(Dactylis glomerata)
És una espècie comuna d'herba perenne que es pot trobar en prats, pastures i en vorals de camins i carreteres. Prefereix terrenys rics de matèria orgànica. És una planta que s'adapta molt bé en condicions adverses. Aguanta sequeres, pot viure en llocs on hi ha molta ombra o molta calor, però no li agrada gens l'aigua entollada. Aquesta planta, al ser molt flexible, permet que els animals l'aixafin i és recomanable aprofitar-la amb certa intensitat.
Link informatiu:
(Plantago lanceolata)
El genere plantago (plantatges) està molt estes per tot el mon. Hi ha unes 200 espècies que viuen en multitud d’àbitats. Tots menys l’antartic i les planures tropicals. I a casa nostra en podem trobar 25 especies. Aquesta espècie te una peculiaritat que pot servir com indicador de la humitat del paratge on es trobi. Ja que té fulles més amples a mesura que el clima és més humit. Viu bé del nivell del mar fins a 1950m
Creix als prats, erbassars, vora els camins i camps. I l’aprofiten els animals que pasuturen en elles.
Referències:
Text: http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Plantago+lanceolatahttp://repositorio.udec.cl/handle/11594/841http://www.floracatalana.net/plantago-lanceolata-l-http://www.asturnatura.com/especie/plantago-lanceolata.html#habitat(Hypericum perforatum)
És una planta herbàcia de la família de les clusiàcies. La podem trobar distribuida a gran part d’Europa, Asia occidental, Àfrica i la resta de zones de clima temperat del món. Fins i tot la podem trobar a deserts i zones àrtiques.
Des de l’antiguitat s’ha utilitzat molt i encara s’utilitza gràcies a la gran quantitat de propietats medicinals que té, les més destacades són:
És molt fàcil de reconèixer, sobretot quan és florida ja que té una flor groga vistosa. Però el que ens farà estar segures i segurs que ens trobem davant aquesta planta és la fulla, ja que aquesta presenta tot de foradets molt petits per on hi passa la llum (d’aquí el nom de perforatum).
(Malva sylvestris)
La Malva és una herbàcia que pot arribar a mesurar fins a 1,50 metres d’altura, amb fulla perenne i amb flors compostes per cinc pètals de color rosa, blavenc o violeta. La seva floració es situa entre maig i setembre. Com a curiositat, aquesta planta té propietats laxants i calmants (per la pell irritada o eccemes).
Aquesta herbàcia és present a bona part d’Europa, Àsia occidental i el nord d’Àfrica. A Catalunya és freqüent a terres baixes i en zones de muntanya baixa no gaire plujoses. Creix des del nivell del mar fins als 1600 metres d’altura als erms (lloc no conreat, desert, àrid, amb vegetació esclarissada, formada sobretot per plantes herbàcies o per petites mates), a les vores dels camins, als marges i a prop de les poblacions preferint els sòls rics en nitrats.
REFERÈNCIES INFORMACIÓ:
REFERÈNCIES IMATGES:
(Arnica montana)
La Àrnica, Arnica montana L, també coneguda com tabac de muntanya és una planta medicinal utilitzada en la medicina popular. Pertany a la família de les Compostes i és originària d'Europa. Arriba a aconseguir mig metre d'alçada, amb fulles cobertes per pèls i flors de color groc ataronjat. És una planta que creix silvestre a la muntanya i té una aroma semblant a la camamilla.
Amb fins medicinals s'utilitzen les seves flors, arrels i rizomes.
Nom comú: Maduixera silvestre
Nom científic: Fragaria vesca
Descripció: Es un a planta herbàcia, perenne, de fins a 20 cm d’alçada, les fulles compostes de tres folíols, surten des del coll de l’arrel i s’aguanten erecte sobre un pecíol llarg i resistent. Tota la planta es de color verd clar menys les maduixes que són de color vermell.
Fruit: El que nosaltres coneixem per Maduixa no es el veritable fruit sinó que els fruits són els petites pepites de color marro que hi ha al voltant de la maduixa.
Aprofitament: El que aprofitem d’aquest planta són les maduixes silvestres que si no es en cultius, de manera silvestre només es recullen per consum propi o domèstic ja que es molt lent i difícil de recol·lectar.
(Echium vulgare L.)
Planta de fins 1m d'altura. Molt aspre, amb puntets negres a la tija. Les fulles que neixen a la base de la planta son lanceolades. Les flors són de color púrpura i es tornen blavoses. Formen un tub que s'eixampla de manera gradual a l'extrem superior on queda dividit en cinc lòbuls poc profunds i desiguals.
És una espècie de les més importants dins de la flora aprofitada per les abelles melíferes. Ja que és una gran productora de nèctar, encara que produeix menors quantitats de pòl·len.
Creix a les vores dels camins i en zones més seques.
Nom comú: Xicoia
Nom científic: Taraxacum officinale
Altres noms: Dent de lleó, Pixallits, Angelets, Apagallums, Queixals de vella
On la trobem: Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins.
Característiques: és petita, fa de 5 a 40 cm d'alçada. Te forma de margarida i és d'un color groc daurat. Quan madura forma la famosa esfera de plomalls, la qual tots algun cop hem bufat, provocant així que les seves llavors s'escampin.
Usos: Totes les espècies de dent de lleó són comestibles, les seves fulles s’utilitzen en amanides.
WEBGRAFIA:
http://www.floracatalana.net/taraxacum-officinale-weber-in-wiggers