participat en diferents programes de la televisió catalana i estatal, així com de Catalunya Ràdio. És coautor del llibre, El Espejismo Nuclear (2009)

En aquesta conferència ha plantejat el funcionament del món, però vist des de visió realista de la ciència. Una visió extreta d'una interpretació de Vaclav Smil, científic xec-canadenc, professor emèrit de la Universitat de Manitoba (Canadà) i autor de molts llibres.

L'experiència de les tres últimes generacions després de la Segona Guerra Mundial ha estat sense precedents, en demografia, economia, avenços tecnològics, socials, etc. De fet, ens podem considerar privilegiats per partida triple: per haver viscut en aquesta època de la història de la humanitat, per viure en un país relativament pròsper, i per pertànyer a la part més benestant de la nostra societat. Hem d'admirar, en especial, l'expansió de la nostra comprensió del món físic i del desenvolupament de totes les formes de vida. Aquesta compressió va des d'allò de dimensió enorme (Univers, galàxies, estrelles) fins al més petit (ADN, àtoms, partícules elementals), passant per la dimensió planetària (atmosfera, hidrosfera, biosfera). I hem aplicat aquest coneixement a tota mena de màquines, dispositius i productes que sustenten la nostra civilització. L'enormitat de tot aquest coneixement agregat és impossible de comprendre per qualsevol ment individual. Tot i això, es fa difícil explicar per què la gran majoria de les persones no comprenen com funciona realment el món modern. La complexitat d'aquest món i la formació especialitzada poden ser una explicació, però la urbanització i la mecanització generalitzades són raons més fonamentals. La gran majoria dels urbanites moderns ens hem desconnectat tant del procés de producció d'aliments com de la fabricació de màquines i dispositius, de manera que només una petita part de la població es dedica a subministrar els aliments, l'energia, els materials i dispositius que defineixen el món modern. I, a més, es consideren activitats antiquades i poc atractives, en comparació al món de la informació, les imatges, les dades i les comunicacions. Advocats, economistes, programadors, publicistes i financers reben remuneracions desproporcionadament altes per a treballs totalment deslligats de les realitats materials de la vida a la Terra.

Tanmateix, l'incessant creixement de demanda energètica i de materials s'ha accelerat fins a posar en perill la capacitat del planeta per regenerar-se i poder continuar funcionant en el llarg termini, I com respondrem al canvi climàtic? Quina mena de transformacions en els nostres comportaments poden redreçar la tendència al desastre?

Diguem-ho clar: som una civilització sustentada en els combustibles fòssils, una civilització en la qual els avenços tecnològics i científics, i la prosperitat descansen sobre la combustió d'enormes quantitats de carboni fòssil, i no podem, sense canvis inimaginables, simplement escapar d'aquest determinant crític dels nostres privilegis en unes poques dècades, i no diguem anys. Som fills de l'Era del Petroli.

La descarbonització de l'economia global pel 2050 només és concebible al preu d'un retrocés econòmic impensable, o com a resultat d'una ràpida transformació que requeriria avanços tècnics gairebé miraculosos.

La nostra civilització se sustenta en quatre pilars bàsics: l'amoníac, l'acer, el formigó i els plàstics. La desmaterialització és una mentida: en termes absoluts els consums energètics i materials no han parat de créixer, especialment en societats acomodades.

Amb la globalització el món està absolutament interconnectat pel transport i les comunicacions. No hi ha res inevitable en aquest desenvolupament ambivalent, i molt probablement veurem un retrocés de la tendència dels darrers decennis, amb un retorn a societats més locals, un moviment governat i modificat per una combinació de consideracions econòmiques, polítiques i de seguretat. 

Aquesta conferència ens ha endinsat en el món de la tecnologia Digital i Internet, com a referents presents en el desenvolupament de les nostres societats, per millorar-ne l'eficiència i la productivitat, tant de les Empreses, com dels Estats i Institucions. Les tecnologies digitals i intel·ligents seran determinants en aquesta nova revolució, com l' Internet de les coses, el BigData, l’ Intel·ligència Artificial, Els portàtils, els robots intel·ligents, els Drons, l’impressió en 3D, el Blockchain i la Ciberseguretat. Veient el desenvolupament TIC, el % de I+D del PIB, i el PIB per càpita dels països, es veu que els països més avançats són precisament aquells que més han invertit en aquestes noves tecnologies, per sobre de països que obtenen el seu PIB de les matèries primeres. Per tant, Catalunya ha apostat per aquestes tecnologies de digitalització, per tal d'esdevenir una república Digital a l'estil per exemple d'Estònia, un dels estats més avançats quant a Digitalització.

