Les espècies protegides són espècies animals o vegetals que són objecte de protecció legal que prohibeix la seva caça, tinença, captura, venda o extermini.
Les espècies protegides es classifiquen en:
Aquesta espècie es troba en poc llocs, concretament a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus.
Normalment apareix en pastures d'alta muntanya sobre substrats àcids o bàsics. Algun cop també creix en pinedes de pi negre. Aquestes plantes acostumen a estar cobertes de neu durant varis mesos.
Referències:
El teix o Taxus baccata (nom científic), es una de les espècies més antigues que tenim al nostre país.
Es un arbre que pot arribar fins als 20 m d'alçada, té unes fulles lineals, uniformes i acabades en punta, i la seva fusta és de molt bona qualitat, té un fals fruit anomenat aril, que és molt característic. També cal destacar que es una planta molt verinosa, i s’ha fet servir en medicina, per tractar malalties com el càncer.
Els boscos de Teix, han quedat reduïts a causa de la pressió ramadera, la competència d’altres espècies forestals i l'ús com a planta ornamental i mèdica.
Referència:
https://www.coblands.co.uk/products/2598-taxus-baccata-5lLa Gentiana angustifolia és una espècie protegida, herbàcia i perenne que pot mesurar fins a 25cm d’alçada.
La podem trobar a la muntanya, a uns 1200-2300 metres d’altitud. Creix en zones calcaries, amb força pendent. No suporta l'ombra, necessita temperatures fresques i viu en el pis subalpí, Es una indicadora de sòls secs, alcalins i pobres en Nitrogen.
La seva època de floració va des de mitjans de primavera fins a gairebé finals d’estiu.
Apareix als Pirineus i a la Serralada Cantàbrica, per tant estarà situada a la part més alta de la nostra comarca.
L’Estepa d’Arenal és un arbust d’entre 1,5 i 2 metres d’altura, erecte i ramós. Les seves fulles mesuren entre 10 i 40 mil·límetres, són de color verd grisós, estan cobertes de pels i són perennes. Els seus pètals són groguencs i a vegades tenen una taca a la base.
A la península Ibèrica es concentra al sud-oest, tot i que també n’hi ha localitzats més al centre i al litoral del mediterrani. Es troba sobre sols arenosos i dunes costeres, entre els 0 i 1200 metres. Aquesta espècie requereix terrenys molt drenants (que treuen l’excés d’aigua a través d’un sistema de filtratge) i és poc sensible a plagues i a malalties.
L’Estepa d’Arenal s’utilitza freqüentment en massissos de plantes arbustives i també en restauracions ambientals, això es deu tant al color de les seves fulles com a la seva floració.
REFERÈNCIES INFORMACIÓ:
REFERÈNCIES IMATGES:
(Erinacea anthyllis)
Nom comú: Boix Grèvol
Nom científic: Ilex aquifolium
Descripció:
- Pot créixer fins a 10 metres o més.
- Pot viure fins a 500 anys.
- La seva escorça és llisa i grisa
- Les flors són blanques i verdoses
- El fruit és molt petit i de color vermell , i no és comestible, ja que és molt tòxic
Habitat: Habitualment, el trobem en regions fredes, humides i ombrívoles.
Ús: Les branques del boix grèvol, s’utilitza especialment per fabricar mobles, ja que és una fusta densa i dura. També un dels seus us excessius es per fer objectes de decoració.
Perquè és una espècie protegida ? Degut a l’abús excessiu de la fusta de boix , a comportat que es tallin gairebé tots els boixos de gran alçada i diàmetre, i es per això que actualment a bosc nomes es troben exemplars més petits. Degut a tots aquest factors, el boix grèvol, es una espècie protegida, per aconseguir evitar la seva inexistència.
VISTA DE LA PLANTA
FRUIT
(Cypripedium calceolus L.)
· És una planta herbàcia perenne que pot arribar a fer uns 70 centímetres d’altura.
· L’arrel de les sabatetes de la mare de déu és un rizoma curt amb una olor forta molt característica, aquest rizoma pot donar lloc a més d’una planta. Aquesta planta depèn d’una o més espècies de fongs per poder sobreviure.
· La fulla dels esclops és sencera amb forma el·líptica d’uns 18 centímetre de longitud i de 12 centímetres d’amplada amb un color verd brillant molt característic coberta per la part inferior per uns pels de la textura del cotó amb nervis molt marcats.
· La flor que fa les Sabatetes de la Mare de Déu fa uns 8 centímetres de diàmetre de color groc amb taques vermelloses i amb una olor semblant a la vainilla, el label de la planta tindria un groc pàl·lid amb forma de sabates, d’aquí el nom de la planta.
http://www.luontoportti.com/suomi/es/kukkakasvit/zueco-de-dama
En aquestes imatges podem veure com és aquesta planta (la flor i les seves fulles) per poder diferenciar i reconèixer.
Nom comú: Corona de rei
Nom científic: Saxifraga longifolia
Altres noms: Altimira, Herba de cingle, Herba de la regla, Herba de talls o Trencapedra.
El seu nom Saxifraga prové del llatí saxum (pedra) i frangere (trencar). Se l’ anomena així per la seva capacitat de trencar les pedres amb les seves arrels.
És una planta perenne (no li cauen les fulles) que creix en sòls calcaris, és a dir, en zones geogràfiques situades a gran altitud (els Pirineus) i on el terreny, el terra, tenen calç i bicarbonats. Concretament, creix a les fissures de les roques. Floreix de maig a agost. Les fulles són rígides i surten en grups de més de 100. Les flors es reuneixen en una inflorescència (agrupació de moltes flors, com un ram en forma piramidal) i surten més de 500.
Webgrafia:
https://www.asturnatura.com/especie/saxifraga-longifolia.html
http://www.floracatalana.net/saxifraga-longifolia-lapeyr-subsp-longifolia
http://naturadecapsdesetmana.blogspot.com/search?q=saxifraga+longifolia