La revolució demogràfica
La població europea va augmentar considerablement a partir de la meitat del s.XVIII=revolució demogràfica:
Any 1750
Any 1800
Any 1850
140 milions d'habitants
187 milions d'habitants
266 milions d'habitants
Augment de producció d'aliments
Higiene i progressos a la medicina
⬇ de la mortalitat i lleuger ⬆ natalitat
➡Esperança de vida dels 38 als 50 anys a f.s.XIX
La revolució agrícola
La demanda d'aliments, derivada de l'augment de la població, provoca el preu dels productes i de millores importants:
Introducció màquines agrícoles: segadora, sembradora..
Substitució de l'any del guaret pel conreu de plantes farratgeres per al bestiar = cap terra sense cultivar
Introducció nous conreus: patata, blat de moro
➡ dieta més rica i variada
La revolució industrial ➡ El sorgiment de la indústria
La innovació tecnològica va ser el motor de la revolució industrial.
L'any 1769, James Watt inventa la maquina de vapor, que fa servir el carbó per obtenir vapor d'aigua, la força del vapor mou les màquines:
Necessitat grans edificis ➡ fàbriques (màquines)
Mecanització indústria tèxtil. GB. Industria cotonera:
Noves màquines de filar
La llançadora volant 1733 i el teler mecànic 1785
La siderúrgia per l'obtenció de ferro. Substitució del carbó de fusta pel mineral, carbó de coc
➡ construcció, màquines, ferrocarril...
La revolució dels transports
⬆ producció agrícola ➕⬆ prod industrial = revolució transports
La grans innovació va ser la introducció de la locomotora, Stephenson 1829, que mou el ferrocarril per mitjà de la màquina de vapor. S'hi va aplicar al transport de:
passatgers ➡ 1830 Manchester amb Liverpol
marítim ➡ 1847 vaixells de vapor, EEUU
L'increment del comerç
La Revolució Industrial impulsa una economia de mercat. Els productes ja no són únicament per autoconsum, es destinen també a la venda.
➡ millora transports ➕ xarxa ferroviària = impuls comerç interior i a 1/2 s.XIX del comerç exterior.
El capitalisme és la base del sistema econòmic de la Revolució Industrial i el liberalisme, la seva doctrina política.
Adam Smith va establir el principis del liberalisme econòmic:
L'economia = aconseguir el benefici màxim
Els preus = equilibri entre farta i demanda
Economia = no intervenció de l'Estat
El capitalisme industrial té els següents principis:
Mitjans de producció de propietat privada. Burgesia.
Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d'un salari
Crisis econòmiques cícliques. Acumulació estocs ➡ Atur
Els bancs ➡ societats anònimes ➡ borsa de valors
Noves fonts d'energia
A finals s.XIX s'inicia la Segona Revolució Industrial a més de GB, França i Bèlgica, a Alemanya, els Estats Units i el Japó.
Noves fonts d'energia: electricitat i petroli
Diversificació indústria:
Metal·lúrgica ➡ acer inoxidable i alumini
Automobilística ➡ Henry Ford
Química ➡ Alemanya, adobs, dinamita, fàrmacs...
Utilització acer i ciment armat ➡ primers gratacels
Nova organització industrial ➡ taylorisme, fabric. en sèrie
Nova societat industrial ➡ societat de classes:
Burgesia:
Gran: banquers i propietaris grans fàbriques
Mitjana: funcionari, comerciant, prof.liberals
Petita: empleats, artesans i botiguers
Obrers ➡ proletariat industrial
Condicions dures de treball
Salari escàs. Malalts i atur, no cobraven .
Jornada laboral de 12-14 hores diàries
Dones i nens, salari més baix
Els sindicats obrers
El primer sindicat neix a GB al 1825 amb la finalitat de lluitar per la reducció de la jornada laboral, millorar el salaris, regulació del treball infantil i dret d'associació.
Marxisme i socialisme
Karl Marx i Friedrich Engels denuncien a 1/2 s.XIX l'explotació del proletariat i la necessitat d'una revolució obrera:
Acabar amb el capitalisme i la propietat privada
Aconseguir el poder polític pel proletariat
Eliminar les classes social ➡ Societat comunista
Els marxistes van proposar a partir del 1870 crear partits polítics socialistes per aconseguir el sufragi universal i la jornada laboral de 8 hores.
Anarquisme
Té elements comuns amb el marxisme, eliminació propietat privada i una societat sense classes, però es diferencia per:
Defensa llibertat individual
Rebuig autoritat, l'Estat
Oposició partits polítics i participació eleccions
Internacionals obreres
Marxistes i anarquistes s'uniran en una associació internacional:
1864 Associació Internacional de Treballadors➡ I Internacional
1889 II Internacional ➡ Himne La Internacional, festa Primer de Maig
capitalisme, demografia, siderúrgia, economia de mercat, industrialització, oferta i demanda, estocs, capital, accions, borsa de valors, mitjans de producció, obrers, consumidors, atur, taylorisme, fonts d'energia, burgesia, proletariat industrial, salari, sindicat, classes socials, anarquisme, marxisme i socialisme