07 Art renaixentista

Característiques

• Moviment italià. 

• L’home és el centre de l’Univers-->l'humanisme. Neix la figura de l’humanista i la crítica d’art 

• Aplicació de sistemes de representació a través de la perspectiva artificial i la utilització dels mòduls i transformació de l’espai segons l’ésser humà, l’antropometrisme

• Equilibri entre les dimensions: la planta i l’alçada 

• Aparició dels deu llibres d’arquitectura de Vitrubi i la teoria d’Alberti 

• De l’artista artesà a la figura del creador 

• Mecenes-->fomentar l’art i finalitat personal

• Retorn a l’arc de ½ punt: equilibri entre estatisme i dinamisme 

• Paganisme a l’art i la cultura, inclús a la cort papal. 

• S.XVI-->manierisme, noves formes d’expressió- Barroc. Es caracteritza per la distorsió de les formes i creació d’espais irreals, colors clar. El públic serà l'aristocràcia, destaca per la seva elegància formal, és un art refinat, teatral, luxós, sensual.

La nova formulació dels edificis religiosos

• La planta dels edificis--> la basilical, forma creu llatina amb 3 naus i cúpula al creuer, que pren com a model la basílica romana, i la centralitzada, creu grega o circular, que es basa al Panteó de Roma o els temples bizantins. 

• La basílica de Sant Pere iniciada en planta de creu grega per Bramante i acabada en planta basilical a finals del s XVI. Julio II li encarrega a Bramante la basílica de Sant Pietro, que projecta en creu grega amb 4 entrades, cúpula (obsessió de l’arquitectura del Renaixement) amb tambor rodejat per una columnata, 4 cúpules més petites i torres de gran alçada. Miguel Angel modificarà el projecte de Bramante. Suprimeix les torres i li dóna més importància a la cúpula. Característica més importants: sentit del volum i dinamisme. 

• Artistes com Brunelleschi, desenvoluparan els dos plantejaments: la planta basilical a l’església de San Lorenzo i el centralitzat a la capella Pazzi. 

• Alberti serà que representarà el nou estil renaixentista a l’església de Sant Andrea i Sant Sebastiano de Mantua, on exposa les idees del seu tractar d’arquitectura De re aedificatoria. 

• Bramante al sXVI representarà el paradigma de l’arquitectura classicista a San Pietro in Montorio a Roma, defensora de la planta centralitzada, relacionat amb els temples circulars romans, com el de Vesta a Tívoli. 

• Les façanes --> 3 cossos verticals, el central més alt, que s’uneixen amb volutes i rematat per un gran frontó triangular a la façana església gòtica de Sant Maria Novella a Florència, de Alberti, que serà model que es desenvoluparà al Barroc ss XVII i XVIII. V

• Vignola: escriu “Degli ordini” creador del primer tipus d’església original, la del Gesu de Roma, realitzada per la Companyia de Jesús encerta amb l’esperit de la Contrareforma i crea el model de temple jesuïta que. Creu llatina amb cúpula, naus laterals amb capelles comunicades i amb tribuna.

L’arquitectura a Espanya

• Plateresc: Durant els dos primers terços del sXVI--> elements decoratius sobre estructures gòtiques o mudèjars. Destaca la profusió d’elements decoratius i recorda al treball dels argenters, com la façana de la Universitat de Salamanca i la d’Alcalà d’Henares de Diego de Siloé. 

• Purisme o classicisme--> Durant el regnat de Carles V, el gust per l’exuberància decorativa deixa pas a un estil més auster, com al Palau de Carlos V a l’Alhambra de Granada de Pedro Machuca i la façana del Palau de la Generalitat de Bcn de Pere Blai. 

• Herrerià--> A finals del XVI, coincidint amb Felip II, la construcció de l’Escorial, Juan de Herrera marcarà un nou estil, caracteritzat per la rigorosa sobrietat formal que continuarà present a l’arquitectura espanyola fins entrat el segle XVII.

ESCULTURA

Quatrocento

Característiques

• Models clàssics 

• Gust per la figura nua

• Utilització de materials nobles (marbre i bronze)

• Interès pel monumentalisme -->Cinquecento.

