SORTIDA CULTURAL AL SOLSONÈS BARROC

Dijous 28 de novembre de 2019

El Santuari del Miracle de Riner i l'Eglésia de Sant Llorens de Morunys

IMPORTÀNCIA DEL BARROC AL SOLSONÈS

El seu caràcter rural i la singularitat de la població del Solsonès ha permès conservar a la comarca el major llegat escultòric de l’època barroca de Catalunya, ja que ha sabut mantenir aquest patrimoni cultural intacte malgrat les revoltes i les guerres que han destruït una part molt important d’escultura i retaules del nostre país.

El barroc a Catalunya es caracteritza per la seva exuberància decorativa amb la qual es pretenia fascinar els creients donant-los la imatge d’una església ostentosa enfront de l’austeritat de l’Església reformista. Va ser en el camp dels retaules en el qual més excel·lí el barroc català.

Són pocs els conjunts que han persistit fins als nostres dies i solament el Solsonès i la zona del Lluçanès han pogut conservar bona part dels seus conjunts. Degut a l’especial geografia de la nostra comarca, aquest important llegat dels grans escultors de les famílies Morató, Pujol i Sala, avui es troba molt dispers entre diverses esglésies, capelles i santuaris.

Dels cinc conjunts més importants de Barroc a Catalunya que es conserven al Solsonès visitarem: El Santuari del Miracle de Riner i la capella de la marededeu dels Colls de l’església de Sant Llorenç de Morunys.

La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà). És propietat de la Generalitat de Catalunya per la cessió de l’empresa Asland i va ser promoguda l’any 1901 per l’industrial Eusebi Güell i Bacigalupi. Va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i la primera que instal·là forns rotatoris a l’Estat Espanyol. Restà operativa fins a l’any 1975. Actualment és un museu inaugurat l’any 1992, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i l’any 2005 l’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Endegada pel primer comte de Güell, que fundà la Societat “Companyia General d’Asfalts i Pòrtland, S.A.”, el seu fundador escollí aquests terrenys a prop de les Fonts del Llobregat davant la possibilitat d’aprofitar les seves terres calcàries que en aquells moments semblaven òptimes per a l’obtenció de ciment pòrtland. La fàbrica obtingué la concessió d’un salt d’aigua del riu Llobregat i a partir de 1914 d’una línia de ferrocarril propi, el Tren del Ciment, des de Guardiola de Berguedà, d’on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. La línia té un recorregut de 3,5 km i disposa de 4 estacions: La Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n’Hug. El trajecte dura aproximadament 20 minuts i el realitza una locomotora dièsel amb quatre cotxes que tenen una capacitat per a 25 viatgers cadascun.

La considerable distància entre el nucli de població de La Pobla de Lillet i l’explotació minera va portar Eusebi Güell a encarregar, a l’arquitecte Antoni Gaudí, la projecció del Xalet del Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines. Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels senyors Artigas i en agraïment a l’hospitalitat rebuda, els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D’aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.