El 5è poder. La República Digital a les teves mans podria ser el guió d'un nou capítol de Black Mirror o d'una nova entrega de Matrix, però és la foto més actualitzada de la teva vida. O de la meva. Avui les guerres es lliuren a internet, l'allotjador turístic més gran del món no té ni un hotel, i la nació més poblada del món és una xarxa social. Ens relacionem, ens informem i gestionem tota la vida amb el mòbil: salut, parelles, educació, transport, bancs, compres, menjar, oci... sense adonar-nos-en, la nostra vida real ha passat a ser la digital, i la física, una simple necessitat fisiològica.

Enmig d'aquest tsunami tecnològic, quin rol juga Catalunya? I més important, quin rol vol jugar-hi? En una revolució on ser petit és un avantatge i la matèria primera és el talent, ha arribat la nostra oportunitat.

Catalunya ha estat la fàbrica d'Espanya, però ara ha d'esdevenir un dels hubs digitals d'Europa.

Però Jordi Puigneró no ens parla només de canvis geopolítics, econòmics, en les relacions humanes... sinó també de canvis profunds a la societat: com acompanyar els nostres fills en aquest oceà tecnològic? Com evitar que una revolució de llibertat esdevingui una tirania sense precedents? Com ciberprotegir-nos dels enemics llunyans i dels propers? Com aprofitar aquesta oportunitat per construir una veritable democràcia ciutadana?

Aquesta conferència ens ha transportat fins a una realitat amagada al llarg dels temps per donar-nos una visió prou eloqüent de les bruixes. Però qui eren en realitat les bruixes?. De fet, no existeix un sol perfil de bruixa, majoritàriament eren dones, amb descripcions simptomàtiques, que no responen a la realitat. Dues d'aquestes corresponen al jesuïta Pere Gil (segle XVII) "como son pobres, desamparadas, cortas de juicio, ignorantes de la fe y de la religión cristiana y observancia de los mandamientos y buenas costumbres, ninguno aboga por ellas", i l'altre de Ramon Violant (segle XX) "les bruixes, segons el poble pallarès són unes figures lletges i ploroses d'ulls que donen mal als mortals, tocant el menjar que després aquells han de consumir i en tocar-lo fan uns signes màgics amb les mans". Avui dia amb la inestimable feina feta pels historiadors sabem que a Catalunya hi va haver uns 600 processos, encara que es creu que podrien ser molts més, molts ja documentats. Ara s'obre un nou camí a fer i no és altre que donar a conèixer aquesta història catalana i europea que posa en coneixement la duresa que van patir aquestes dones al llarg dels segles. 

És possible la pau al món?

És important ser conscients que la pau no és un desig, sinó una construcció que requereix l’esforç continuat de cadascú. No és només un objectiu sinó el camí per assolir-lo, dia a dia, perquè la pau vagi creixent i mantenint-se amb fermesa.

XAVIER MASLLORENS

@xmasllorens

President de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Ha estat directiu de diverses ONG de cooperació, pau i drets humans i activista social.

Aquesta és una qüestió que té moltes arestes. És impossible un món sense conflictes, perquè són inherents a la societat humana, però és possible un món on es puguin resoldre de manera pacífica. És impossible el cel a la terra, però és ben possible conformar unes societats bàsicament justes que s’interrelacionen de forma cooperativa.

El fet que la humanitat no hagi transitat fins ara per aquest relat no el fa utòpic ni irrealitzable. Ans al contrari, el fa reptador. Això sí, cal posar les condicions perquè la convivència pacífica entre els pobles sigui factible. I perquè ho sigui l’opinió pública –cadascú de nosaltres i tots junts-- s’ha de conjurar a pressionar els poders públics perquè les coses canviïn. El camí que emprenem per construir societats segures, la resposta que donem als episodis violents, la violència ambiental i cultural que ens envolta i permetem sense crítica, tot això ha de canviar.