• Temàtiques--> gènere religiós, mitològic, l’escultura funerària, el retrat eqüestre i el bust. 

• Florència centrarà l’atenció artística al igual que a la arquitectura.

S’inicia a Florència amb les obres de Ghiberti i Donatello per arribar a la maduresa de Miguel Angel i posteriorment a les propostes manieristes anticlàstiques de Gianbologna i Cellini.

Característiques Quattrocento

–   Proporcionalitat cànon dels 9 caps--> clàssic grec

– Contraposto -->clàssic grec

– Mobilitat i expressivitat a finals del s XVI

– Temes bíblics, i s’afegeixen amb força el nus i els temes mitològics, el retrat de bust i el eqüestre--> tipologia escultòrica clàssica (retrat de marc Aureli) i  Il Gattamelata de Donatello.

– Monuments funeraris i les cantories

– Materials utilitzats: marbre, bronze, fusta, pedra, terracota vidriada i policromada.

Artistes

1. Lorenzo Ghiberti conserva algunes formes del gòtic internacional. El primer exemple d’escultura renaixentista en les portes del Baptisteri de la seu de Florència--> gran perfecció anatòmica i gran originalitat.

2. Donatello, l’escultor florentí més important--> David

3. Jacobo della Quercia--> expressivitat del cos humà 

4. Lucca della Robia autor de la cantoria de la seu de Florència

5. Andrea Verrocchio

ESCULTURA

Quincuecento

Característiques

• Predomini de Roma sobre Florència 

• Continuació línia clàssica del Quattrocento,  naturalisme i per l’home

• Grandiositat monumental i simplificadora

• Desapareix el relleu. Tamany superior al natural

• Predomini de les línies corbes, que recorden l’escultura grega, la forma serpentinato=dinamisme

•  MA "per la força de levare", a força de treure la part que sobra de la imatge que ja està en un sol bloc de material. 

Els manieristes en canvi, cultiven la multifacialitat, diferents punts de vista, com Giambologna i Cellini. Les formes s’allarguen i es retorcen creant una forma serpentinato o helicoïdal.

Artistes

– Miguel Angel es considera escultor. Al seu estil es troba ja tot el manierisme posterior i el que serà més endavant el Barroc. Obres: la Pietat del Vaticà, David, sepulcre de Juli II, que només acabarà alguna figura, el Moisès. Quan es descobreix el Laocoonte s’intensifica la seva actitud de dramatisme. Sepulcres dels Mèdicis amb les formes al·legòriques del dia, nit, aurora i crepuscle. La Pietat de Florència i de Rondanini a la seva maduresa accentuen el seu pessimisme i misticisme.

– Benvenuto Cellini

– Giambologna, el rapte de les sabines

PINTURA

Pintura del Quatrocento

Característiques

• Arrels--> Giotto que reacciona contra els convencionalisme i el hieratisme bizantí i s’inspira al naturalisme per influència de Sant Francesc d'Assis. Aquest naturalisme no li impedeix representar obres de gran monumentalitat i als seus corpulents personatges s'endevinen les figures de Masaccio i Miguel Angel, també els influeix el seu dramatisme. 

• El veritable renovador--> Masaccio, que adopta una actitud oposada a la tradició gòtica, coincidint amb les investigacions sobre els espais de Brunelleschi i Alberti. La Trinitat recull les lleis de perspectiva matemàtica i la concepció de l’espai sota solucions arquitectòniques. 

• Representen el cos humà i els rostres e manera més realista, són realment retrats. Influència de l’escultura clàssica

• S’introdueix l’arquitectura i el paisatge, la llum, els volums i la perspectiva

• Les composicions comencen a preocupar-se per l’harmonia i sovint s’adopten organitzacions geomètriques de l’espai -->triangular

• Temàtica s’aparta dels principis gòtics, religiosa, i es tracten temes pagans

• Importància al dibuix i hi ha una obsessió per la profunditat i enquadrament de les figures. 

