3Conferències 2023

El fet artístic és consubstancial a l’èsser humà, i apareixen senyals del gust i del sentit estètic des de les primeres restes arqueològiques descobertes. En cap moment han hagut senyals que puguin asegurar que són obres de mans masculines o femenines. Però quan les obres d’art están reconegudes com a tals i apareixen els noms dels artistes, ja hi són presents noms femenins al costat dels noms masculins. La misoginia del escriptors de llibres d’art ha fet que no hi siguin en cap d’aquestes obres però hi són, de plè dret des de Grècia i Roma, segons Plini el Vell ( segle I) en l’art visigot, en el romànic, el gòtic, el renaixement, el barroc ...i fins avui mateix, plenes de força i de qualitat. Quan algú encara es pregunta com és que a la Història de l’Art hi ha tan poques artistes dones, sols demostra una grandísima ignorància. Ja és hora de fer-lis justicia, avui els hi ho demostraré, amb un goig molt gran.

La paraula bruixa no apareix fins a finals del segle XIV en la zona catalana, aragonesa i occitana, encara que tenia arrels històriques molt més llunyanes.

Les accions judicials i els debats intel·lectuals al voltant del fenomen de la bruixeria van tenir el seu reflex en les representacions artístiques de l'època i va anar evolucionant al llarg dels segles, fins a arribar a formar la imatge que avui en dia es té d'elles.

L'objectiu d'aquesta conferència és fer un recorregut d'aquesta iconografia, des de les primeres representacions del segle XV en forma de còpies il·luminades en manuscrits flamencs, passant pels gravats de Molitor o Durero, les pintures de Bosch, Bruegel i David Teniers, fins a arribar a Goya, Waterhouse, Carrigton o els mateixos Dalí i Miró.

Acabarem fent un petit repàs actualitzat d'aquesta imatge en llibres i mitjans audiovisuals.

La conferència d'aquest dimecres com molt ven bé diu l'enunciat, ha posat en relleu la necessitat de definir les estratègies presents i futures per un millor desenvolupament de les ciutats, tant en l'àmbit de la Salut de les persones, com pel que fa a sostenibilitat. Aquestes estratègies passen per la conscienciació de la ciutadania vers tot el que representa l'arbrat, per tal de aconseguir el bioconfort urbà. La diversitat d'espècies arbrades fomenta la interacció amb altres éssers vius, per tant, fomenta la biodiversitat amb microfauna positiva reduint microorganismes patògens.

Contribueixen molt a la millora dels ecosistemes naturals i urbans, a la qualitat de l’aire urbà, al benestar físic i emocional, i al bioconfort de les persones. A +Arbres (+4B): +Benefici Bioclimàtic +Biodiversitat natural +Biofília humana +Bioconfort urbà.

La Comissió Europea (UE) promou el Pacte Verd Europeu amb solucions basades en la natura per les ciutats, entre elles la terna 3/30/300: 3: Tota la ciutadania ha de veure com a mínim 3 arbres des de casa 30: Proporcionar un 30% mínim de cobertura vegetal a cada barri 300: Disposar de un parc a menys de 300 m de cada habitatge.

La conferència del Jofre Llombart ens ha endinsat en els sistemes electorals tant l'espanyol, alemany i portuguès (proporcional), com l'anglès i el nord-americà (majoritari), fent referència també als sistemes mixtos com el francès, italià i grec. Tots ells amb els seus pros i contres respectius. També ha parlat de la llei d'Hont, què no és res més que el repartiment d'escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits. Relatiu al sistema espanyol, tant el del Congrés com el Senat ha explicat la diferència en el repartiment d'escons, ja que al Congrés el repartiment va per circumscripcions provincials pels 350 membres de la cambra i el Senat en què cada província té quatre diputats, pels 208 senadors. Ha fet incís en la manera com els partits defineixen les seves estratègies electorals d'acord amb les gràfiques electorals que es basen en les enquestes de vot, i en els eixos dreta-esquerra i en el cas de Catalunya en l'eix espanyolisme-catalanisme. 

