En aquest apartat del blog, aprendrem coses noves cada setmana , en concret, sobre les tècniques d’identificació de plantes. Les plantes, s’agrupen per característiques comunes i s’identifiquen amb dues paraules llatines : la primera es el gènere i l’altra l’espècie . Per exemple, el cirerer i el presseguer són plantes del que pertanyen al mateix gènere (Prunus), però son especies diferents, per tant, quan haguem de posar nom alguna d’aquestes dos especies, serà així: Prunus avium (el cirerer) i Prunus pèrsica (el presseguer).
Aquest noms, son els noms científics, que es componen de dues paraules , el gènere i l’espècie. Gràcies al nom científic es més fàcil saber de quina planta estem parlant a tot arreu del món, ja que amb el nom comú que nosaltres coneixem al Solsonès pot ser que al Barcelonès sigui diferent i encara serà més diferent a França o Amèrica, d’aquest manera si hi ha un nom que serveix per a tot el mon es més fàcil de identificar.
La identificació de les plantes no es igual de fàcil durant tot l’any ja que en unes èpoques les plantes tenen unes característiques diferents, per exemple a l’estiu totes les plantes tenen fulles es a dir que es fàcil identificar les plantes utilitzant la forma i color de les fulles però a l’hivern es mes difícil utilitzar aquesta tècnica perquè moltes plantes perden les seves fulles llavors hem d’usar altres eines com per exemple l’escorça (la rugositat, el color, les formes,...). També es poden identificar per el fruit però aquest mètode es més difícil perquè l’època en que trobem el fruit en la planta es bastant curt.
Són aquelles tiges que no han desenvolupat estructures llenyoses i la seva consistència és tova i flexible.
Són aquelles tiges que la seva consistència no és tan tova com les herbàcies, però no són tan dures com les llenyoses.
Són aquelles tiges que han desenvolupat estructures endurides, allò que coneixem normalment com a fusta. Segons la seva alçada es divideixen entre arbres, arbusts i mates.
Referències:
Les acícules son les anomenades fulles dels pins, aquestes tenen forma d’agulla, son fines i llargues, aquestes son perennes.
Les plantes també les podem distingir mirant la seva flor. Aquesta flor es pot classificar segons si tenen òrgans sexuals o no, i són les següents:
Les claus dicotòmiques són una eina que serveix per a poder identificar un organisme, en el nostre cas són les plantes.
Aquestes funcionen de la següent manera, hi ha un llistat de conjunts de preguntes que sols tenen dues respostes i que tenen un ordre determinat, comences amb preguntes molt generals i a mesura que avances aquestes són més específiques. D’aquesta manera pots anar descartant espècies fins arribar a trobar la que vols.
Per a identificar plantes existeixen cinc tipus de claus dicotòmiques:
Per a que pugueu veure com és una clau dicotòmica de plantes completa us deixem a continuació un enllaç on la trobareu disponible i on també la podreu descarregar per a poder-la fer servir sempre que vulgueu!
REFERÈNCIES:
El fruit es la l’ovari de la flor fecundat i madur. Al seu interior alberga la llavor, que es el que donarà lloc a una nova planta quan es donin les condicions ideals per a la seva germinació.
Per a la identificar una planta un bon mètode es la identificació dels seus fruits, quan estan madurs cauen al terra i molts cops es poden trobar al peu de la planta.
Alguns tipus de fruits més fàcils de identificar són:
Fruits carnosos: el que ens mengem es l’ovari.
Fruits carnosos: el que ens mengem es l’ovari.
Poma Fruit de la Pomera
Mora fruit de l’esbarzer
Fruits Secs: el que ens mengem es la llavor
Nou fruit del noguer
Les plantes, com ja vam dir en l’apartat de la fisiologia, també les podem distingir segons el tipus d’arrel que les componen. Les principals són:
Llavors com a altres arrels “especials” trobaríem aquelles que no es troben dins el sòl perquè estan a l’aigua per exemple. Aquestes arrels són:
Pàgines de referència:
https://www.botanical-online.com/tipusdearrels.htm
http://www.nohihaquienspari.com/Botanica/Tematiques/Teoria/arrels.htm
Font imatge: Flickr
El calze, esta situat en la part inferior de la flor , on es troben també els sèpals que son de color verd.
Si els sèpals estan lliures son dialisèpals
Si els sèpals estan junts son sinsèpals.
Si estan lliures sòn dialipètals
Si es troben soldats sinpètales.
Els estams, es la part amb forma d’un filament que cada cop es mes gruixut es allà on es forma el pol·len en la antera. El conjunt dels estam forma l’Androceu. Són la part masculina de la flor.
Els carpels són les fulles on es formen els primordis seminals o òvuls. En les angiospermes es tanquen i formen els ovaris (cavitats on creixeran les llavors) que s’allarguen en un tub, l’estil, que acaba en un petit receptacle, l’estigma, on hauran d’anar a parar els grans de pol·len perquè es produeixi la fecundació. Cada carpel o conjunt de carpels soldats rep el nom de pistil El conjunt dels carpels forma el Gineceu. Són la part femenina de la flor.
Els fruits són la part de les plantes que contenen les llavors. No totes les plantes tenen fruit i alguns són comestibles, es poden menjar.
Hi ha tres tipus de fruits: carnosos, secs i pinyes. Ens centrarem en els primers.
FRUITS CARNOSOS
La llavor està envoltada d’una capa carnosa (tova) i comestible, encara que si és tòxic no es pot menjar. Quan els animals es mengen aquest fruit i excrementen (fan les seves necessitats) deixen anar les llavors escampant-les pel terra (aquest procés s’anomena disseminació). Aquestes llavors, doncs, han de ser resistents als sucs gàstrics que es generen a l’estómac, ja que són corrosius i podrien fer-la malbé.