• Tècniques--> el fresc, el tremp i a finals del s XV l’oli i la pintura sobre taula a favor de la tela.

1.    L’escola florentina

Capdavantera al Quattrocento i aviat van aparèixer altres escoles a diferents repúbliques amb artistes tan importants com:

a. Fra Angelico és un pintor essencialment religiós. El seu sentit dels volums és quatrecentista, encara que concedeix importància a l’or. És de gran mestria en el dibuix i el color. Obres: frescs del convent de Sant Marcs, l’Anunciació.

b. Massaccio preocupat pel volum de les figures. Obres: la capilla Brancacci.

c. Paolo Ucello treballa la perspectiva a les seves pintures de batalles.

d. Filippo Lippi destaca la seva obsessió per la perspectiva i el volum.

e. Sandro Boticelli destaca el seu dibuix sensible i apassionat. Obres: al·legoria de la Primavera.

2.    Les escoles del Nord

Ubicades a Venècia, Pàdua, Màntua i Ferrara i àmpliament influïdes pels corrents nòrdics de Rogier van der Weyden i la recuperació del llenguatge de les ruïnes del món romà com Andrea Mantegna --> arquitectura. L’escorç. Crist mort.

A finals del sXV la Roma papal es va convertir en un centre d’art on van treballar artistes com Il Perrugino, antecedents de les formes pictòriques del Cinquecento de Rafael i MA.

La pintura del Cinquecento

Característiques

• Roma substitueix Florència com a capital artística

• Es consolida la pintura a l’oli, d'origen flamenc i la tela com a nou suport

• La línia perd el seu perfil delimitador de les formes, encara que els pintors educats a Florència li concedeixen importància i s’hi utilitza el clarobscur, que defineix el contorn de les figures a través de zones il·luminades i d’altres ombrejades

• Leonardo da Vinci introdueix el sfumato i la perspectiva aèria, MA el concepte de terribilità.

Artistes

Leonardo da Vinci mestre de la composició triangular i de les llums suaus. Li interessa el cos humà en el seu aspecte anatòmic, els seus aspectes expressius i moviments. 

Obres: la Santa Cena, Verge de les Roques, la Gioconda. 

Miguel Angel té molt d’escultor i predomini del dibuix, desinterès pel color. El un i el moviment són les seves preocupacions. 

Juli II li encarrega el sostre de la Capella Sixtina i posteriorment el Judici Final, on triomfa el moviment. 

Rafael de Urbino.  Es caracteritza per proporció, bellesa ideal, elegància. A les seves Verges es ta el sentit pagà del Renaixement de la bellesa humana depurada per l’idealisme platònic i la devoció cristiana. La seva gran aportació és a la concepció espacial, la profunditat i l’amplitud de l’espai on es mouen les figures de les seves grans composició. La seva obra té 3 capítols:

Temes religiosos, retrats i grans composicions (estances del Vaticà). l’Escola d’Atenes.

Escola veneciana:

Iniciada per Giorgone i definida per Tizià, Il Veronese i Il Tintoretto mestre de llums violentes, escorços, alternança de llums i ombres que s’anticipa al Barroc. Es caracteritza per:

Pèrdua dels contorns del dibuix a favor d’una gama cromàtica més gran--> opulència

Exaltació de la riquesa, pintura emmarcada en ambients palatins amb personatges de grans vestidures i joies 

Valoració del paisatge i arquitectura clàssica com a marc. Temes secundaris o l’anècdota a la que se li dóna la mateixa impt que al tema principal 

Distorsió de les figures, situades de manera forçada ala composició. 

Ruptura de la simetria renaixentista i utilització del punt de fuga fora del quadre o més d’un punt de fuga.

L’escola flamenca i alemanya

Destaca la singularitat l’escola alemanya i la flamenca. La primera s’introdueix amb Dürer, que juntament amb Holbein es poden considerar els millors retratistes del sXVI. Flandes inicia amb Brueghel un tipus de pintura de gènere no exempta de continguts morals.

Documentals

El Greco, alma y luz universales - El entierro del Conde Orgaz