Una esclava canta: “Lalla.” Quina és l'esclava que canta? L'esclava que canta és la Dèlia. Per què canta la Dèlia? La Dèlia canta perquè està contenta. La Syra sent la Dèlia. La Syra i la Dèlia són esclaves de l'Aemilia.
Syra: “St, Dèlia! La meva nena dorm.”
Dèlia: “La teva nena? Quina és la teva nena?”
Syra: “És la Iulia.”
Dèlia: “La Iulia no és la teva nena, la Iulia és la nena de l'Aemilia.”
Syra: “La Iulia és la filla de l'Aemilia – i també és la meva nena.”
Dèlia: “Lalla, lalla.” L'esclava canta contenta.
Syra: “Sssst! La Iulia et sent.” La Syra està enfadada.
Dèlia: “Hahahaha! La Iulia no em sent, perquè dorm. Lalla, lalla, lalla!” la Dèlia riu i canta.
La Iulia sent la Dèlia. Ja no dorm la nena.
Ve l'Aemilia, la senyora de les esclaves. La Dèlia ja no canta i no riu, perquè veu la senyora.
Aemilia, qui no veu la Iulia, pregunta a la Syra: “On és la Iulia, Syra?”
Dèlia respon: “La teva filla no és aquí, senyora.”
Syra: “La senyora no et pregunta a tu, sinó a mi.”
L'Aemilia pregunta a la Syra: “Per què la meva filla no és aquí?”
Syra: “La Iulia no és aquí, perquè dorm.”
La Iulia, que ja no dorm, crida la Syra: “Syra!”
Aemilia: “La Iulia no dorm; et crida.”
Ve la Iulia.
Aemilia: “Per què no dorm la meva nena?”
No respon la Syra, sinó la Iulia: “Perquè una esclava canta i riu.”
L'Aemilia enfadada pregunta a la Syra: “Quina és l'esclava dolenta que canta i riu?”
La Syra no respon. Per què no respon? No respon, perquè veu la senyora enfadada. La Syra és una bona esclava.”