Embedded Files
INTRODUCCIÓ
Com neix i creix una planta? Quines són les seves parts? I els seus òrgans reproductors? Quines funcions tenen?
Ho sabeu?
En aquest apartat treballarem el cicle reproductiu d’una planta, és a dir, el procés pel qual tenim noves plantes
Tot seguit, us detallem els deu punts que veureu dins d' aquest apartat:
1. La reproducció sexual de les plantes
2. La reproducció asexual de les plantes
3. Briòfits i pteridòfits
4. Criptògames i espermatòfits (si tenen flor o no)
5. Gineceu i androceu (òrgan reproductor femení i masculí)
6. La pol·linització
7. La fecundació
8. Formació de llavors: l’òvul es transforma en llavor
9. Formació de fruits: l’ovari es transforma en un fruit
10. La germinació
ESTEU PREPARATS? COMENCEM!
Reproducció Sexual de les Plantes
Reproducció Sexual de les Plantes
Els òrgans encarregats de la reproducció sexual es troben a les flors.
1. Els grans de pol·len que es troben en la flor, concretament en els estams i, a partir d'aquí, aquests cauen al pistil de la mateixa flor o d'una altra i fecunden l'òvul.
2. Un cop fecundat, l'òvul es transforma. A partir d'aquí, els estams s'assequen i el pistil es desenvolupa. Aquest procés fa aparèixer el fruit.
3. Un cop el fruit madura, s'obre i de dins seu en surten les llavors que es dispersen en varis llocs.
4. Finalment, si es donen les condicions adients, les llavors germinen i apareix una nova planta.
Referències: https://lafinestrade3ra.wordpress.com/2012/03/07/la-reproduccio-de-les-plantes/
Formació de la llavor
Formació de la llavor
Totes les llavors compleixen una mateixa funció. La de tenir descendència (fills), i així, permetre la continuïtat de l'espècie. Però també permetre, gràcies a l'encreuament de la informació que aporta el pare i la mare (gens) que contenen la informació del pare al pol·len i de la mare a l'òvul. Aquest encreuament permet l'evolució de l'espècie amb petits canvis, que si resulten favorables. Formaran plantes més ben adaptades al medi, en un procés que pot durar moltíssim temps.
La formació de la llavor comença quan el pol·len de la planta pare, s'ajunta amb "l'òvul" de la planta mare. I això s'anomena fecundació. Aqui comença realment el desenvolupament de la llavor. Que tindrà el potencial de formar, finalment, una nova planta amb característiques dels dos progenitors.
Aquest òvul fecundat, a part del fill (embrió), desenvoluparà altres substàncies perquè la planta pugui nodrir-se durant un curt període de temps fins a poder desenvolupar les arrels, i les fulles. Que recollirà i produirà l'aliment que necessita la planta, per poder-se desenvolupar per ella mateixa
Hi ha molts tipus de llavors, i cada una té la seva peculiaritat. Algunes tenen ales per arribar molt lluny. Algunes han evolucionat perquè se les mengi un animal, quan això passa germinen més ràpidament, i millor. També hi ha de tan petites com un gra de sorra. O algunes que fan fins a 25kg. Poden pol·linitzar-se elles soles, o que necessiten ajuda dels animals per fecundar-se...
Gineceu i androceu
Gineceu i androceu
Com la gran majoria dels éssers vius, les plantes també presenten dos gèneres, el masculí i el femení. És per això que dins la flor hi tindran els òrgans respectius per a cada gènere. Com es diran i com serán aquestes parts?
El Gineceu: És la part femenina de la flor.
L’Androceu: És la part masculina de la flor.
(on hi ha el pol·len).
Cal dir també que hi haurà flors que presentaran només androceu, només gineceu o bé ambdues.
Modificat de: http://www.arablog.co/wp-content/uploads/2018/09/752_573_1245929.jpg
Briòfits i Pteridòfits
Briòfits i Pteridòfits
Briòfits
Briòfits
Són les plantes terrestres que no tenen un autèntic teixit vascular, però n’hi ha algunes que sí que en tenen per poder transportar l’aigua. El que els hi falta als briòfits es la lignina (proporciona duresa i resistència a les cèl·lules vegetals) i per això no es considera que tinguin un autèntic teixit vascular. Aquests ni produeixen ni flors ni llavors i es reprodueixen per espores.
Pteridòfits
Pteridòfits
Són organismes fotoautòtrofs (sotmesos a contínues transformacions, tant materials com energètiques, aquests agafen determinades substàncies i energies, i ho retornen al medi en altres substàncies i energia) i aquests formen espores que tenen la funció de dispersió a més de la reproductora. Són plantes adaptades a la vida terrestre ja que no perden aigua i fan intercanvis de gasos i d’altra banda, són plantes vasculars que tenen uns teixits que els hi permeten distribuir l’aigua, les sals minerals i els productes de la fotosíntesis per tota la planta. Gràcia a això poden ser més grans que els briòfits.
A continuació trobareu dos enllaços a dues presentacions on podreu veure l'exlicació amb més imatges i altres detalls que us poden ajudar a entendre-ho millor.
