L'EMMAGATZEMATGE QUÍMIC ALS LABORATORIS DOCENTS

 Els reactius també tenen drets: la lluita per la classificació justa

L'emmagatzematge adequat de productes químics en un laboratori docent és crucial per a garantir la seguretat de l'alumnat i del personal. Els  reactius i dissolvents que s'utilitzen en les pràctiques químiques han d'estar clarament etiquetats i emmagatzemats d'acord amb les seves propietats per a evitar errors o accidents per incompatibilitat de materials (American Chemical Society, 2012).

Un laboratori químic conté una àmplia gamma de substàncies químiques amb característiques físiques i reactivitat molt variables, per la qual cosa requereix sistemes d'emmagatzematge complexos i estrictament controlats. En primer lloc, cal classificar els productes en grups amb requisits d'emmagatzematge similars, com ara inflamables, corrosius, tòxics, oxidants, etc. (National Research Council, 2011). Per a cadascun d'aquests grups, s'han de designar zones específiques amb armariets i contenidors adequats que impedeixin la barreja de substàncies incompatibles.

Els líquids i gasos inflamables com l'èter, l'acetat d'etil, l'alcohol isopropílic, butà, propà, etc., han d'emmagatzemar-se en armariets resistents al foc i ignífugs (American Chemical Society, 2016). Els envasos han de ser a prova d'escalfor i llum i el nivell de líquid ha d'estar clarament indicat. A més, cal disposar d'extintors de pols química seca i d'un sistema de ventilació forçada.

Els reactius corrosius com els àcids i les bases forts, s'han de mantenir en armariets separats, fabricats amb materials adients com ceràmica, plàstic o acer inoxidable. Els envasos han d'estar hermèticament tancats i s'ha de disposar de material absorbent i equips de protecció en la zona per a evitar riscos de vessaments o asfixia.

Les substàncies tòxiques, proliferants i radioactives requereixen mesures de contenció extraordinàries en funció de llur naturalesa i grau de perillositat (Environmental Protection Agency, 2012). En general, s'han d'emmagatzemar en contenidors dotats de sistemes de ventilació forçada i aïllament, en armariets especialment dissenyats amb accessos restringits i controls de seguretat.

Un correcte emmagatzematge de productes químics en el laboratori, compatible amb les seves propietats i de fàcil maneig per a l'alumnat, contribueix a garantir un entorn segur on es puguin realitzar les pràctiques docents de manera responsable. A més dels requisits generals d'emmagatzematge per categories de productes, cal considerar aspectes com la quantitat emmagatzemada i la incompatibilitat entre substàncies. Per a grans volums, és necessari disposar d'armariets específicament dissenyats i ancorats per a evitar riscos de bolcada (National Research Council, 2011).

Transformació de l'Emmagatzematge

Pel que fa a la incompatibilitat, algunes combinacions poden provocar reaccions perilloses, escalfor o explosió (Bretherick, 2007). Per exemple, no es poden emmagatzemar junts àcids i bases forts, agents oxidants i reductors, compostos halogenats i metalls alcalins o alcalinoterris. En general, les substàncies químiques incompatibles s'han de mantenir en armariets separats o, fins i tot, en locals independents

Els productes volàtils i gasosos requereixen sistemes especials de contenció com bosses de gasos o cilindres d'acer al carboni pintats en negre amb volums permeses reglamentats (Transport of Dangerous Goods Regulations, 2015). Els cilindres de gasos han de disposar de caputxons protectors quan no estan en ús i han d'estar subjectes mitjançant corretges o cadenes per a evitar la seva caiguda. A més, cal contemplar un sistema de detecció de fugues de gas que activi l'alarma quan es superin determinats llindars. En el cas dels laboratoris docents, aquests solen estar en forma de bombones.

La senyalització constitueix un aspecte fonamental de seguretat en els magatzems químics. Tots els envasos i contenidors han d'anar clarament etiquetats amb la identificació de la substància, els pictogrames de perillositat, les frases de seguretat i consells de prudència (European Chemicals Agency, 2011). A més, cal senyalitzar zones i equips específics, indicar vies d'evacuació, dispositius de seguretat, etc.

Un programa de gestió de seguretat química ha d'auditar periòdicament les instal·lacions i procediments del laboratori per a assegurar el compliment dels requisits legals i minimitzar riscos (Workplace Hazardous Materials Information System, 2014). Això inclou inspeccions a l'emmagatzematge, verificació d'etiquetatge i data de caducitat dels productes, revisió de compatibilitats, formació del personal, simulacres d'emergència, etc. Aquest es feia a les instal·lacions seguint els requeriments dels laboratoris docents.

Un rigorós control dels sistemes d'emmagatzematge de productes químics en els laboratoris docents constitueix una garantia de seguretat tant pel personal com per a l'alumnat. Un correcte emmagatzematge, compatible amb les propietats de cada substància i de fàcil comprensió, contribueix decisivament a l'aprenentatge responsable de les pràctiques químiques.

Bibliografia

• Departament d'Educació (2022)- Procediment operatiu per a la gestió dels residus dels laboratoris PO/LA/08/1.3.00 

• Bretherick, L. (2007). Handbook of reactive chemical hazards (6a ed.). Amsterdam: Elsevier. 

• Transport of Dangerous Goods Regulations (2015). Ottawa, Canadà: Transport Canada. 

• European Chemicals Agency (2011). Guidance on the compilation of safety data sheets. Helsinki, Finlàndia: ECHA. 

• Workplace Hazardous Materials Information System (2014). WHMIS 2015: An overview of the new hazard classification system. Toronto, Canadà: Government of Canada.

• American Chemical Society (2012). Safety in academic chemistry laboratories (8a ed.). Washington, DC: American Chemical Society.

• National Research Council (2011). Prudent practices in the laboratory: handling and management of chemical hazards (11a ed.). Washington, DC: The National Academies Press.

• American Chemical Society (2016). Chemical safety: setting an agenda for action. Washington, DC: American Chemical Society.

• Environmental Protection Agency (2012). Chemical accident prevention provisions. Washington, DC: EPA.

• UB (2019)- CONSIDERACIONS I BONES PRÀCTIQUES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS DE LABORATORI