(Juniperus communis)
És un arbust dioic (ports masculins i ports femenins) que pot arribar a 15 metres d'alçària, però normalment no passa dels 7 metres. Té fulles simples i punxents. Fan un petit fruit anomenat gàlbuls que són unes boletes de color blau fosc i que en el seu interior s'hi poden trobar de 3 a 6 llavors. A Catalunya es pot trobar gairebé per tot el territori, des del nivell del mar fins als 2600 metres.
Referències:
(Hedra elix)
Aquesta planta té una peculiaritat que pot confondre en un primer moment. Ja que te les fulles de dues formes diferents. Unes amb forma normal (ovada), que seran les rames destinades a florir. I unes altres més palmejades, amb "ditets", que corresponen a les tiges enfiladisses.
És una planta molt comuna, que creix de forma natural a la nostra comarca. I la podem trobar fàcilment als nostres boscos tan sols donant un petit tom. Enfilant-se a arbres o cobrint roques en racons humits. Però també la utilitzem de forma ornamental per guarnir parcs i places.
És una liana que utilitza unes petites arrels(adventicies) que l'ajuden a enfilar-se als arbres, roques, o algun objecte que li permeti enfilar-se per busca de més llum, i absorbir aigua. Tot i que és una planta que està acostumada a viure sota d'altres plantes. Ja que creix més bé és en boscos densos o racons amb ombra, on conservarà més temps la humitat creixerà més de pressa i viurà millor. Tot i no tenir un tronc com un arbre pot arribar a fer 30m de longitud.
Referències:
Text: Guia dels arbustos dels Països Catalans.
Iniciació a la botànica: Pius font i Quer, tom 4.
(Rubus ulmifolius)
L'esbarzer, és una planta del subgènere Rubus i la família de les rosàcies. És perenne i semicaducifoli,
Les flors son rosades o blanques i apareixen a la fi de la primavera.
Els fruits, formen una pluridrupa anomenada mora de color negre quan ja és madura i vermella quan encara és verda, és comestible i astringent.
La tija té punxes per a defensar-se dels animals que se'l poden menjar
(Buxus Sempervirens)
El Boix és un arbust de fulla perenne (no perd les seves fulles) que pot arribar a mesurar fins els 5 metres, però en ocasions pot arribar a mesurar fins els 8.
La seva escorça té un color groguenc quan és jove, però que quan es fa adult la seva escorça s’esquerda en plaques petites i grisoses. Aquest arbust perd les seves fulles a la tardor i fer una olor ataronjada a causa del fred. La seva floració comença a finals d’hivern o al començament de la primavera i els seus fruits maduren a l’estiu.
Pot créixer des de el nivell del mar fins els 2000 metres i es pot trobar en valls fluvials i en zones de muntanya rocoses i amb sombra.
REFERÈNCIES INFORMACIÓ:
REFERÈNCIES IMATGES:
(Arbutus unedo)
Nom comú: Ametller
Nom científic: Prunus dulcis
Descripció: Arbre de fulles caducifòlies, de fins a 7 metres d’alçada, amb tronc tortuós i amb l’escorça fosca tirant cap a negre, rugosa i clivellada.
Hàbitat: Al Solsonès el trobem en marges de camps de conreu o antics camps de conreu que van ser abandonats. Es difícil trobar aquest arbre formant boscos. A altres llocs de Catalunya es molt més abundant com es el cas de Lleida i Tarragona.
Usos: Els usos d’aquest arbre son principalment l’aprofitament del seu fruit com a comestible.
Fruit: Ametlla, es un fruit sec recobert de una closca dura i quan es troba enganxat a l’arbre està recobert per un pellofa de color verd que perd un cop el fruit a caigut de l’arbre.
Propietats: L’ametlla es un fruit amb un gran poder energètic i calorífic que va molt be consumir quan es fa esport i activitats físiques.
Nom comú: Arç Blanc
Nom científic: Crataegus monogynea
Descripció: Arbust caducifoli de fins a 6 metres d’alçada, recobert de espines de fins a 2cm de llarg, a la primavera i principis d’estiu te la floració amb flors blanques. El fruit es una drupa de color vermell de 1cm de la que s’alimenten els ocells.
Hàbitat: Es troba en zones humides dins de boscos de pi en clarianes en les que entra el sol, es força abundant ens tots els territoris des de la costa fins a alta muntanya.
Usos: Hi ha vegades que es pot trobar formant tanques en jardins o parc.
vista de la planta
Les fulles
Les flors
(Rosmarinus officinalis)
És un arbust perennifoli de la família de les labiades, de 0,5 a 2m d’alçada. És molt aromàtica.
Fulles estretes, linears i de marges recargolats, blanquinoses per sota, endurides.
Flors blaves de 10-12 mm amb 2 estams, aplegades en petits ramells axil·lars. Floreix tot l’any.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània, de la costa a la muntanya. Resistent a les sequeres.
És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència. És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc.
Pel seu contingut en olis essencials, les parts superiors dessecades s’utilitzen com a condiment culinari.
Nom: Cornera
Nom científic: Cotoneaster integerrimus
Altres noms: Grinyolera, Guillomo i Membrillo falso.
On la trobem: Creix en esquerdes de roques, clarianes de bosc humides, riberes (a prop de rius) i matollars.
Característiques: Pot arribar a fer 2 metres d'alçada. Les seves flors són molt petites i les fulles caduques (li cauen). Floreix entre maig i juny.
Usos: Té un ús medicinal, com analgèsic, laxant i antiinflamatori.
WEBGRAFIA: