Introducció

En aquesta secció parlarem sobre les plantes exòtiques invasores que trobem al nostre territori.

Una espècie exòtica invasora seria tota aquella que es troba fora de la seva zona habitual, introduïda per factors humans o per factors meteorològics extrems (tsunami, huracà, tornado) i que a més tenen la capacitat de sobreviure i escampar-se pels diferents ambients naturals, podent produir impactes a la natura, animals, humans i al país que envaeix.

Les podem classificar a partir del poder d'invasió que tenen:

· Categoria 1: Són especies amb un gran potencial d'envair i destruir comunitats vegetals.

· Categoria 2: Espècies que s'expandeixen molt ràpidament però a nivell més local i amb una capacitat de destruir comunitats vegetals bastant gran.

· Categoria 3: Espècies amb una capacitat d'expansió local moderada que amenacen a hàbitats o espècies particulars.

· Categoria 4: Son espècies que necessiten unes condicions molt concretes per poder-se convertir en invasores, i per tant els és més difícil.

Les espècies invasores són el segon motiu d’extinció d’espècies a tot el món. Això es deu a que aquestes espècies poden causar danys als ecosistemes i també provocar desequilibris ecològics entre les poblacions d’espècies silvestres d’aquell lloc, com pot ser canvis en l’estructura tròfica (l’alimentació dels diferents animals d’un indret), pèrdua de biodiversitat i malalties.

Seneci del Cap (Senecio inaequidens)

El seneci del Cap és una planta herbàcia invasora d’origen sud-africà, des d’on algunes llavors es van transportar involuntàriament a Europa. Amb el pas dels anys s’ha anat escampant amb força per molts llocs del continent europeu.

ON VIU?

El seneci habita sobretot llocs que han estat alterats. Per això acostuma a trobar-se en marges de carreteres, en les vores pedregoses dels rius, zones sense edificar dins les zones urbanitzades i murs. És difícil que entri als camps que són llaurats cada any i, si ho fa, és en poca quantitat. També pot créixer en zones rocoses i assolellades. En contra del que s’ha dit sovint, el seneci no pot créixer en qualsevol lloc. En realitat té moltes limitacions. Necessita, sobretot, que hi hagi poca coberta vegetal, ja que del contrari les llavors no trobarien llocs on germinar i, a més, els senecis joves no hi podrien créixer bé per causa de la competència amb altres plantes. Aquesta és la raó per la qual prolifera als llocs on la vegetació natural ha estat destruïda. Necessita també molta llum, de manera que no entra mai dins els boscos i creix malament quan té ombra dels arbres. Tampoc creix bé a grans altituds, pel fred que hi fa gran part de l’any. Als Pirineus pot viure força bé fins a uns 1600 m a les zones on toca el sol, però més amunt aguanta poc.

COM ES POT COMBATRE?

Fins ara no es coneix cap mètode per eliminar la planta quan aquesta ha establert poblacions abundants. Cal tenir clar, doncs, que només hi ha possibilitats de combatre-la amb eficiència quan es troba en poca quantitat. Convé remarcar que no són recomanables les operacions a gran escala amb aplicació d’herbicides, l’ús del foc ni l’arrencament amb màquines. Aquests mètodes eliminen les plantes grans, però les llavors que hi ha al sòl germinen molt de pressa, abans que les d’altres plantes. Com que no troben competència, el resultat és que el seneci es fa encara més abundant que abans del tractament amb què se’l volia fer desaparèixer. De moment, el sistema que dóna millor resultat és l’arrencament manual. Cal arrencar tota la mata –amb les arrels incloses abans que les llavors hagin madurat. Tot seguit cal tancar les plantes en sacs de plàstic i cremar-les. D’aquesta manera és possible eliminar nuclis que tenen encara molt pocs peus de seneci.

Auró Americà (Acer Negundo)

Quines característiques té?

· És un arbre dioic (és a dir, hi ha un arbre masculí i un de femení), caducifoli, que creix entre els 5 i 20 metres d’altura.

· Aquest arbre floreix durant els mesos de març i abril, les seves flors s’arropleguen en ramets que penjen i són d’un color verd-groguenc.

D'on prové?

· L’acer negundo és originari del centre i del nord d’Amèrica, però s’ha cultivat molt de forma ornamental fins al punt que s’ha normalitzat en molts llocs del mon. A la península Ibèrica es pot trobar a quasi totes les províncies, inclús ha arribat al punt de expandir-se de forma no controlada.

On pot viure?

