QUINS CONTROLS S’HAN FET I LES MILLORES

Propostes que s’han realitzat a nivell de seguretat al laboratori: Controlar la ventilació, il·luminació, protecció contra incendis i senyalització en les àrees d'emmagatzematge de reactius químics és crucial per garantir la seguretat en la manipulació de substàncies incompatibles.

 Algunes mesures clau que s’ha  implementat inclouen:

• Àrees d'emmagatzematge separades: Els reactius han d'emmagatzemar-se en àrees separades depenent del seu grup de compatibilitat (àcids, bases, inflamables, oxidants, etc.). Això evita barrejar reactius incompatibles i el risc de reaccions exotèrmiques descontrolades. Els reactius estaven situats en armaris de fusta, porosos i sense contenció i amb estanteries molt desgastades pel seu ús. Actualment els reactius s’han canviat a un armari metàl·lic plastificat i amb una estanteria antivessament , amb la distància de seguretat necessària entre els reactius.

• Ventilació local d'extracció: Les àrees d'emmagatzematge pot requerir ventilació local d'extracció per evitar l'acumulació de vapors químics. Això és especialment important per a substàncies volàtils. Els sistemes de ventilació s'han de dissenyar per evitar contaminar altres àrees del laboratori. També cal millorar la ventilació general: També és important una ventilació general adequada a tot el laboratori per mantenir nivells acceptables de vapors químics en l'entorn de treball.

Actualment hem posat en marxa una cooperació amb el Departament d’Electricitat i Electrònica del nostre centre, per a que l’alumnat de CFGB d’Electricitat i Electrònica instal·li uns ventiladors a les finestres per a recanviar l’aire. 

• Il·luminació antiexplosió: Les àrees d'emmagatzematge de productes inflamables han de tenir sistemes d'il·luminació antiexplosió per evitar riscos d'ignició. Aquestes àrees poden requerir accés restringit i senyalització especial indicant perills d'inflamabilitat. En aquest sentit, s’ha mogut l’armari d’inflamables que estava situat al costat de la nevera, i s’ha posat un armari enmig per evitar el contacte potencial de gasos del laboratori

• Detectors i extintors d'incendis: Cada àrea d'emmagatzematge de reactius ha de tenir sistemes de detecció d'incendis adequats i extintors adequats per als tipus de reactius continguts. El personal ha de rebre formació sobre com utilitzar aquests sistemes d'extinció en cas d'emergències. S’ha proposat fer un canvi en els extintors sol·licitant un canvi d’un extintor de pols per un de neu carbònica de 15 kg

• Senyalització: Les àrees d'emmagatzematge de reactius han de tenir una senyalització clara, i una identificació única. S’han separat els reactius i organitzat d’acord amb la normativa actual:

• El grup de compatibilitat de reactius permesos (àcids, bases, inflamables, etc.)

• Els perills específics (inflamabilitat, toxicitat, etc.)

• Els requisits d'equips de protecció individual

• La informació de contacte en cas d'emergències

• Capacitats màximes permeses

• Supervisió: Les àrees d'emmagatzematge poden requerir accés limitat i supervisió per garantir pràctiques segures i resposta immediata a qualsevol accident o emergència. Només el personal autoritzat ha de tenir-hi accés. És per això que els reactius estaran sota control del professorat del laboratori i informaran a l’alumnat dels requisits per utilitzar-lo adequadament abans d’iniciar qualssevol pràctica.

• Inspeccions periòdiques: S'han de fer inspeccions periòdiques de les àrees d'emmagatzematge de reactius per detectar signes de dany o deterioració en sistemes de ventilació, extintors, materials de contenció, etiquetatge, etc. Això permet prendre accions correctives per prevenir pèrdues de contenció o perillositat. Anualment s’ha planificat una revisió al  mes de juny, quan finalitza el període lectiu. El fet d’haver reduït l’estock i haver-lo separat, permet tenir un major control visual dels reactius,

ALTRES RECOMANACIONS

L’alumnat d’OPLAB està molt familiaritzat a la manipulació de reactius químics. És per això que els ha recordat al professorat que es requereix l'ús dels equips de protecció individual (EPI) adequats en cada cas per prevenir danys a la salut.  Els EPI han de seleccionar-se de manera que s'eviti la seva degradació o inutilització per l'acció dels reactius, i no han de interferir en la visibilitat, mobilitat i comunicació de l'usuari. La seva correcta elecció, utilització, estat i productivitat han d'assegurar-se mitjançant formació, supervisió i inspeccions periòdiques. Alguns dels EPI més comuns, recomanats per l’alumnat han estat: 

• Guants de protecció: Els guants han de ser resistents als productes químics manipulats i no han de permetre la seva penetració. S'utilitzen guants de goma, nitril, neoprè, etc. La permeabilitat dels guants ha de verificar-se amb cada substància per garantir l'adequada protecció. Aquests es recomanen en l’ús d’àcids forts. 

• Ulleres de seguretat: Les ulleres protegeixen els ulls de projeccions, esquitxades i contacte amb reactius. Es poden utilitzar ulleres d'impacte, ulleres de seguretat amb protectors laterals o màscares facials completes. Dependrà del tipus de manipulació i productes utilitzats.   Les ulleres de seguretat que tenen al laboratori han estat cedides pel Departament de Química de l’Institut.

• Mascareta respiratòria: Si es manipulen substàncies volàtils o en pols, cal utilitzar una mascareta facial filtrant adequada (mascareta FFP2, mascareta d'aïllament, etc.) per evitar la inhalació de vapors i partícules. La selecció de la mascareta dependrà de la naturalesa i concentració del contaminant.

• Bates  de protecció: Per a certes manipulacions que impliquin el risc de projeccions molt extenses, com ara alta concentració de reactius forts, existeix la possibilitat d'utilitzar un vestit de protecció química. Aquest ha d'oferir protecció completa per evitar qualsevol contacte amb el preparat. La bata impedirà les projeccions sobre la roba però no protegirà de contactes directes. Les bates que tenen al laboratori han estat cedides pel Departament de Química de l’Institut. 

• Calçat de seguretat: Tot el personal ha de treballar amb calçat tancat que asseguri l'estabilitat i impermeabilitat. S'evitarà l'ús de sabatilles, sandàlies o calçat obert.