GP Spain 2012
Condicions de cursa
- Hora: 14h
- Voltes: 22
- Pneumàtics: Soft-Hard
Resultats
Resum
Quin carrerón!!! La millor cursa del que portem de temporada, quant a emocionant i disputada es refereix.
El Xavise parteix de la pole, el SW i el Jordi (2on i 4rt respectivament a la graella) fan una sortida brillant i es col·loquen al capdavant a la primera frenada. El grup marxa junt i el Xavise comet un error a la pujada dels revolts 7 i 8 que ràpidament és aprofitat pel Chumet i el JJCS per avançar-lo. El Chumet avança al Jordi a l'entrada de l'estadi, i al primer pas per meta el Xavise creua quart, però és fulminat immediatament després per la velocitat punta de l'ASP i és relegat a la cinquena posició! No s'hi val a badar! Per cert, al darrer revolt de la primera volta el JJCS sembla que pateix un petit tall de connexió que li suposa perdre una posició (a la repetició desapareix uns segons).
A excepció de l'ASR, que es veu obligat a abandonar després de cremar el seu motor en una reducció excessivament brusca, tot el grup marxa compacte al completar la primera volta: la diferència entre el primer i el darrer classificat és tan sols de 8 segons, i es manté inferior a 12 segons fins a la volta 4! Impressionant!!! Per cert, la vista de la trencadissa de motor de l'ASR des de la càmara subjectiva del Ferran és esfereïdora (volta 1).
La lluita per guanyar posicions és ferotge i ens té a tots els pilots pendents dels retrovisors. Això propicia que ningú s'escapi, mantenint el grup compacte i els nervis a flor de pell. Hi ha diferents traçades, cotxes que ensenyen el morro al rival, intents d'avançament avortats a darrera hora per evitar mals majors, i moltíssims avançaments en pista:
- l'ASP avança al Jordi (volta 3) per col·locar-se tercer
- el Xavise avança al Jordi (volta 4), a l'ASP (volta 5) i es col·loca tercer, i poc a poc eixuga la diferència amb els líders
- el JJCS avança el Jordi (volta 5) i es col·loca cinquè, però poc després fa una virolla i topa amb el Jordi, que no el pot esquivar; això ho aprofita el Ferran per a avançar-los a tots dos, i el Jordi li recupera també la posició al JJCS... per poc temps, perquè a la recta principal el JJCS torna a avançar al Jordi (volta 6)
- el Chumet avança a l'SW i es col·loca líder (volta 6)
El Ferran és víctima dels nervis i de la pressió d'anar tan junts amb el Jordi i el JJCS donant-se cera per tots costats i comet una petita errada agafant excessivament un piano i accelerant, i és catapultat irremissiblement contra el mur destrossant violentament el seu monoplaça (volta 5). Afortunadament el Jordi i el JJCS aconsegueixen esquivar-lo, cosa que no era gens fàcil.
Arribem a la volta 7, i comença el ball de pit-stops. El Chumet és el primer en aturar-se, apostant per una estratègia a dues parades. La degradació dels pneumàtics en aquesta pista és potser la més forta que hem vist en el que portem de temporada, i l'ASP ho pateix en primera persona punxant precisament en aquesta volta i passant-les magres per arribar a boxes, envirollant-se pràcticament a cada revolt. Afortunadament té pista neta i ningú se'l troba pel camí (les conseqüències podrien haver estat nefastes), i completa la volta gairebé en 3 minuts!
El SW no s'atura i el Xavise ja ha aconseguit enganxar-se a la seva cua, i aprofita una petita errada per a arrabassar-li el liderat. En acabar la volta el SW entra a fer la seva primera aturada (volta 8) i el Xavise continua, arriscant-se en una estratègia d'una sola aturada (volta 10), la mateixa que també tria el Jordi.
L'aposta li surt bé al Xavise, que s'anota la victòria final per un escassos 7 segons de marge, administrant les seves gomes per a que aguantin un stint de 12 voltes i veient com el Chumet li va retallant entre 2 i 3 segons per volta després de la seva segona aturada. En aquest pas per boxes, el Chumet crema totes les seves naus i calça aquest cop pneumàtics tous en una clara aposta per la victòria. I gairebé ho aconsegueix: amb un ritme endiablat deixa la volta ràpida en cursa en 1:26:5, i en tan sols 5 voltes redueix la diferència de 16.7 segons a només 4.4. Però a les dues darreres voltes es veu obligat a aixecar sensiblement el peu, doncs els seus pneumàtics tous acusen el sobreesforç i comencen a mostrar símptomes evidents de degradació excessiva.
I és que cal estar atent, perquè darrera seu vé l'SW, que ha fet cursa molt consistent en la que ha estat líder un total de 7 voltes, i després d'un darrer stint sense fisures amb uns pneumàtics més frescos (s'ha aturat una volta més tard), arriba a meta tan sols a 1.8 segons del Chumet per a ocupar el tercer calaix del podi. Emoció fins al final! Enhorabona a tots!!!