Patrimoni de la Humanitat

A Eslovàquia hi ha una tècnica artesanal anomenada "drotárstvo" que consisteix a fabricar manualment objectes amb filferro. En el segle XVIII, alguns artesans van veure les possibilitats que tenia el filferro per al desenvolupament dels seus oficis. Això els va portar a elaborar una senzilla tècnica manual, encara vigent avui dia, que consisteix a torçar els fils de metall, unir-los els uns amb els altres i entrellaçar-los a mà sense soldadura. Al principi, aquesta tècnica es feia servir per a la reparació d'objectes de tota mena, tant de ceràmica com de fusta i d'altres materials, o per fabricar i vendre senzills estris de filferro. Més endavant, en el segle XIX, la pràctica d'aquesta tècnica va esdevenir una artesania pròpiament dita i, ja en el segle XX, aquests artesans van començar a fabricar objectes d'ús quotidià o de valor artístic. A mesura que anava passant el temps, els practicants d'aquest element del patrimoni cultural viu es van anar adaptant a la demanda del mercat local, tot fabricant nous articles i objectes d'art que van anar enriquint la gamma de productes ja existents. La gamma més actual ja comprèn nous tipus de fil, materials i tècniques que no s'havien utilitzat abans. Els dipositaris i practicants d'aquest element executen, sobretot, objectes d'artesania artística i venen les seves creacions en fires, festivals o esdeveniments semblants. Alguns d'ells provenen de famílies amb llarga tradició que van transmetent aquesta tècnica de generació en generació. També s'han creat associacions i clubs d'artesans aficionats.

Aquesta tècnica artesanal va ser inscrita a la llista de Patrimoni Immaterial de la UNESCO l’any 2019.

HONGRIA

Em preguntava què sé d'aquest país, mentre llegia Magda Szabó, excel·lent escriptora hongaresa. Coneixia algunes personalitats d'Hongria, com ara Erno Rubik, creador del seu cub, o el futbolista Ferenc Puskás o el Nobel de Física del 1971, Gábor Dénes.

No obstant això, centrant-nos en els monuments que formen part del patrimoni de la UNESCO, és lloable ressaltar la bellesa del riu Danubi al pas pel barri del castell de Buda i l'avinguda Andrássy (1987), el poble medieval de Hollókö (1987), les impressionants grutes càrstiques d'Aggtelek (1995), la necròpolis precristiana de Pécs (2000), la monumental abadia benedictina de Pannonhalma (1996), el parc nacional de Hortobágy (1999) o el paisatge cultural de Fertö (2001). Però Hongria ha estat molt més important políticament, amb la institució de l'Imperi Austrohongarès (1867-1917), on es va encendre la metxa de la Primera Guerra Mundial el 1914 o la revolta contra el poder soviètic el 1954. És gairebé impossible descriure en poques paraules la majestuositat, la bellesa i la tradició d'aquest país centreeuropeu.

Guillermo Dagum Moisés

El temple d'Horyu-ji, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1993 és el temple construït amb fusta més antic del món: La seva construcció data de l'any 607, amb una reconstrucció l’any 670 i restauracions posteriors els anys 1364 i 1607. Totes aquestes restauracions han respectat el 20% dels materials d'origen.

El temple està ubicat a la prefectura de Nara, al sud del Japó. És un temple budista amb un monestir de monjos. dividit amb tres parts amb vàries instal·lacions, la més antiga és el Kondo i la pagoda de 5 pisos. També és el més visitat del Japó. Una de les particularitats és que ha resistit tres terratrèmols d'intensitat de 6 a l'escala Shindo. La gran pagoda de 5 pisos té una alçada de 31,5 metres i cadascuna de les plantes és dedicada a un dels elements de la cosmogonia japonesa clàssica: terra, aigua, fusta, vent i cel. Cosmogonia és la teoria filosòfica, mítica i religiosa que tracta sobre l'origen i l'organització de l'univers. El recinte del temple té una extensió de 187.000 m² amb 18 edificacions de fusta. El seu significat és: Temple de l'ensenyança de la llei florent.

EL REDESCOBRIMENT DEL ROMÀNIC

A Catalunya, l'interès pel món medieval s'inicia al segle XIX amb els viatges històric-literaris i el moviment cultural de la Renaixença, seguint la tendència que es va iniciar a tot Europa amb el Romanticisme. A la fi de segle XIX es comencen a organitzar les primeres exposicions d'art romànic i gòtic i es creen els primers museus i col·leccions.

Amb la voluntat de conèixer i estudiar els monuments romànics de país, el 1907 l'Institut d'Estudis Catalans organitza la missió arqueològia i jurídica a la franja d'Aragó.

Durant el mes de setembre visiten la Vall de Boí, recorren els seus pobles i "descobreixen" les esglésies i les pintures murals que allí es conservaven.

Les fotografies, els dibuixos i els plànols realitzats durant aquest viatge seran la base de les posteriors publicacions de l'Institut. L'any 1911 s'edita el quart fascicle de l'obra "Les pintures murals romàniques", que recollia, entre d'altres, els tres conjunts de la Vall de Boí.

Pocs anys més tard, a l'estiu de 1919, la Junta de Museus descobreix que s'han adquirit i arrencat els frescos de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), però no pot frenar la seva venda al Museu de Boston, a causa de la falta de lleis de protecció del patrimoni. Per evitar que fets tan greus es repeteixin, s'organitza la campanya d'arrencament de les pintures murals romàniques del Pirineu Català per conservar-les al Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. Les primeres obres s'extreuen de la Vall de Boí el desembre de 1919. El 1924 es van inaugurar les col·leccions d'art romànic a la Ciutadella.