Quan parlem de la fisiologia de les plantes fem referència a l'estudi de les diferents parts que componen una planta qualsevol, com funciona cada una d'aquestes parts i identificar-les. Per exemple en una planta qualsevol tindríem:
L'arrel, és la part inferior de les plantes, normalment subterrànea. L'arrel creix en sentit contràri al tronc o a la tija.
Les funcions de les arrels son:
Tipus d'arrel:
Arrel pivotant
Arrel fasciculada
Arrel napiforme
Arrel tuberosa
Arrel adventícia
Arrel xucladora
Arrel ramificada
Referències:
Les plantes tenen una peculiaritat molt important pel que fa als òrgans sexuals. Ja que pot ser que una mateixa planta tingui tant els òrgans femenins com els masculins (monoica) inclos poden formar part d’un mateix òrgan (hermafrodites) com en el cas de la (figura 1), com en òrgans separats (femenines i masculines). (figura 2). També es pot donar el cas que siguin dos individus diferents, femella i mascle (dioica).
La flor és l'òrgan de les plantes que s'encarrega de la reproducció (fer llavors). Les flors que més coneixem són molt vistoses perquè han evolucionat per cridar l'atenció d'altres animals pol·linitzadors (animals que ajuden a iniciar el procés de fer llavor de les plantes). Ja que en aquest cas sense ells seria impossible pol·linitza-les (iniciar el procés per fer llavor). Però n'hi ha d'altres que utilitzen altes formes de pol·linització, i molts més tipus d'òrgans, no tan vistosos com les flors. Però que compleixen la mateixa funció (la reproducció). Com per exemple els pins, no fan flors. D'onç com es reprodueixen? D'igual forma que totes les plantes produeixen pol·len i ovaris. Però no tan vistosos com en el cas de les flors (angiospermes). Aquestes fan una espècie de pinya (estròbil) que serà l'òrgan femení. I uns (Aments), part masculina, que són com penjolls que s'encarregaran de produir i disseminar (escampar) el pol·len (figura 2).
Figura 1
Exemple d'una flor hermafrodita (parts masculines estamps, i femenines, pistil).
La flor està formada per:
La corol·la són tots els pètals.
El calze són tots els sèpals junts.
Els sèpals són les fulles que uneixen la corol·la amb la tija.
Els pètals són de colors i protegeixen l'interior de la flor.
Dins del pistil és on està l'òvul. D'aquí neix el fruit.
En el estams és on hi ha el pol·len.
Antera és on s'hi acumula el pol·len.
Figura 2
Exemple d'un arbre monoic.
Flors masculines: Aments
Flors femenines: Estròbils
REFERÈNCIA:
https://www.google.es/search?safe=active&rlz=1C1CHZL_esES767ES768&biw=1242&bih=597&tbm=isch&sa=1&ei=VVf0W_-HJoe5kwWEt4mACA&q=parts+de+la+flor+en+catal%C3%A0&oq=parts+flor+&gs_l=img.1.2.0i30j0i8i30l7.61354.61354..62923...0.0..0.85.85.1......1....1..gws-wiz-img.075tbpMuVJ8#imgrc=Ug7fTP1ynLrtiM:Es diu metabolisme als processos químics que intervenen de forma directa en la supervivència, creixement i reproducció de les plantes.
En formen part: la fotosíntesi, la respiració, el transport de soluts, la translocació, la síntesi de proteïnes, l'assimilació de nutrients, la diferenciació de teixits, i en general la formació de carbohidrats, lípids i proteïnes.
Cal destacar que aquests processos es troben en TOTES les plantes.
Tots els éssers vius tenen la necessitat de relacionar-se amb el medi que els envolta per a poder sobreviure. Per a fer això, quan reben estímuls del exterior, responen amb una reacció. Però com poden fer aquesta acció? Bé, en el cas de les plantes, aquestes fabriquen hormones.
Les hormones són substàncies que es produeixen en un teixit i són transportades a un altre, on provoquen una sèrie de respostes que afecten a la formació de les tiges, les fulles, les flors i el creixement i maduració dels fruits.
Les hormones vegetals es classifiquen en dos grups, que tenen unes funcions principals:
Les inhibidores del creixement
Aquest grup d’hormones accelera la maduració dels fruits, provoca la caiguda de fulles, flors i fruits i s’encarreguen que la planta no perdi aigua.
Les estimuladores del creixement
Aquestes hormones ajuden al creixement del fruit, retarden la caiguda de les fulles, poden actuar com a herbicides, regulen la formació dels teixits, retarden l’envelliment de les fulles i estimulen la germinació del pol·len i poden produir fruits sense la necessitat de que la planta es fertilitzi.
REFERÈNCIES INFORMACIÓ:
REFERÈNCIES IMATGES:
La tija es el cos de la planta, ja que l’ajuda a mantenir-se dreta i transportar els nutrients i l’aigua. Al llarg de la tija apareixen els nusos. En els nusos hi neixen les fulles i les branques.
Les plantes són essers vius autòtrofs, es a dir que fan el seu propi aliment. El procés que segueixen les plantes per fer el seu aliment es diu fotosíntesis.
La fotosíntesis es fa a les fulles i les parts verdes de les plantes. El que es produeix quan es fa la fotosíntesis es una reacció química en que la planta agafa aigua i sals minerals del terra i a les fulles amb la llum solar les converteix en energia que es queda la planta per créixer i expulsa oxigen cap a l’atmosfera.
Es diu k les plantes depuren l’aire ja que quan fan la fotosíntesis agafen diòxid de carboni i expulsen oxigen.
No s’ha de confondre amb la respiració de les plantes que es com la de l aresta de essers vius, agafen oxigen i expulsen diòxid de carboni.
Fases del creixement d´una planta
1.Germinacio:Procés pel qual la llavor passa d’estar dormida a estar viva i activa .
2.Creixement vegetatiu: Consisteix en alimentar i cuidar la planta .
3.Floració: Es el procés pel qual la planta dona nous individus a través d´una reproducció sexual.
4.Pol·linitació:procés pel qual el gra de pol·len passa de l´estoma (masculí) a l´estigma (femení)
5.Maduració del fruit: El fruit conté la llavor, que conté l’embrió d’una nova planta.
Germinació
Creixement vegetatiu
Floració
Pol.linització
És l’acció en què un òrgan tancat i en estat madur s’obre naturalment per deixar anar les llavors, les espores, el pol·len, etc., que romanen al seu interior i afavorir així, la reproducció.
En el cas dels fruits, per exemple, s’obren per tal de deixar anar les llavors i que aquestes es disseminin (s’escampin per terra per acció del vent o d’animals) garantint la reproducció de l’espècie. És a dir, que tornin a créixer més plantes o arbres com aquell.
Depenent del fruit, aquesta obertura o trencament per deixar anar les llavors es produeix de diferent manera.
WEBGRAFIA:
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0096216.xml
http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/tipusfruits.htm (fruits dehiscents)