Els romans a la taula

Els romans menjaven tres vegades al dia. Acostumaven a realitzar a casa un esmorzar molt lleuger a les 7 del matí i repartien les altres menjades a les 12 del migdia i a les 4 de la tarda. El contingut dels àpats variava segons l’estatus social que tinguessin.

La primera menjada (ientaculum) consistia molt sovint en només un tros de pa i olives o fruits secs. Pel que fa al dinar (prandium), encara que no cuinaven massa, hi havia diferència quan a la qualitat dels aliments entre els pobres, que menjaven pa i formatge, una fruita o coses del dia anterior, i els productes que consumien els rics que podien ser ous bullits, cansalada, botifarra o figues.

A les domus (cases de gent benestant a les ciutats) i a les villae (cases de camp), a la tarda, els esclaus preparaven tot el necessari per fer la menjada més important del dia, la cena. Així, portaven galledes d’aigua i preparaven un foc a la cuina de maons. El cuiner picava les herbes i les espècies amb el morter o colava la popular salsa de peix, el garum (salsa de sabor molt fort feta amb vísceres de peix macerades en sal).

Els convivia (banquets) que celebraven els personatges importants començaven a la tarda entorn de les 16 hores actuals i podien durar fins a molt tard. Tenien lloc al triclinium, que era una habitació molt diferent al nostre menjador. La disposició d’aquest consistia en tres sofàs, col·locats en forma d’U, coberts amb coixins on els romans s’ajeien. El costum de recolzar-se sobre el colze esquerre i menjar amb la mà dreta dificultava les reunions nombroses, a no ser que la casa fos molt gran. Un petit exèrcit d’esclaus preparava i servia diferents plats, que acostumaven a començar amb un ou i acabar amb una fruita que solia ser una poma.

El menú normalment constava de 3 plats, excepcionalment en alguns convivia s’arribava a 7 o més.

• Gustatio (entremès, plats freds): amanides, peix salat, ostres, cloïsses, croquetes, meló, carxofes, ous, olives i mulsum (vi tebi amb mel).

• Prima mensa (1r plat): rostits de carn o de caça, o plats de peix, acompanyats de verdures.

• Altera mensa (2n plat): optatiu, amb plats de l’estil dels anteriors.

• Secunda mensa (postres): pastissos, fruita o formatge.

La majoria de la població, no tant afavorida econòmicament, també realitzava l’àpat més important a la tarda. Però no gaudia d’aquests sopars tan abundants. Vivien a les insulae, cases que podien arribar a tenir fins a cinc o sis pisos. Estaven construïdes amb materials molt febles i els seus sostres acostumaven a ser de fusta i sovint s’enfonsaven o bé es cremaven. A Roma, els incendis es propagaven a gran velocitat i podien durar dies abans no es controlaven. Així doncs, moltes cases no tenien cuina i els seus habitants es conformaven a menjar a les popinae (tavernes) o comprar el sopar als venedors ambulants. Podien comprar des de sopes, farinetes i plats de llegums fins a guisats de carn o peixos si tenies prou diners.

A continuació veureu els aliments que tenien els romans a les seves taules ordenats dels més consumits als menys consumits:

ACTIVITAT 1

a) Fes una llista dels productes que mengem actualment i que no es menjaven en època romana.

b) Per quina raó creus que no consumien aquests productes. Si cal, busca informació per raonar adequadament la teva resposta.

c) Què vas menjar ahir?

Omple el següent quadre amb els aliments que vas menjar en cada àpat. Després marca (amb un color diferent o subratllant) tots aquells aliments del quadre que no formarien part de la dieta d'un romà. Finalment, compta els aliments del quadre que podrien formar part de la dieta d'un romà i els que no.

ACTIVITAT 2

Busca una mica d'informació i relaciona els aliments de la columna de l'esquerra amb el seu nom en llatí. Fes servir números, com a l'exemple. Després marca en un altre color aquelles paraules de la primera columna que veus que han derivat del llatí.

Si voleu saber més sobre aquest tema, podeu consultar la web del Camp d'Aprenentatge de la Ciutat de Tarragona, d'on he extret gran part de la informació que hi ha aquí.