La conferència ha estat centrada en els 50 anys de la Convenció del Patrimoni Mundial. Quins han estat els avantatges que s'han aconseguit amb aquesta Convenció i quins són els perills que encara ens podem trobar envers el Patrimoni en l'àmbit general, i com hem de fer per resoldre'ls. També ha fet un repàs a les funcions de la UNESCO i la seva història, posant exemples com Venècia amb l'entrada de creuers, els automòbils indiscriminats en el Parc de Yellowstone, els cavalls pasturant pels moais de l'illa de Pasqua i altres exemples de l'intervenció de la UNESCO per tal de frenar el deteriorament del Patrimoni Mundial.

En aquests casos s'ha assolit, però en altres se'ls ha exclòs de continuar sent Patrimoni Mundial. Com hem vist en la seva exposició, la feina no ja d'entrar un lloc, tant natural com cultural en la llista del Patrimoni Mundial és feixuga, sinó la mateixa conservació i manteniment de tots els requisits que demana la UNESCO ho és. Els Estats amb Patrimoni Mundial han de posar tots els medis requerits per la UNESCO per tal de poder tenir inscrit el seu Patrimoni a la llista de Patrimoni Mundial. 

Una conferència que ens ha obert una porta al món de la genealogia catalana des de casa, mitjançant això sí, una eina actual com la informàtica i evidentment molta paciència en la recerca. També ens ha fet veure el "dur" paper de la dona als llibres de genealogia. Ens ha donat les pautes per poder desenvolupar una cerca dels nostres avantpassats, amb eines o cercadors genealògics de diferents àmbits, tals com webs on trobar ajuda per començar i vídeos a YouTube, i grups de consulta a Facebook, com també els principals cercadors web (Family Search, MyHeritage, Geneanet...,), i les bases de dades tant civils, com eclesiàstiques catalanes. Tot un món per retrobar les nostres arrels.

Tot i que l'aigua és el compost més comú a l'Univers, el nostre planeta té menys quantitat que molts cossos del sistema solar més petits. Repassarem la composició d´alguns d´aquests cossos comparats amb la Terra.

A la conferència de dimecres 22 de febrer, el científic Antonio Bernal González va exposar la difícil situació de l'aigua a La Terra, a diferència d'altres planetes o satèl·lits del sistema solar, que tenen grans reserves d'aigua, en estat sòlid, líquid o gasós . La Terra està limitada d'aquest recurs vital, a més, la massa més abundant d'aigua –oceans i mars– és salada. Transformar-la en aigua dolça o potable és complicat i molt costós. Ser conscients d'aquesta mancança és el primer deure de la humanitat. Tenir cura i protegir l'aigua és fonamental per a generacions futures. És l'or líquid.

La conferència de la Dra. Jordi ens ha visualitzat el procés d'entendre l'Univers al llarg dels segles, des de la visió que en podien tindre els neandertals fins avui. La trajectòria d'aquest coneixement no ha estat gens fàcil, els grecs amb Plató i Aristòtil veien un Univers geocèntric, només amb l'observació, amb la Terra com a centre, ja en el Renaixement van consolidar-se idees noves, com que la Terra girava sobre si mateixa, que els planetes giren entorn del Sol i el Sol entorn la Terra (geo-heliocentrisme), partint del model heliocèntric de Copèrnic. Ja en els s. XVIII-XIX es fa el comptatge d'estrelles (Frederic William&Caroline Lucretia HERSCHEL, realitzant un mapa de la Via Làctia. Aquest mateix segle XIX es fa una mida de l'Univers, amb un disc de 20.000 anys llum de radi, amb el Sol al centre, veient més que estrelles, nebuloses de galàxies. Vivim al costat del Sol, una de les estrelles de la Via Làctia, que forma part del grup Local, que forma part del supercúmul Local, que forma part del supercúmul de Virgo,... 

Si hi ha alguna cosa que tothom reconeix com a típicament egípcia, això són les piràmides, les tombes dels faraons. I si hi ha un faraó que tots coneixen, sens dubte aquest és Tutankamon, però Tutankamon no va ser enterrat en una piràmide, sinó en un petit hipogeu a la Vall dels Reis... per què? Per què els egipcis van construir piràmides per als seus reis? D'on surt la idea de construir un edifici que allotgi les restes mortals règies amb forma de piràmide? I, per què van deixar de construir-les?

En aquesta conferència va donar a conèixer els diferents tipus de tombes egípcies des d'abans fins i tot que es construïssin piràmides, a l'època predinàstica, fins als hipogeus del Regne Nou, el seu origen, el seu significat i la seva evolució, sempre íntimament lligat a les peculiars creences religioses de l'antic Egipte.