· De forma natural és un arbre que es troba al costat de rius, embassaments, llacs i zones pantanoses. És un arbre molt resistent a la contaminació i a les podes intensives (quan és talla moltes rames d’un arbre), a més a més pot créixer en sòls de tot tipus, inclosos aquells pobres en nutrients. Pot créixer des del nivell del mar fins als 1200m.

REFERÈNCIES INFORMACIÓ:

• ArbolApp. Acer Negundo. 2018. {http://www.arbolapp.es/especies/ficha/acer-negundo/}. 08/12/2018
• FloresyPlantas. Acer Negundo. 2018. {https://www.floresyplantas.net/acer-negundo/}. 08/12/2018

REFERÈNCIES IMATGES:

• https://www.museudelter.cat/coneixelriu/vegetacio-de-ribera.php
• http://mazmiyet.blogspot.com/2012/12/el-negundo-o-auro-america.html

Referència imatges:

https://inarquia.es/propiedades-del-bambu-como-material-estructural-para-la-construccion-sostenible

Ailant

Nom comú: Ailant

Nom científic: Ailanthus altíssima

Descripció:

- L’escorça de les branques es llisa , la del tronc es rugosa, i en general l’arbre és gran.

- Les branques, quan l’arbre es jove son de color verdos, però quan l’arbre es gran, son de color gris

- El fruit és una sàmara, te una ala allargada amb la llavor al mig .

Habitat: l’Ailant el trobem a les afores dels nuclis urbans. L’Ailant suporta qualsevol tipus d’habitat, es capaç de sobreviure en terres i ambients contaminants.

Perquè és una espècie invasora:

Com hem dit amb l’habitat, l’ailant es una espècie que suporta qualsevol tipus d’habitat. L’Ailant, es una especies procedent de Xina, que ha sigut plantat fins no fa gaires anys en jardins . Degut a aquesta introducció, ha comportat que cada vegada n’hi hagi més, i provoqui que les altres especies es vegin amenaçades per l’Ailant. A part d’això, l’ailant, produeix una substància al·leopàtica que fa que impedeix la germinació de les llavors d’altres plantes del seu voltant.

Plomall

Noms comuns: Plomall, Herba de la Pampa, Plomes, Gineri

Nom científic: Cortaderia selloana

Descripció:

El plomall és una espècie herbàcia i dioica, del gènere Cortaderia i de la família de les Gramínies o Poàcies.

Creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm. Les seves arrels poden estendre's enormement, fins a 2m lateralment i 3,5m en profunditat.

Cada plomall pot produir fins a 100.000 llavors amb llargs i fins pèls que faciliten la seva dispersió pel vent fins a prop de 30 km a la rodona. També pot reproduir-se de forma vegetativa a partir de fragments vegetals despresos de la planta.

Hàbitat:

Procedent de l’Amèrica del sud s’ha utilitzat des de fa segles en jardins com a espècie ornamental, però va superar les barreres de les zones enjardinades per a naturalitzar-se en vores de camins i carreteres, fins a arribar a zones naturals i d'alt valor ecològic. S'adapta bé a qualsevol tipus de sòl, independentment de la seva qualitat i textura, encara que prefereix els sòls humits i frescs dels marges dels rius, aiguamolls i zones costaneres. A més, és una planta molt rústica que suporta bé les temperatures extremes i la sequera, aprofitant molt bé la humitat continguda a l'aire.

Per què és una espècie invasora?:

Gràcies a les característiques descrites anteriorment és una planta que pot desplaçar les espècies autòctones, i trencar l'equilibri de l'ecosistema, modificant la disponibilitat de l'aigua en el sòl (cosa que la fa que la resta de plantes hagin de competir molt pels recursos naturals), a més el seu elevat port i la seva presència fa que modifiqui fortament el paissatge.

I per si no fos poc és resistent als incendis rebrotant fàcilment després d'aquests. En definitiva, una autèntica supervivent.

Com es combat?

Primer es realitza un control mecànic arrancant amb maquinària totes les mates. Si no es pot realitzar amb maquinària, es realitza de forma manual, una tasca molt costosa que consisteix a tallar amb serres mecàniques la part aèria i després cavar al voltant per a arrancar totes les arrels, evitant així el rebrot. Si l'entorn ho permet s'aplica posteriorment sobre la zona glisofat, un herbicida que afavoreix la seva total eliminació. Les labors d'erradicació han de repetir-se en les zones envaïdes durant diversos anys fins a comprovar que no hi ha nous rebrots.

Referències:

http://www.floracatalana.net/cortaderia-selloana-schultes-et-schultes-fil-asch-et-graebn-

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0251258.xml

http://espores.org/plantes/la-planta-del-mes.html