Hola, bon dia a tots i a totes!
En aquest apartat aprendrem coses noves cada setmana sobre què és el cultiu de plantes, com es fa, quin material s'utilitza, quins espais i llocs es poden utilitzar, com s'organitza segons l'estació de l'any en la que ens trobem, els diversos mètodes i formes de procedir que s'utilitzen, com es pot utilitzar la producció segons els nostres interessos i moltes coses més!
Com que sabem que aquest any dureu a terme un projecte on haureu de plantar plantes, si teniu algun dubte i no el podeu resoldre amb la informació que anirem pujant al blog, podeu preguntar-nos-els a l'apartat Pregunteu coses als experts.
Abans de començar, però, us explicarem què és el cultiu de plantes.
El cultiu de plantes és el conjunt de tasques que és fan al sòl i a les plantes que tenim per a que aquestes puguin créixer i fruitar. Les més principals són les labors d'adobar el terreny, sembrar, collir els fruits, esporgar, regar, cavar i llaurar.
Font Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Greenhouse_for_strawberry.jpg
Aquesta planta es porta recol·lectant des de sempre per aprofitar-la a la cuina, o per infusions. Però també per i ungüents per tota mena de remeis donat que se'l-hi atorguen propietats bactericides, antioxidant, diürètic, i fins i tot cicatritzant. (tot i que moltes d'aquestes propietats no estan demostrades científicament)
I també és molt important per l'apicultura. Perquè fa bones floracions durant la primavera i l'atardo I aporta molt aliment a les abelles. Més a més la mel que produeixen amb aquesta planta és molt apreciada.
A part és un arbust que creix bé a la nostra comarca, adaptat a glaçades a l'hivern i resistent a terrenys calcaris. I amb poca exigència d'aigua.
Aquest pi s'ha aprofitat per extreure reina (colofònia, un cop extreta), ja que produeix més quantitat que la resta de pins. Aquesta s'utilitza per fer multitud de productes: pintures, dissolvents, tintes, o fins i tot xiclets. I també, després de la "seva vida útil", es pot aprofitar per a la fusta. Fent així un doble aprofitament d'un mateix bosc.
Aquest és un arbre autòcton, que creix de forma habitual a la nostra comarca, i s'adapta bé a terrenys calcaris. Pot viure bé a una alçada dels 250-1500 m.
Els pinyons que donen aquests arbres són molt apreciats gastronòmicament. Les pinyes on trauran els pinyons triguen tres anys a madurar a l'arbre abans no maduren i s'obren. I l'arbre pot trigar 30 o 40 anys a fer una bona producció de pinyes. Però actualment hi ha tècniques per avançar una mica la producció. També pot ser interessant per la seva fusta.
Aquest arbre viu bé fins als 1000 m d'altitud al nostre país. Aguanta bé la sequera, i és desenvolupa millor en terrenys àcids.
Referències:
http://herbarivirtual.uib.es/cas-uv/imatges_especie/4485_117594.htmlhttps://tabuyodelmonte.wordpress.com/2011/12/16/el-pino-resinero-i-nomenclatura-y-distribucion/https://www.google.com/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=2ahUKEwiZvIGAso7fAhUEgRoKHchlDggQjxx6BAgBEAI&url=https%3A%2F%2Fwww.jardineriaon.com%2Fpino-pinonero.html&psig=AOvVaw2ERuUq0oBlPBYSTFPtzPGl&ust=1544295161249384Guia dels arbres i arbustos dels Països CatalansPlagues: Ocells, caragols, petits mamífers, insectes, etc.
Malalties: Fongs, bacteris i virus
Per què es posen malaltes les plantes?
· Agent causant de la malaltia
· Planta baixa de defenses
· Condicions del medi favorables per al desenvolupament de la malaltia
Com controlar els enemics de l'hort?
· Culturals: Canviar les condicions del medi. Treballar el sòl, fer un bon reg, escollir amb cura les varietats que plantarem.
· Físics: Cal eliminar l’amenaça sense aplicar substàncies químiques. Recollir-les manualment, ficar trampes, etc.
· Biològics: Podem fer servir enemics naturals de les plagues per al seu control.
· Químics: Aplicar tractaments re vitalitzants o bé substàncies amb propietats insecticides o fungicides (contra els fongs)
RERÈNCIES:
https://www.tierrapost.net/hallan-las-raices-las-plantas-oyen-agua/
https://www.amazon.es/Guantes-Jardinero-Jardiner%C3%ADa-Trabajar-Travail/dp/B075Z4LPCG
https://www.planetahuerto.es/venta-tijeras-de-poda-curva-18-cm-la-pajarita_00617
https://articulo.mercadolibre.com.mx/MLM-598862165-bio-fertilizantes-liquidos-_JM
https://articulo.mercadolibre.com.ar/MLA-636970190-pala-jardinera-sta
Les necessitats bàsiques per que una planta creixi correctament i no es mori són, l’aigua, sol i nutrients.