REFERÈNCIES INFORMACIÓ:
- Es Vedra. Els Briòfits i Els Pteridòfits. 2014. {http://esvedratce1314.blogspot.com/2014/01/els-briofits-i-els-pteridofits.html}. 08/11/2018
REFERÈNCIES IMATGES:
- http://esvedratce1314.blogspot.com/2014/01/els-briofits-i-els-pteridofits.html
Criptògames i espermatòfits
Criptògames i espermatòfits
Criptògames: Són les plantes que no tenen flors i que, per tant, no produeixen pol·len ni llavors. Compren a les molses i a les falgueres.
Espermatòfits: Són les plantes que presenten flors i que, per tant, produeixen pol·len i llavors. Dins d'aquest grup trobem dos classificacions, les gimnospermes i a les angiospermes.
- Gimnospermes: Són les plantes que produeixen llavors però no fruits. A causa de això les seves llavors no es troben tancades dintre de fruits. Per exemple el pi.
- Angiospermes: Són les plantes que produeixen llavors i també fruits que engloben i protegeixen a les llavors. Per exemple l'ametller
Pol·linització
Pol·linització
Cada primavera els insectes treballen de valent per recollir pol·len de les flors. L’abella de la mel és un dels principals insectes pol·linitzadors que existeixen a la natura. Bàsicament, la pol·linització és el mecanisme de transport en que els grans de pol·len viatgen des de l’antera d’una flor fins a l’estigma d’una altra flor.
En aquesta foto podem veure com pol·linitza les flors de l’ametller ( prunis dulcis)En anar d’una flor a una altra, transporta i intercanvia el pol·len que queda enganxat al seu cos. Aquesta pol·linització fa que augmenti les possibilitats d’adaptació de les plantes en els canvis ambientals.
La formació del fruit
La formació del fruit
El fruit és l’ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
Després de la pol·linització de la flor, els òvuls esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament; es fa carnós, s’endureix o canvia de forma.
Les principals funcions del fruit són les següents:
- Contenir les llavors en tant l’embrió no hagi finalitzat la seva maduració.
- Proporcionar a l’embrió les substàncies nutrícies que li són necessàries.
- Protegir l’embrió abans no arribi el moment de la dispersió de les llavors.
- Contribuir, en molts casos, a la disseminació de les llavors.
Mentre es forma la llavor, les parets del ovari s’engrosseixen i es transformen en les diferents capes del fruit. Si són tendres es denominen fruits carnosos. Per exemple la poma, el préssec, el raïm, la taronja o el meló. Si són de parets no carnoses es denominen fruits secs. Per exemple les pipes de gira-sol, el gra dels cereals (blat, civada, ordi,…), la gla, les nous, les llegums (el pèsol , la mongeta).
Reproducció asexual
Reproducció asexual
La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproduccio sexual. En aquests casos no es requereix la intervenció de cap altre organisme. De manera que els organismes fills són genèticament iguals al progenitor.
En general es considera que la reproducció asexual és la primera forma de replicació que va apareixer al llarg de l'evolució de les espècies.
És possible gràcies a la presència de teixits en algunes zones de les plantes. En contacte amb la terra i l'aigua s'originen noves arrels per a fixar-s'hi. Posteriorment desenvolupen la resta de les estructures típiques d'una planta. Les zones capaces d'originar nous individus varien d'unes plantes a unes altres. Les fulles de la qual originen una planta completa. En d'altres és un tros de tija amb fulles que té aquesta funció. Els fragments de planta que donen lloc a nous individus s’anomenen propàguls.
Reproducció asexual plantes amb flor.
- Per Tubercles, que són tijes subterranis que formen arrels i fulles i, per tant, altra planta. Un exemple d'ell són les patateres.
- Per Rizomes, que són tijes subterranis horizontals; quan és trenquen, cada tros forma una nova planta. Per exemple les falgueres o les canyes, es reprodueixen per rizomes.
- Per esqueixos,que són tijes separades de la planta. Per exemple, si talles la branca d'un gerani, la plantes en un test i la regues de volta en volta, al cap d'un temps tindràs una nova planta de gerani.
- Per estolons, un tipus de tija llarga que, quan aplega al sòl, formen arrels i originen una nova planta. És el cas de la fresa o el alhelí.
- Per bulbs, que són tijes aixafades de forma rodona i embolicades en fulles carnoses. Un exemple d'ella són els jacints o les cebes.
Reproducció plantes sense flor.
Reproducció per espores.
Estolons
Rizoma
tubercle
esqueix
bulb
LA GERMINACIÓ
LA GERMINACIÓ
És el procés pel qual la llavor comença a créixer, és a dir, a treure arrel i més tard, la tija.
Perquè es produeixi cal que les condicions climàtiques (llum, sòl, aigua i temperatura) siguin favorables.
VIDEO:
https://www.youtube.com/watch?v=m4-Kmx8OZVE (germinació, floració i pol·linització)
CAS PRÀCTIC
Germinem llenties?
Material: un pot o un envàs de iogurt, cotó fluix, llenties, aigua
Procediment: agafem el pot i li fiquem una mica de cotó fluix, col·locat al fons del pot. Seguidament, afegim les llenties i tornem a posar cotó fluix a sobre. Ho premsem una mica amb els dits i afegim aigua (no gaire, només que quedi tot mullat). I per últim, esperem uns dies a què les llenties germinin.
Google Sites
Report abuse