El relat més instal·lat sobre allò que ens dóna seguretat és que cal tenir sempre més força que l’adversari potencial, i així ens ha anat: bombes altament destructives, exèrcits monumentals, amenaces constants a la seguretat dels altres … i un món cada cop més insegur a la recerca de la màxima seguretat. Aquest és el discurs “oficial” sobre la seguretat, i la primera cosa que hauria de modificar-se substancialment per transitar cap a la pau positiva. Agafant una expressió de l’escriptor Vicenç Villatoro, “no hi ha millor manera de perdre’s que comprar un mapa equivocat”. I constantment estem “comprant” la idea de que la seguretat es basa en la força, i no en la cooperació.

Abordar amb valentia les causes que generen els conflictes, i no fixar-nos solament en les conseqüències immediates d’un acte de violència, suposa un segon gran canvi de percepció. Massa sovint la resposta a la violència només la tapa, sense resoldre l’arrel que fa possible nous conflictes sovint també violents. La pau està íntimament lligada a la justícia i depèn de que aquesta sigui una realitat. Cada cop que prenem una mesura favorable a la justícia social fem un món més pacífic. Cada cop que permetem una injustícia el fem més violent. Cada cop que es genera i s’alimenta un conflicte tenim més possibilitats de respondre amb violència. I cada cop que aconseguim un pacte entre interessos diversos construïm pau.

I també –no em canso de repetir-ho- és important ser conscients que la pau no és un desig, sinó una construcció que requereix l’esforç continuat de cadascú. No és només un objectiu sinó el camí per assolir-lo, dia a dia, perquè la pau vagi creixent i mantenint-se amb fermesa.

En aquests dies, tan importants per al futur de Catalunya i d’Espanya, és especialment oportú recordar-nos que les persones referents que van fer de la seva vida un camí de pau (Gandhi, Luther King,…) van defensar amb fermesa les seves idees, van ser valentes, desobedients davant la injustícia, sempre amb un somriure i sense denigrar ningú sinó oposant-se a les idees i comportaments d’altres i acceptant les conseqüències dels seus actes.

Xavier Garí

La conferència ens va portar a una part del nostre planeta Terra, coneguda com a Antàrtida, des del desconeixement fins al descobriment i la investigació present i futura, la qual ens aporta una font inesgotable de coneixement del nostre planeta al llarg del temps, tan geològicament com saber-ne l'evolució del clima en els darrers centenars de milers d'anys. El Sr. Jaume Calvet ha estat un dels investigadors d'aquest territori gelat, i ens va endinsar amb un recull de fotografies, en els projectes d'investigació que es desenvolupen. També va parlar de la importància geopolítica per la pertinença a diversos estats, EUA, Argentina, Rússia, Noruega, Austràlia, Nova Zelanda, la qual es va resoldre amb un tractat, el "Tractat Antàrtic" que estableix les normes i ús d'aquest territori. 

Barcelona, la reina del Pla, situada entre la serra de Collserola, que li fa de capçalera, i la mar, amb platja de cap a cap, que la convida a veure món i a rebre gent. Emmarcada per dos rius, el Besòs i el Llobregat, regada per torrents i rieres, protegida pel Tibidabo i Montjuïc. Mil vegades desitjada, mil vegades assetjada. 

La Ciutat Coronada, li deien, a Barcelona. Per què?

Per descobrir-ho, us proposo viatjar més de dos mil anys enrere i anar fins a Barkeno, la laietana, passejar per Barcino, la romana, per Barcinona, la visigoda, per Barxiluna, la musulmana, fins a arribar a Barcelona, la ciutat medieval que es va convertir en senyora de la Mediterrània. Ens és imprescindible perquè la Barcelona d’avui se sustenta en elles.

Tot el que es fa, tot el que passa, té conseqüències i Barcelona, com tots els territoris, es va formant a partir de les decisions preses.

Núria Miret i Antolí

Escriptora especialista en textos històrics