En quan a aigua la seva funció per la planta es el transport de les matèries solides dins seu per tant si volem que una planta visqui i creixi la necessita per tant l’haurem de regar de manera periòdica sempre intentant que la terra en la que es troba plantada estigui humida però no en excés sinó passa el que es coneix com asfixia radicular, la planta s’ofega per culpa de un excés d’aigua.
El nutrients, la planta naturalment agafa els nutrients del bosc i a la natura aquests s’obtenen aparti de la descomposició de altres plantes o animals, però dins un hivernacle o a un camp les plantes tenen un substrat limitat i s’acaben els nutrients els hem de afegir de manera artificials amb adobs o fems.
El sol es important per a que la planta faci la fotosíntesis i que obtingui els sucres per a créixer i viure però també per a escalfar tot l’organisme ja que amb temperatures baixes les plantes redueixen la seva activitat.
Es recomana collir la llavor de plantes sanes amb el fruit no deformat i amb una mida adequada.
En plantes com l’enciam guardarem la llavor de les plantes que floreixin més tard.
Reservem la llavor dels fruits centrals, que millor recordin el tipus que volem aconseguir, ja que el fruit en les diferents floracions durant l’any va perdent les característiques
Es convenient que la llavor provingui de diversos fruits de diferents plantes, si es pot, amb l’objectiu de conservar la major diversitat i major resistència de la varietat.
Es recomana deixar el fruit a la planta al màxim de temps fins que estigui ben madur, d’aquesta manera la llavor tindrà temps de madurar també correctament.
Per recol·lectar les llavors que maduren en fruits secs (llegums, cols, enciam…) podem collir-les a mesura que es vagin assecant; en zones fredes o en èpoques humides és millor collir la planta sencera i esperar que es maduri sota cobert com per exemple aquí al Solsonès.
Mai assecarem les llavors al sol directament.
COM I ON GUARDAR LES LLAVORS?
Es poden guardar les llavors en sobres de paper o de roba, sempre en llocs frescos, secs i a l’ombra.
També es poden guardar en pots hermètics i, per tal que les llavors es mantinguin seques, es pot fer servir guix de pissarra o cendra.
És molt important que es mantinguin sempre seques, a temperatura estable i, si pot ser, a les fosques.
Si es guarden en una nevera, la temperatura aconsellable seria a 4°C.
El primer és saber què volem fer i triar el millor substrat.
Un cop l’hem aconseguit, cal tenir present que haurem de garantir que la terra està ben airejada i que disposa d’un bon drenatge, de manera que garanteixi una ventilació adequada a les arrels i una bona circulació de l’aigua, per evitar l’aparició de fongs al sòl. A més, el substrat ha d’oferir un grau de riquesa que respongui a les necessitats de cada planta. Al cap d'un temps d'haver posat el substrat, aquest perdrà propietats, per tant, s'hauran d'anar enriquint amb adobs orgànics o fertilitzants.
Un cop posem el substrat, aquest haurà de ser regat però sense accés per tal de que s'adhereixi a les arrels. Finalment, com a últim consell, és recomanable posar el substrat a la primavera i a la tardor ja que les temperatures són més suaus i afavoreix millor a la planta.
Referències:
Són una substància que aporta nutrients a les plantes per ajudar-les a créixer. Els podem trobar en forma de pastilla, liquid...
Ens acelera el procés de producció, per lo tant si tirem adob o fertilitzant a una planta creixerà mes ràpid i obtindrem el fruit abans.
Adobs naturals: Provenen de animals o plantes, com per exemple els fems
Adobs minerals: Provenen de procediments industrials físics o químics
Link foto:
De les plantes que cultivem, com les hortalisses, fruites i cereals, podem aprofitar diferents parts de la planta. Per exemple: de l’enciam, les fulles; de les mongetes, les llavors; dels tomàquets, el fruit; de les cebes, en podem aprofitar les tiges, que estan enterrades, etc.
Per altra banda, també aconseguim aprofitaments d’altres plantes o arbres que no estan destinats a l’alimentació, com la resina dels pins, que s’utilitza per a fer cera de depilar, xiclets, cola, etc.; o plantes aromàtiques i medicinals com el romaní i la farigola, que es poden fer servir per fer perfums i infusions.
Però, com hem de fer la collita d’aquests aprofitaments?
Centrant-nos en les plantes que cultivem a l’hort... quan fem la collita, podem arrencar la planta sencera i separar la part que volem aprofitar de la resta, però en el cas dels arbres, els fruiters per exemple, collim els fruits de l’arbre, del terra quan són madurs i li cauen o el sacsegem perquè caiguin.
En el cas que vulguem extreure l’aprofitament de resina dels pins, hem de fer talls una mica profunds a l’escorça, pels quals sortirà la resina i nosaltres la recol·lectarem en pots. Tanmateix, si volem fer-nos una infusió de farigola, podem agafar una petita part de la planta, a un lloc on hi hagi molta (d’aquesta manera ens assegurem que la planta pugui tornar a créixer i tenir-ne per a altres cops).
Així doncs, depenent de la planta o arbre i de l'aprofitament que vulguem extreure, ho farem d’una manera o d’una altra.
WEBGRAFIA:
https://www.thespruce.com/growing-onions-1403447