SORTIDA CULTURAL

DIJOUS DIA 27 DE NOVEMBRE 

Visita al Parc Aeronàutic del Prat

El mil·lenari de Montserrat fa referència a la commemoració dels 1.000 anys de presència documentada del monestir de Montserrat, que es va celebrar l’any 1989. Aquesta efemèride marcava un mil·lenni des de l’any 888, quan apareix per primera vegada una referència escrita a l’existència d’una petita ermita dedicada a la Mare de Déu a la muntanya de Montserrat.

Tot i que la comunitat benedictina no s’hi va establir fins al segle XI (concretament el 1025), el mil·lenari del 1989 es va basar en aquesta primera menció del lloc com a espai religiós. Durant aquell any es van organitzar molts actes culturals, religiosos i institucionals per celebrar la importància de Montserrat com a símbol espiritual, cultural i nacional de Catalunya.

El Museu Marítim de Barcelona es troba situat a l’edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un conjunt arquitectònic de gran rellevància històrica que va ser dedicat a la construcció naval durant els segles XIII al XVIII. El seu origen és documentat l’any 1243, quan es fa esment de les drassanes en un document que defineix els límits de la ciutat de Barcelona. Aquest edifici no només és un referent de la història naval, sinó també un testimoni de l’evolució de la ciutat i de la seva connexió amb el mar. En reconeixement al seu valor històric i cultural, l’edifici va ser declarat museu d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

El 1935, quan les institucions militars van lliurar les Drassanes Reials de Barcelona, es va aprofitar aquesta col·lecció per a la fundació definitiva del museu en aquest espai emblemàtic. Així, les Drassanes Reials es van convertir en la seu d’un museu que reflectia la història

marítima de la ciutat i de la Mediterrània, i que continuaria creixent com a centre de conservació i difusió del patrimoni naval. El museu no només acull una gran varietat de peces històriques, sinó que també serveix com a punt de trobada per a tots aquells interessats en la història del mar, la navegació i la construcció naval.

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell. És un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Fundat a la primera meitat del segle XII, és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. S’emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges, formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI.

L’església constitueix un clar exemple de transició romànic gòtic. La planta, de creu llatina, consta d’una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d’un estil diferent. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).

El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, amb més de 850 anys d’història.

Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzats en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, s’incorpora a l’Orde del Cister i té per abadessa Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra).

La Biblioteca Borja és un fons públic especialitzat en ciències religioses i filosòfiques de la Companyia de Jesús de Catalunya, ubicat des del 2011 al Campus d'Esade a Sant Cugat del Vallès. Malgrat el nom actual i la seva ubicació des de 1949, té un origen històric que es remunta a Tortosa el 1864, quan els jesuïtes van rebre un convent i uns 4.000 llibres del bisbe Benet Vilamitjana.

Al llarg dels anys, la Biblioteca va créixer amb donacions, intercanvis i llibres recuperats després de l'expulsió de 1767. A Barcelona, el Col·legi Sant Ignasi de Sarrià va reunir fons importants que es van traslladar a Sant Cugat el 1949, adoptant el nom de Sant Francesc de Borja.

Després del Concili Vaticà II, es va obrir al públic, integrant biblioteques de tota la Companyia de Jesús a Catalunya i d'altres regions. Això va triplicar els seus volums, passant de 75.000 a 250.000, amb obres provinents d'arreu del món i col·leccions particulars.