(Pinus nigra)
La pinassa és la quarta espècie més abundant a Catalunya. A Solsona per això, en àmbit comarcal, és l'espècie més abundant. El 1993, al Solsonès s'hi trobava el 35% de peus de pinassa de tot Catalunya però els incendis que van sorgir després van fer reduir la població considerablement.
Creix en terrenys calcaris i majoritàriament en vessants orientats al nord. Se situa a la muntanya mitjana entre els 250 i 1500 metres d'altitud. Pot arribar a fer fins a 30 metres d'alçària. Fa unes pinyes petites. De totes les espècies de pins, és la més tolerant a l'ombra. Les pinedes acostumen a ser molt denses i la fusta és molt preuada per a la fabricació de pals.
Link informatiu:
No és un arbre molt abundant a la comarca.
Viu entre 580 - 1150 m, dels Pirineus fins a les terres de Lleida. És un arbre petit (només fa uns 6 metres d'alçària), i acostuma a viure sota altres arbres. Té una fulla amb una forma molt característica, i la perd tots els anys (caducifoli).
(Abies alba)
Abies alba, és una espècie arbòria de la família de les pinàcies, originària de les regions muntanyoses d'Europa. Alçada entre 20 i 50 metres, pot arribar als 60 metres d'altura.
Viu entre els 700 i 1800 metres d’altura, però aconseguint amb freqüència els 2000 m. Requereix un clima humit, amb sequera estival.
És un arbre perennifoli, de fulles lineals de 1,5 a 3 cm, i característiques perquè tenen dues ratlles blanques al revers. La pinya de l'avet serà resinosa (se'ns enganxa) quan és verda i sempre mirarà cap amunt, no la trobarem sencera al terra, ja que es desfà tota quan madura.
Floreix a la primavera, durant el mes d'abril.
(Platanus orientalis L. var. Acerifolia)
El plataner és un arbre caducifoli (cada any perd les seves fulles i li’n creixen de noves) que pot arribar a mesurar fins a 40 metres d’altura. La seva escorça té un color grisenc i si s’estira aquest cau en petits trossos irregulars. La seva floració (moment on surt la flor) té lloc als mesos d’abril, maig i juny i el seu fruït s’assembla al del Castanyer.
Aquesta espècie s’utilitza com a ornamental, es pot trobar sobretot al llarg de carrers i carreteres i també en parcs i fonts, tot i que el seu pol·len pot causar al·lèrgies a la gent.
REFERÈNCIES INFORMACIÓ:
Flora Catalana. Platanus Orientalis L. var. Acerifolia. 2018. {http://www.floracatalana.net/platanus-orientalis-l-var-acerifolia-dryand}. 15/12/18
REFERÈNCIES IMATGES:
(Catalpa bignonioides)
vista de la planta
Les fulles
Les flors
Nom comú: Ametller
Nom científic: Prunus dulcis
Descripció: Arbre de fulles caducifòlies, de fins a 7 metres d’alçada, amb tronc tortuós i amb l’escorça fosca tirant cap a negre, rugosa i clivellada.
Hàbitat: Al Solsonès el trobem en marges de camps de conreu o antics camps de conreu que van ser abandonats. Es difícil trobar aquest arbre formant boscos. A altres llocs de Catalunya es molt més abundant com es el cas de Lleida i Tarragona.
Usos: Els usos d’aquest arbre son principalment l’aprofitament del seu fruit com a comestible.
Fruit: Ametlla, es un fruit sec recobert de una closca dura i quan es troba enganxat a l’arbre està recobert per un pellofa de color verd que perd un cop el fruit a caigut de l’arbre.
Propietats: L’ametlla es un fruit amb un gran poder energètic i calorífic que va molt be consumir quan es fa esport i activitats físiques.
(Quercus ilex)
Nom comú: Roure de fulla petita
Nom científic: Quercus faginea
Altres noms: Gal·ler, Reboll o Roure valencià
On el trobem: a Catalunya el trobem a la serralada prepirinenca, a la part central i en alguns llocs del prelitoral.
Caractéristiques: és un arbre que necessita llum (heliòfil), marcescent (en arribar l’hivern, les fulles s’assequen, però no cauen totes alhora, van caient progressivament) de grandària mitjana, de 5 a 15 metres d'alçada, tot i que si les condicions són molt bones, poden arribar als 20m.
Usos: La fusta que s’extreu s’utilitza per a llenya i serra.
WEBGRAFIA:
http://www.floracatalana.net/quercus-faginea-lam-subsp-faginea