Incompatibilitats Químiques

Reactius àcids contra bases fortes: quan els contraris no s'atrauen.

Controlar la incompatibilitat de reactius químics en l'emmagatzematge de reactius de laboratoris docents requereix una sèrie de mesures que garanteixin la seguretat de tots els seus ocupants. Aquest aspecte adquireix especial rellevància en aquests entorns on la manipulació de substàncies perilloses envolta a un gran nombre de persones en formació.

Segons la norma espanyola NTP 459 (INSHT, 2002), els reactius es classificaran en els grups de compatibilitat A, B i C definits segons el tipus de reactivitat i perill. Els reactius incompatibles no podran emmagatzemar-se junts. Aquesta norma estableix, així mateix, les mesures mínimes per a la ventilació, il·luminació, protecció contra incendis i senyalització que han de comptar els magatzems de reactius, així com els requisits formatius del personal en matèria de seguretat química.

La Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental d'Espanya (2013) desplega amb més detall les instruccions per a la classificació i emmagatzematge separat dels tres grups d'incompatibilitat. Els reactius del grup A (àcids inorgànics aquosos) s'emmagatzemaran apart dels del grup B (bases inorgàniques aquoses) i C (altres reactius). Es prohibeix la seva barreja en qualsevol proporció. Es defineixen també les mesures de contenció, ventilació, protecció, il·luminació i senyalització particulars per a cada local destinat a un grup determinat.

La normativa europea EN 14470 (AENOR, 2012) i nordamericana NFPA 430 (2016) estableixen requeriments similars. Segons aquestes, els reactius s'hauran de classificar segons el seu estat físic (sòlids, líquids, gasos), perill (comburents, inflamables, tòxics, corrosius, radioactius etc.) i incompatibilitat química. És prohibida la seva barreja i hauran d'emmagatzemar-se en locals adequats a cada tipus, separats i amb les mesures de contenció i seguretat pertinents, segons es mostra en la taula d'incompatibilitats següent.

Transformació: D'estar en armaris de fusta sense control, no etiquetats  A Etiquetatge SGA segons incompatibilitats

Es concretaran mesures addicionals com ara etiquetatge clar de tots els contenidors amb la identificació de la substància, les seves dades de perillositat i les precaucions per al seu ús, manipulació i emmagatzemament segur. Es mantindran sempre actualitzades les fitxes de seguretat de tots els reactius presents en el laboratori. El personal disposarà de formació continuada en matèria de prevenció de riscos químics i gestió de reactants (identificació, classificació, compatibilitat, manipulació i contenció).

Es duran a terme inspeccions periòdiques als magatzems de reactius i traçabilitat de tots els moviments per a detectar ràpidament possibles errors que podessin comportar riscos. Els reactius caducats o deteriorats seran eliminats de manera controlada i segura. Es disposarà de mitjans adequats d'extinció d'incendis en cada local i el seu ús formarà part de les pràctiques de seguretat.

La incompatibilitat de reactius en l'emmagatzematge de químics en laboratoris docents es controlarà mitjançant: classificació dels reactius segons la seva perillositat i incompatibilitat química; emmagatzemament en locals separats amb mesures de contenció particulars per a cada tipus; etiquetatge i actualització constant de les seves fitxes de seguretat; formació continuada del personal; inspeccions periòdiques als magatzems i traçabilitat de moviments; eliminació controlada de reactius caducats o deteriorats; i pràctiques periòdiques d'evacuació i ús d'extintors.

Amb l'aplicació rigorosa d'aquestes mesures es garantirà l'emmagatzemament segur dels reactius químics en els laboratoris docents, previndrà situacions de risc per incompatibilitat i proporcionarà a l'alumnat una formació en prevenció de riscos laborals imprescindible per al desenvolupament de la seva futura activitat professional. El control de reactius incompatibles representa, per tant, un objectiu fonamental per a assolir els fins educatius i de seguretat dels laboratoris docents.

Bibliografia

1. AENOR (2012). UNE-EN 14470-1:2012. Seguridad en los laboratorios. Parte 1: Requisitos de diseño e instalación de laboratorios para riesgo biológico.

2. Directiva General de Qualitat i Avaluació Ambiental (2013). Instrucció de treball núm. 1/2013. Classificació de reactants i mesures de seguretat en els emmagatzematges.

3. INSHT (2002). NTP 459: Almacenamiento de reactivos químicos. Límites de riesgo químico. Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball.

4. NFPA (2016). NFPA 430: Code for the Storage of Liquid and Solid Oxidizers. National Fire Protection Association.

5. INSHT (1998). Guía Técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con los agentes químicos presentes en los lugares de trabajo. Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball.

6. Alarcón T, Fernández M, Ferrari AM, Núñez M (2005). Peligrosidad de compuestos químicos utilizados en la docencia: aproximación a su correcta clasificación, identificación y almacenamiento. XXII Simposio Nacional de la Sociedad Española de Profesores de Química Industrial.

7. Hamilton, A. J. (2003). Safe Storage of Chemicals. In P. A. Day, & G. J. Lanza (Eds.), Chemical spills: health and environmental assessment of releases from accidental spills, acts of terrorism, and chronic industrial or agricultural discharges (pp. 35-41). San Diego, CA: Elsevier Science.

8. Lapenna, S., & Antonelli, G. (2014). Hazard classification of chemicals for storage and segregation: GHS system vs. theformer European system. Journal of hazardous materials, 279, 500-509.

9. Murphy, K., & Bartlett, R. (1975). Incompatible Chemicals in Laboratories. Chemical Health and Safety, 2 (1), 11-14. Recuperat de: https://www.flinnsci.com/system/files/chemical-health-safety/CHS-1975-Jan-1-Murphy.pdf 

10. OSHA (1926). Occupational Safety and Health Administration. Safety and Health Regulations for Construction. Chemical Hazard Communication. Hazard Determination. 1910.1200.